La badia de Cala Millor es converteix en l'escenari d'una prova pilot d'adaptació al canvi climàtic
El Govern ha presentat aquest dimarts el projecte, que preveu impulsar l'adaptació a llarg termini del sistema de platges i l'àrea urbana de la localitat
PalmaEl Govern, juntament amb entitats associades, ha presentat aquest dimecres el projecte LIFE AdaptCalaMillor, un projecte pilot que té com a pilars la participació ciutadana i la governança per impulsar l'adaptació al canvi climàtic a llarg termini del sistema de platges i l'àrea urbana de Cala Millor. Segons ha explicat l'Executiu en una nota de premsa, la iniciativa disposa d'una inversió final de 2.294.047 euros, 1.376.424 dels quals seran cofinançats pel programa LIFE de la Unió Europea. Així mateix, es preveu que els resultats es puguin transferir a altres destinacions turístiques de característiques similars, i que Cala Millor es converteixi en un exemple per a altres platges urbanes de la Mediterrània.
El projecte validarà noves metodologies basades en la ciència i en esquemes participatius i de governança que augmentin la resiliència de les platges urbanes davant la situació climàtica. Així, l'aplicació a Cala Millor vol donar lloc a la definició d'un projecte d'adaptació a llarg termini que es basi en la comprensió i l'acord d'un ampli ventall d'actors que comparteixen interessos i competències en aquesta zona. A més, han assenyalat que la implantació d'aquest projecte preveu evitar els efectes físics, ambientals i socioeconòmics previstos per a aquest tram de costa, ja que proposa una transformació a llarg termini que permeti augmentar la resiliència de les infraestructures, els serveis ecosistèmics i la socioeconomia davant d'aquests impactes previstos.
Previsió de l'impacte del canvi climàtic a la badia de Cala Millor
Pel que fa a la previsió de l'impacte del canvi climàtic al litoral de les Balears, a partir de projeccions per al 2050 i el 2100, aquestes apunten a la pèrdua de platges i a l'afectació d'edificacions i infraestructures. En el cas de Cala Millor, això afectarà la principal activitat econòmica, ja que els serveis turístics se situen a primera línia de costa.
En aquest sentit, la platja urbana de Cala Millor es veuria afectada per una pèrdua de platja seca d'entre un 33% i un 66% el 2100, ambdós escenaris si es consideren les condicions climàtiques menys favorables. En altres escenaris, la pèrdua de superfície de platja seria inferior al 33%. El procés d'erosió seria per a qualsevol esdeveniment irreversible, pel fet que el fons de la platja està limitat pel passeig marítim i perquè la fisiografia i els usos humans n'impossibiliten el retractament. Quant a l'aspecte socioeconòmic, l'impacte del canvi climàtic en aquesta àrea als municipis de Sant Llorenç des Cardassar i Son Servera serà crític, ja que es veuran afectats per la pèrdua del servei ecosistèmic recreatiu que ofereix la platja.
Tots els escenaris climàtics i escales temporals, inclòs l'actual, presenten pèrdues en aquest servei, amb un impacte important a Sant Llorenç des Cardassar. En aquest municipi, la pèrdua variaria entre els 16 milions d'euros a l'escenari actual i els 136,3 milions per a la situació més adversa. Per Son Servera, les pèrdues passen dels 5,4 milions d'euros en l'escenari actual als 26,7 milions segons estimacions per al 2100.
Des de la Conselleria d'Empresa, Ocupació i Energia ha destacat que la iniciativa està impulsada per la Conselleria d’Empresa, Ocupació i Energia, mitjançant la Direcció General d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic, en coordinació amb el SOCIB, l'Imedea, la UIB, el Consorci Badia de Cala Millor, l'Associació Hotelera de Cala Millor i sa Coma, la Fundació Conama, l'Instituto Hidráulico de Cantabria i la Universidad de Cantabria, i Landlab.
