Les manifestacions, l’última ahir mateix, dels veïns de la Barceloneta contra el turisme de gresca i irrespectuós són el símptoma d’un malestar ciutadà cada vegada més estès entre els barcelonins, preocupats perquè l’èxit turístic de la ciutat repercuteix negativament en la seva qualitat de vida. El barri mariner és, també, un exemple de com ha funcionat aquest procés. Les inversions que es van fer a partir dels anys vuitanta per millorar el seu front litoral fins a convertir-lo durant molt temps en motiu d’orgull de la ciutat han resultat massa exitoses.
De ser un lloc on els barcelonins anaven a banyar-se o a fer un arròs ha passat a ser un reclam que atreu tant els turisme d’elit -a l’exclusiu Hotel Vela s’hi pot sumar el projecte de convertir el Port Vell en una port esportiu per a iots de luxe- com el de borratxera. Fa uns anys alguns veïns ja es queixaven que el primer encariria el barri i el transformaria, i ara confirmen amb horror els seus pitjors temors i l’efecte crida que ha tingut entre els turistes low cost.
El problema afecta tot Ciutat Vella i part de l’Eixample, però la proximitat del mar i el seu especial urbanisme fan que a la Barceloneta la pressió sigui més forta. El fet que sigui un barri de gent treballadora i amb un veïnat cohesionat també contribueix a un esclat del malestar més evident que el de zones amb similar o superior afluència turística, com l’entorn de les Rambles o del passeig de Gràcia.
El focus es posa ara en els apartaments turístics, molts d’ells il·legals, i el canvi del tipus de negoci al barri. És veritat que l’administració ha sigut molt laxa a l’hora de posar unes normes clares sobre aquest tipus de negocis i que la nova economia col·laborativa -amb empreses en xarxa que ofereixen intercanvi de serveis- està fent trontollar els sistemes tradicionals d’allotjament. Tanmateix, més enllà del problema concret, dels sorolls, les molèsties i els actes incívics, el tema de fons és el model turístic de la ciutat. En una indústria tan difícil de domesticar, si no es controlen bé els fluxos i no s’imposen regulacions estrictes, els beneficis d’avui poden acabar sent la ruïna de demà.