El mite vivent de la cançó de l’estiu

‘La barbacoa’, de Georgie Dann (2001)

Barcelona, setembre del 1965. Coincidint amb les Festes de la Mercè se celebrava la setena edició del Festival de la Cançó Mediterrània, certamen organitzat a imatge del popular Festival de Sanremo. Hi participaven artistes locals, italians, grecs i francesos, nacionalitat entre els quals s’hi trobava un jove de vint-i-cinc anys que no va passar a la final amb cap de les dues cançons que va defensar. Es deia Georges Mayer Dahan, tot i que es faria immortal amb un nom artístic: Georgie Dann.

Mite, llegenda incomparable i única persona viva (i morta) en merèixer el títol de rei de l’estiu. El Georges va quedar enamorat d’aquella primera visita a l’Estat. Tant, que va decidir fer-hi carrera. Enamorat d’una barcelonina del seu equip de ballarines, Emília García, va instal·lar-se a Madrid i va continuar la trajectòria que havia començat al seu país d’origen, on havia editat fins a set elapés. Ningú ha publicat tant, ni amb un objectiu tan clar: vint-i-dos discos pràcticament temàtics de calor, vacances, ball, festa i noies. La mescla de músiques llatines, sintetitzadors i rumba de les seves cançons, la majoria tan semblants que són difícils de diferenciar entre elles, és marca registrada i la pachanga, germana pobra del mestissatge, és pràcticament una invenció seva.

Comptant que ha publicat més d’un centenar de cançons amb aspiració a ser cançó de l’estiu, la seva ràtio d’encerts és força alta, ja que té una desena de temes que han sonat amb força (de Carnaval, carnaval a El negro no puede, passant per El chiringuito i Bimbó ) tot i que, per nombre de streamings, la més popular és La barbacoa. Si necessitéssiu un text descriptiu sobre com fer una bona festa de la carn, aquest és immillorable: “ Nos llevamos muchas cosas: las bebidas, las gaseosas, la salsita, las costillas, buena carne, la parrilla, el carbón y el chuletón ”. Tot amb una tornada repetida amb la mateixa contundència d’un cop del martell de Thor.

Milers i milers d’artistes al llarg de la història s’han trencat les banyes per trobar un èxit; ell només necessitava una barbacoa. La màgia de Georgie Dann, ara semiretirat i amb 80 anys fets de fa poc, és aquesta.