Cala Sant Esteve, la primera línia de defensa del port de Maó

PalmaCala Sant Esteve és a cinc quilòmetres i mig del centre de Maó i a dos quilòmetres del Castell (antic raval de Sant Felip), a la dreta de la bocana del port. És un petit entrant de mar de 650 metres de llargada i 50 d’amplada, ocupat per dues construccions de gran interès històric, a l’esquerra el castell de Sant Felip, construït pels espanyols en el segle XVI, i a la dreta el fort de Marlborough, bastit pels anglesos en el XVIII. A l’exterior de la cala, sobre un turó a la dreta de la bocana, trobam la torre d’en Penjat, del 1789. Un enfilall de construccions que tenien com a únic objectiu protegir l’entrada al port de Maó des d’un punt considerat un autèntic ‘taló d’Aquil·les’ per a la seva defensa. No debades, Cala Sant Esteve era l’entrada habitual de les incursions pirates, inclosa la de Barba-rossa el setembre del 1535.

L’itinerari que us presentam pretén acompanyar-vos en el descobriment dels valors històrics i patrimonials dels voltants de Cala Sant Esteve; un lloc molt freqüentat per banyistes i senderistes. No detallam horaris, només desnivell i altura màxima, perquè tot just es tracta d’una passejada, sense presses i amb els cinc sentits. Cala Sant Esteve no es troba comunicada per transport públic, hi podem anar caminant 2 km des del Castell, on hi ha línia regular d’autobusos des de Maó (menorca.tib.org). Aquesta és una iniciativa del diari ARA Balears i de l’Autoritat Portuària de les Illes Balears, escrita i guiada per Fita a Fita, amb l’objectiu de fer entendre la dialèctica permanent terra-mar a través dels principals ports de les Balears.

La ruta

[00 min] Fixam l’inici de la nostra caminada a l’aparcament públic de Cala Sant Esteve, just en el punt on finalitza l’etapa 19 del Camí de Cavalls i comença la 20, el darrer tram del GR-223 en direcció a Maó. D’aquí, seguim els indicadors en sentit contrari, que ens duran per un vell i bell camí empedrat, i baixam a la cala. En aquestes primeres passes ens acompanya una perspectiva marítima, serena i tranquil·la. Tot d’una assolim la colàrsega de la cala, abandonam el GR i giram a l’esquerra pel vial asfaltat que acarona la mar pel vessant dret de Sant Esteve.

Una primera parada obligada és el fort Marlborough, del segle XVIII. Situat al costat sud de la bocana del port de Maó, va ser construït pels anglesos entre 1720 i 1726. Deu el nom a Sir John Churchill, duc de Marlborough, el general britànic més destacat de l’època. Es tracta d’una espectacular fortificació excavada a la roca, pensada i dissenyada per protegir el castell de Sant Felip, construït pels espanyols a partir del 1555 i ampliat pels anglesos durant la seva primera dominació (1708-1756). Paga la pena fer-ne una visita per conèixer les entranyes d’aquesta fabulosa construcció, testimoni d’un episodi important dins la història de l’illa de Menorca al llarg del convuls segle XVIII.

Seguim la nostra caminada i arribam fins al final del carrer, que acaba en una mena de placeta, envoltada a la part dreta de velles i entranyables construccions com Villa Salud, del 1934, i Villa Urbina, del 1954. A l’esquerra, domina la visió del llençol costaner de la murada exterior del castell de Sant Felip. Entre la placeta on som i la mar, veim una construcció antiga, una mena de forn, al qual podem accedir per unes escales. La ruta continua per aquí. Superat aquest esglaó, sortim a la part exterior de Cala Sant Esteve i seguim un tirany que s’orienta cap a migjorn, amb la torre d’en Penjat com a fita del nostre recorregut històric i patrimonial.

Per un instant, tornam a mirar cap al castell de Sant Felip. Situat a la riba sud de la bocana del port de Maó, aquesta fortificació es va alçar a mitjan segle XVI a conseqüència de l’assalt del pirata Barba-rossa el 1535, seguint els plànols de l’enginyer italià Giovanni Battista Calvi, autor de les murades de Vila i Palma, amb els seus característics baluards. Durant les successives dominacions britàniques, el castell es va anar ampliant fins que el 1782, després del setge espanyol, es va aconseguir la rendició i la Corona espanyola va recuperar la sobirania pel tractat d’Amiens, i Carles III en va ordenar la demolició. És molt recomanable fer una visita al castell i recórrer-ne les galeries subterrànies realitzades per espanyols i anglesos en les seves diferents ocupacions.

Unes passes senzilles seguint el caminet que discorre per damunt les tenasses ens fan arribar a la torre d’en Penjat o de n’Stuart. Torre de defensa costanera anglesa de grans dimensions. Es va construir el 1798 per ordre del general Stuart, conqueridor i governador de Menorca. S’aixeca sobre el turó conegut després amb el nom del Turc o d’en Penjat, la denominació més popular. El seu objectiu era cobrir l’entrada del port, en els moments en què es reconstruïa el castell de Sant Felip i, al mateix temps, protegir el fort Marlborough d’un possible setge. Té l’estructura típica d’aquest tipus de torres: la planta baixa com a magatzem de pólvores i recanvis, la planta intermèdia per allotjar la tropa i la terrassa superior per a l’artilleria (canó) i defensa immediata.

Des del vessant nord de la torre, ens dirigim cap a l’interior de la garriga per un tirany que voreja una síquia, connectada a una font ara eixuta. Una passejada breu que ens ha de dur en pocs minuts fins al darrer trem de la denovena etapa del Camí de Cavalls, ara de baixada cap a Cala Sant Esteve. Aquí tancam el circuit i tots just ens queden pocs metres de recorregut fins a l’aparcament.

Origen del topònim

Quant a l’origen del topònim de la cala fa referència a la descoberta, l’any 415, a prop de Jerusalem, de les relíquies de sant Esteve, primer màrtir cristià, usades com a expressió de la violència dels jueus contra els cristians. Per una sèrie de vicissituds, aquestes relíquies arribaren a Maó i es dipositaren a una església prop de la ciutat de la qual no se sap la ubicació exacta. Una tradició popular situa el desembarcament de les relíquies de Sant Esteve en el mateix indret del nostre recorregut. D’aquest fet, que es produí el 418, se’n deriva un llibre, editat el 2018 i escrit per Josep Amengual i Batle, que du per títol La Circular del bisbe Sever de Menorca sobre la conversió dels jueus (418-2018). Una crònica mediterrània abans de l’ocupació del vàndals (Institut d’Estudis Menorquins, 2018).

@Fita_a_Fita