Les Balears superen per primera vegada els 200.000 casos judicials en un any

PalmaLes Balears han superat “per primera vegada en la història” els 200.000 assumptes judicials l’any 2024 (200.003) i s’ha produït un increment dels assumptes civils (un 14,68% més) i dels socials (un 15,02%). El president del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB), Carlos Gómez, ha associat aquesta situació amb la possibilitat que els ciutadans de cada vegada siguin “més conscients dels seus drets” i, a més, amb la realitat de què “hi ha més conflictes socials i en alguns àmbits, com ara l’hipotecari, hi ha moltes persones que han denunciat la seva situació”. També ha puntualitzat que hi ha hagut un increment considerable en casos relacionats amb les reclamacions a les aerolínies. 

El 2024 es varen resoldre un 12,89% d’assumptes jurídics més que l’any anterior a les Balears, amb els mateixos mitjans –perquè no hi ha hagut cap ampliació de les places, un fet que ha suposat “un gran esforç resolutori dels treballadors”, ha explicat Gómez. “Els jutges i les jutgesses han fet un esforç important, però això no impedeix que els assumptes pendents hagin augmentat en un 9,72%”, ha aclarit el president del TSIB.

Per jurisdiccions, el creixement ha estat "molt gran" en la Civil i la Social, amb una pujada de casos registrats del 14,6% i del 15%, respectivament. En Penal ha crescut un 8,3%, mentre que en el Contenciós-Administratiu han baixat un 5,2%. Això darrer, ha apuntat el president del TSJIB, representa una "petita esperança" per poder desembossar el sistema.

Llei d’eficiència processal 

Gómez ha destacat un dels principals avantatges de la llei d’eficiència processal, que entra en vigor demà: l’obligatorietat de recórrer a mecanismes alternatius de resolució de conflictes abans d’acudir als jutjats. Segons ha explicat, aquesta mesura pot ajudar a “reduir la càrrega de treball dels tribunals” i evitar que molts casos arribin als jutges.

Tot i que reconeix que “qualsevol canvi genera certa resistència”, ha subratllat que la nova llei també afavoreix la creació de places judicials, un aspecte rellevant “davant la manca de jutges que hi ha en l’actualitat a les Balears”. Ha recordat que establir una nova plaça judicial és un procés costós, ja que implica no només nomenar un jutge, sinó també dotar-lo d’una oficina d’entre 8 i 10 funcionaris.

Un altre canvi significatiu que introdueix la llei és la transformació del model judicial. En lloc dels 80 jutjats actuals de Palma, es crearà un tribunal amb diverses places de jutges de primera instància. Aquesta reforma respon a una reivindicació històrica que cerca substituir el sistema d’òrgans unipersonals per tribunals col·legiats, un model que s’ha plantejat durant dècades i “que ara, finalment, es materialitza”, ha expressat Gómez.

Manca de jutges a les Balears 

El president del TSJIB ha alertat sobre la manca de jutges a les Balears, una situació especialment preocupant en una comunitat amb una litigiositat superior a la mitjana estatal. Actualment, hi ha 12,3 jutges per cada 100.000 habitants, una xifra condicionada pel fet que, com a comunitat interinsular, hi ha jutjats repartits entre totes les illes.

A més, a les Balears es registren 162 litigis per cada 100.000 habitants, un volum més alt que en altres territoris. Aquesta elevada càrrega judicial pot tenir explicacions sociològiques, com el model econòmic i el pes del turisme, que generen un trànsit jurídic superior a la mitjana espanyola.

En el cas dels jutjats de primera instància de Palma, hi ha actualment 20 jutges, però en caldrien 12 més només per a l’àmbit civil, segons els mòduls aprovats el 2018 pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ). 

Gómez ha fet èmfasi en la situació dels jutjats de violència contra la dona, un problema social “greu a les Balears i a moltes altres societats”. S’ha observat una lleugera millora en els darrers mesos, amb una reducció del 13,43% dels casos penals pendents. A més, recentment s’ha creat una nova plaça, fet que permetrà disposar d’un jutge de guàrdia 24 hores quan la mesura es faci efectiva.

En total, les Balears necessiten incorporar 40 jutges més per arribar als estàndards fixats pel CGPJ el 2018. Ara mateix, hi ha 145 jutges a la comunitat.

Conseqüències de la crisi de l'habitatge

El president del TSJIB ha denunciat les dificultats que afronta el sistema judicial balear per retenir jutges i funcionaris, un problema agreujat pel cost de vida a l’Arxipèlag i la manca d’incentius econòmics.

Segons ha explicat, més de la meitat dels funcionaris judicials de les Balears són interins, fet que genera una gran inestabilitat en els jutjats. A més, trobar substituts quan es produeixen vacants és una tasca complicada. En el cas dels jutges, molts arriben a l’Arxipèlag com a primera destinació, però se'n van tan aviat com poden perquè “és molt difícil viure aquí”, ha assenyalat.

Com a exemple, ha recordat el cas d’una funcionària de la seva pròpia sala que, fa uns mesos, cobrava 1.300 euros al mes i es veia obligada a viure en una habitació d’un pis compartit amb 30 anys. “Era d’Albacete i va acabar tornant a casa”, ha lamentat, posant en evidència les dificultats per atreure i retenir professionals de la Península.

Davant d’aquesta situació, el TSJIB ha reclamat en reiterades ocasions un complement d’insularitat tant per als jutges com per als funcionaris, per equiparar les seves condicions a les d’altres territoris amb dificultats similars. No obstant això, segons ha apuntat el president del tribunal, la resposta de l’Administració ha estat “insuficient”. Cada vegada que s’ha sol·licitat, ha anat acompanyada d’un informe detallat sobre la situació, però fins ara les demandes no han estat ateses de manera satisfactòria.