El camp s'aferra al turisme per salvar-se
Una part de les organitzacions agràries i professionals diuen que la nova llei agrària consagra la desaparició total del foravila tal com el coneixem. El Govern defensa les activitats complementàries com l’única opció viable
PalmaSi la llei agrària que el Govern ha enllestit s’aprovàs tal com està redactada, el camp de les Illes podria acollir milers de noves places turístiques gràcies a l’ampliació del nombre d’agroestades que cada explotació professional podrà tenir. Les finques agràries que tinguin la condició de preferents o prioritàries –les que es dediquen de manera professional a l’agricultura– podran demanar fins a 10 places turístiques. Una “bestiesa” segons els col·lectius conservacionistes i algunes organitzacions agràries, i una “necessitat” segons l’Executiu, que assegura que és l’única manera de fer viable un sector que fa anys que està en declivi.
A les Balears hi ha entre 2.000 i 3.000 explotacions professionals. Per tant, el sostre de noves places seria d’entorn de 30.000. El gerent de l’Associació de Pagesos Ecològics de Mallorca (Apaema), Nofre Fullana, considera que “aquest no és el camí”. “Les activitats complementàries i turístiques no poden ser una prioritat al camp, perquè el desnaturalitzen”, assegura. En la mateixa línia, un col·lectiu de prop de trenta pagesos, la majoria ecològics, han presentat al·legacions a la norma, que segons assenyalen, promou “els usos complementaris al sòl rústic i obrirà la porta a més urbanització encoberta, el principal problema ambiental i agrari de les Illes”.
Per part seva, el conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, principal impulsor de la norma, defensa que “el camp sempre ha anat per darrere”. “Tothom s’ha apuntat al turisme com a font d’ingressos i quan ho feim nosaltres, resulta que no hi tenim dret”, reivindica. En tot cas, Simonet recorda que les places turístiques “s’han d’adquirir a la borsa de places i n’hi ha d’haver disponibles”. “No hi haurà cap allau. Jo voldria que només l’activitat pura del sector primari bastàs per viure del camp, però, lamentablement, no és així. A la resta de comunitats i a Europa t’adones que l’activitat complementària és imprescindible. No feim res que altres no hagin impulsat primer”, afegeix.
Ampliació d’edificacions
La norma no només amplia de sis a deu les places turístiques que pot acollir una explotació professional, sinó que, a més a més, permet ampliar les edificacions fins a un 20% i elimina la necessitat de declaració d’interès general per a activitats turístiques. En opinió de Jaume Adrover, un pagès professional que forma part del col·lectiu que ha presentat un escrit davant la Conselleria, “es desvirtua una altra vegada la funció agrària del sòl rústic i es faciliten activitats comercials, turístiques i urbanístiques”. “Es torna a apostar per tot allò que no és produir aliments. La funció principal del camp és proveir els ciutadans de productes de qualitat, i aquesta llei vol que cada vegada ens dediquem més al turisme i a l’urbanisme”, lamenta.
“Estic disposat a escoltar i a incorporar aquelles crítiques constructives”, assegura Simonet en referència a les primeres reaccions sobre la norma. “Si ara algú ens acusa de promoure massa turisme al camp, vull recordar que les deu places són les que en el seu moment Unió de Pagesos ens va presentar com a proposta en el marc de la revisió d’una altra norma, i que Asaja [l’associació més liberal del sector del camp] n’havia demanat 12. Crec que no feim més que recollir el que demana el sector”, destaca el conseller.
A les al·legacions que han presentat, alguns pagesos recorden a la Conselleria que la manca d’aposta per un camp pagès i productiu ha provocat que “entre 2015 i 2023 s’hagin edificat prop de 3.000 xalets a foravila, que han desfigurat per sempre fins a 584 hectàrees de sòls agraris i forestals”. “Hem demanat que es retiri la norma i es torni a redactar. Si es vol ajudar el pagès de bon de veres, hi ha moltes iniciatives que es poden fer. Però no ens poden fer creure que ficar turistes en el camp i fomentar-ne els usos urbanístics és bo per a la terra: promourà encara més l’especulació”, explica Adrover.
El conseller insisteix que les activitats complementàries “no es poden demonitzar”. “Hi ha zones agràries molt fèrtils, altres, no tant. Hi ha explotacions que passen molta pena per viure del camp, i la nostra responsabilitat és fer possible que un grup de turistes pugui gaudir d’uns dies al camp. Això no té res a veure amb el fet de fer agroturismes. És un model basat en l’autenticitat i la proximitat a la terra, que els bascos, per exemple, han desenvolupat perfectament i que moltes persones cerquen. No va contra l’activitat agrària, sinó que la consolida”, conclou.
Prohibir noves construccions
Els col·lectius més crítics amb aquesta norma i amb el rumb que ha agafat el foravila, com Apaema, consideren que el que és urgent és “preservar la terra”, subratlla Fullana. “En aquest moment, això implica prohibir noves construccions en sòl rústic. La nostra entitat fa temps que reclama aturar el degoteig de noves edificacions en rústic, que no tenen res a veure amb el foment de l’activitat agrícola i ramadera”, adverteix.
Totes les parts coincideixen en el fet que el sector agrari i ramader no acaba d’aixecar el cap tot i la gran quantitat de campanyes, iniciatives i declaracions públiques sobre la seva importància. “L’agricultura gestiona el 85% del territori”, recorda un tècnic de l’Administració amb prop de 30 anys d’experiència i que demana l’anonimat perquè està en actiu. “No hem estat capaços de fer-lo rendible de bon de veres”, assegura. En aquest sentit, lamenta que “tothom parla de producte local i de quilòmetre zero, però a l’hora de la veritat una immensa majoria se’n va al supermercat a cercar marques blanques perquè són més barates”. “Trobam cara una lletuga d’1,80 euros que és ecològica, i ens gastam fortunes en altres coses”, lamenta.
Una iniciativa en la qual el sector del camp havia posat expectatives era l’obligatorietat per a hotels i restaurants d’incloure productes locals –entre un 3% i un 5% en funció de la tipologia d’establiment. “Em fa la sensació que ha estat un fracàs. Des del temps de Cañellas parlam que els hotels venguin menjar de les Illes i, tanmateix, no ho fan, perquè només volen rendibilitat econòmica”, assegura la mateixa font de l’Administració. En ser demanat per l’ARA Balears, Simonet assegura que no disposa de les dades. “En tot cas, hem de recordar que la funció inspectora del compliment d’aquesta norma [Llei 3/2022 de mesures urgents per a la sostenibilitat i la circularitat del turisme de les Illes Balears] correspon als consells insulars”, respon.
Tot plegat fa que només entre un 10% i un 15% dels aliments que es consumeixen a les Balears s’hagi produït localment. Un estudi d’Unió de Pagesos sobre diversos supermercats de Mallorca va concloure que només entre un 10% i un 20% de les hortalisses que venen les grans superfícies són cultivades a les Illes.
De moment, les principals organitzacions del sector prepararan aquests dies les seves aportacions. “Per compartir les nostres visions”, diu Nofre Fullana. El 24 d’octubre acaba el termini de presentació d’al·legacions. Després caldrà veure com queda el projecte, que el Govern remetrà al Parlament per iniciar-ne la tramitació.