Juanjo Caldès: “Una caixa d’estalvis és un motor d’oportunitats i justícia social per a un territori”

PalmaJuanjo Caldès és el responsable d’Estalvi Ètic de Colonya Caixa Pollença, un dels puntals de l’única caixa d’estalvis de les Illes Balears. Només Colonya, juntament amb la Caixa d’Ontinyent, va sobreviure a la desfeta del sector amb la crisi financera del 2008, i ara ja s’acosta als 40 milions d’euros en dipòsits ètics. Amb ell analitzam les claus de l’èxit d’una entitat que obre oficines mentre que altres les tanquen.

Amb 24 sucursals, ja podem dir que Colonya no és només la Caixa d’Estalvis de Pollença, sinó de les Balears?

— Home, encara som una entitat petita. Però és cert que els darrers quatre anys hem obert una oficina cada any: dues a Palma, una a Ferreries i una a Sóller. No hem aturat de créixer i, per tant, és cert que cada vegada tenim més presència arreu de les Illes, però no perdrem mai els orígens, que tenen a veure amb Pollença i amb el seu fundador, Guillem Cifre, que a final del segle XIX ja impulsà la Institució Lliure d’Ensenyament de Pollença, on fomentava entre els joves la cultura de l’estalvi.

Per tant, Colonya serà algun dia la nova Sa Nostra, després de la gran pèrdua que va suposar la mala gestió d’aquella emblemàtica entitat?

— Això són paraules majors, i nosaltres som una entitat basada en la prudència. Ara mateix podríem créixer molt més, perquè, per sort, el nostre model té una gran acollida entre el públic. Però qui ens coneix una mica sap que som d’anar a poc a poc i fer les coses bé. Per obrir una oficina, feim un estudi en profunditat, cercam professionals que puguin respondre a la nostra manera d’enfocar l’activitat financera, al nostre model de proximitat, i només quan tot està en condicions òptimes, en prenem la decisió. Però responent la vostra pregunta, perdre Sa Nostra és un drama del qual no ens hem recuperat com a societat. Perquè les caixes tenim l’obligació i l’orgull de reinvertir els nostres beneficis en projectes socials. I la seva obra social, per volum, era enorme i deixà òrfenes moltes entitats i persones. Ocupam un espai més petit, però, això sí, tenim clar que volem créixer perquè una caixa d’estalvis és un motor d’oportunitats i justícia social per a un territori.

Els vostres dipòsits de la banca ètica ja s’acosten als 40 milions d’euros, cosa que suposa generar prop de mig milió d’inversió social directa.

— Sí, l’estalvi ètic no ha aturat de créixer des del primer dia i ja ens permet donar suport a 200 entitats. Els criteris són els mateixos i estan avalats per un comitè ètic, on hi ha persones i entitats que ens garanteixen que sempre tindrem en compte valors com la sostenibilitat i el foment de la justícia social. Són els principis des dels quals ens miram i analitzam els milers de projectes que ens arriben. 

Un altre fet distintiu és precisament finançar molts projectes, és a dir, repartir molt les ajudes, en comptes d’apostar per dos o tres grans projectes.

— Així és. Aplicam en això els mateixos principis que amb la banca. Si em presentes un projecte, ha de ser viable també per la inversió que tu hi facis. Colonya t’ajudarà a millorar-ne l’impacte, però no volem generar dependències fins al punt que les entitats siguin inviables sense nosaltres. Donam suport al creixement, però no som partidaris que sense Colonya un projecte quedi penjat.

Les xifres confirmen que una part de la societat s’estima més tenir una mica menys de rendiment al seu compte i finançar solidaritat amb els estalvis.

— Pens que més gent de la que ens podem imaginar està disposada a promoure una major justícia social i unes Illes més sostenibles. Hi ha una gran preocupació en els dos aspectes, perquè segurament són un dels punts febles del model econòmic de les Balears. Hem crescut molt, però de manera desigual i sacrificant recursos naturals. Com que no tenim propietaris, sinó que els nostres propietaris són els clients i és la societat, tenim, des de la modèstia, la possibilitat de contribuir a un canvi, a evitar que hi hagi milers de persones que quedin pel camí, com passa actualment. No ho podem admetre com a societat, i és molt satisfactori veure que els impositors trien l’estalvi ètic perquè suposa un compromís amb la terra i les persones. 

Ara que tants de bancs parlen de les persones, mentre van tancant oficines i ens remeten a internet, es pot dir que el vostre no és un model del passat?

— La proximitat i la presència són la nostra gran fortalesa. L’experiència diària demostra que els clients necessiten una atenció personalitzada i, en molts casos, si poden, trien la presencialitat. No ja per a una operació important com és un crèdit hipotecari, que per descomptat, fins i tot en casos més senzills, les persones agraïm l’atenció de tu a tu. No funcionam amb cita prèvia, sinó que la gent ve a l’oficina i rep una assistència integral, un acompanyament. Tot i que hem crescut, el nostre personal encara coneix la majoria dels clients, sobretot aquells que volen seure amb calma i explicar-nos des d’un problema fins a un projecte personal. Colonya els acompanya i els resultats es mesuren en nombres; més clients i més volum de negoci. Això sí, com he dit, el nostre model precisament és tan exigent en termes de presencialitat que no podem créixer aviat.

Quin avantatge té que, en comptes d’un robot, t’atengui una persona?

— Mirau, fa uns dies vàrem tancar una operació d’un jove que arribà a Mallorca fa uns anys procedent del Senegal. Ha comprat un pis i l’hem finançat. No ha estat fàcil, perquè els preus són els que són, però va sortir una oportunitat i va venir corrents a l’oficina. És un orgull que els clients et facin part dels seus reptes personals i professionals. Hem fet feina amb ell fins que hem trobat la fórmula. La raó és que tenim la gran sort que coneixem els clients, com ell, i sabem que compliran amb els seus compromisos. Acompanyam les persones i, per això, les oficines són part imprescindible de la nostra manera d’entendre les finances.

Us heu referit a la cultura d’estalvi. S’ha perdut o és que el cost de l’habitatge el fa impossible per a una part molt important de la ciutadania?

— A veure, hi ha una part de la societat que estalvia perquè en té la capacitat. Però sí que és cert que l’accés a l’habitatge és ara mateix un veritable drama per a milers i milers de persones i els condiciona absolutament l’economia i la vida. D’altra banda, fins i tot en aquest context, el nostre criteri no canvia: l’estalvi és imprescindible, et fa més autònom i més lliure, i amo de les teves decisions. És cert que avui hi ha molts missatges que conviden més que mai a consumir per sobre de les nostres possibilitats. Manca cultura financera i és responsabilitat nostra també com a entitat fomentar-la perquè, en definitiva, saber gestionar-se millor és poder afrontar amb més calma i opcions les dificultats que puguin venir.