Les Balears registren el rècord de càncers de pell dels darrers cinc anys

PalmaLa crema de sol és un element bàsic que la majoria de les persones duen dins la motxilla quan van a la platja. Ara bé, no fa tants anys, quan la gent anava a la mar s’untava amb crema hidratant o amb oli. “Ens posaven crema Nivea, la que és oliosa, moltes capes, i literalment ens fregíem”, explica Marga Darder, que té 53 anys. Els anys han passat i les tecnologies i la conscienciació han evolucionat a mesura que s’han conegut els riscos de la radiació. Però la pell té memòria i recorda el mal que se li ha fet.

Les dades així ho demostren. L’any 2024, a les Balears es detectaren 2.124 casos de càncer de pell, 119 més que el 2023, i el segon valor més alt des del 2014, només superat pels 2.219 casos del 2019. “Veim més càncers perquè també hi ha molta llista d’espera, i a vegades el pacient arriba amb la malaltia en evolució. A banda, de cada vegada la societat està més envellida, i el càncer de pell és més habitual en gent gran”, explica Vicenç Rocamora, cap de servei de Dermatologia a l’Hospital de Manacor.

També hi ha pacients més joves que van al metge preocupats per una taca o una lesió amb mal aspecte i són melanomes. “Solen ser lesions més primetes, perquè la gent es fa més proves i així els podem detectar abans”, diu Rocamora. Els càncers de pell no solen tenir mal pronòstic, llevat que siguin nodulars. “Si són superficials, es poden tractar amb crioteràpia i cremes”, apunta el doctor, que lamenta el desconeixement d’una part de la societat. “Estan de moda les rutines per cuidar la pell, però el que molta gent no sap és que el que més envelleix la pell és el sol”, assegura.

Rocío Capristo és tècnica de promoció de la salut a la delegació de l’Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) a les Illes Balears. L’entitat està preocupada per l’augment de materials a les xarxes socials que conviden a fer pràctiques que destrueixen la pell. “Hi ha certes modes com el bronzejat saludable, que consisteix a permetre que la pell es cremi totalment el primer dia de prendre el sol, amb la creença que així després hi està més adaptada”, exposa. El que passa a les xarxes, però, és molt complicat d’aturar. “Hi ha un buit legal i no pots evitar que es publiquin aquests continguts. Les xarxes varen emergir, s’han consolidat, i tota l’adaptació legislativa ha quedat molt enrere”, lamenta.

La ciutadania, en general, sol fer ús de la crema solar, però no de manera correcta, assenyalen els experts consultats. “Jo només me’n pos abans de nedar, però molta”, explica Rocío Fernández, estudiant. Ella té un fototip de pell clar i una creença arrelada. “Em pos protector solar 20 amb oli de coco perquè així, diuen, puja més el color”, explica. Ara bé, reconeix que seguint aquesta tècnica mai no s’ha posat morena. De fet, no ho ha aconseguit mai. El que sí que ha aconseguit és pelar la pell, amb els riscos que suposa. “Està comprovat que la radiació pot provocar mutacions cel·lulars que acaben en càncer”, avisa Capristo.

La pell té memòria

Una persona europea rep entre el 60% i el 80% de la radiació de tota la seva vida abans de complir els 20 anys, segons assegura Marc Mir, dermatòleg a l’hospital de Son Espases. L’increment de casos que ara es veu és conseqüència de mal que la gent es va fer temps enrere. “Ara, en general, entre les generacions més joves hi ha més coneixement i n’hauríem de veure els resultats d’aquí a uns anys”, assegura.

A causa del fototip de pell clara majoritari, és normal que algú es pugui cremar, fins i tot quan es posa crema. No tots els fluids tenen la mateixa densitat ni concentració de protector, però tots han de complir uns mínims fixats per les autoritats sanitàries. “En cas que algú es cremàs, l’òptim seria que després no li pegàs fort el sol durant tres setmanes”, adverteix Mir, que vol llençar un missatge de tranquil·litat a la població. “Si bé és cert que hi ha més diagnòstics, el normal és no tenir cap problema. No s’ha de demonitzar el sol, perquè també el necessitam”, diu. Ara bé, sí que hi ha perfils de pacients que han d’anar més alerta i estar pendents de canvis a la seva pell. Són les persones amb antecedents familiars de càncer de pell, els pèl-rojos i molt rossos, els de més de 50 anys o qualsevol que tingui una piga nova que pica o que sagna.

Amb la vista posada a l’estiu i a l’exposició solar prolongada, els experts avisen que és millor posar-se crema solar de protecció 50 i renovar-la cada poc temps. En casos de persones que fan feina al sol, cal dur gorra i ulleres de sol. Si es pot, s’ha d’evitar exposar-s’hi entre les 12 i les 17 h. Les cremes solars de farmàcia són cares, però són una inversió segura. “Posar-se morè no és bo. És la pell que es defensa d’una agressió forta”, resumeix Rocamora, amb relació al culte pels cossos bronzejats, tant naturals, com artificials.