Arriben les joies de ciència-ficció

BarcelonaRichard Gere mostra amb reverència la capsa oberta mentre Julia Roberts mira embadalida el collaret de robins que conté i, quan es decideix a tocar-lo, la capsa es tanca i li enganxa els dits. Tots dos riuen. És una de les escenes mítiques de la pel·lícula Pretty woman, però hauria pogut suposar un “The end ” immediat si en lloc d’aquella peça ostentosa a la capsa hi hagués hagut qualsevol de les joies guanyadores de les 20 edicions dels premis Enjoia’t de joieria creativa.

El personatge de Julia Roberts no ho hauria pogut entendre, i l’Audrey Hepburn d’Esmorzar amb diamants, la Marilyn Monroe d’ Els senyors prefereixen les rosses i la Liz Taylor de Cleopatra li farien costat. Aquests personatges eren d’una altra pasta, només concebien les joies com “el llegat que es deixa als fills, una inversió familiar… com el totxo, però amb l’or”, resumeix Sílvia Rosés. La coordinadora dels premis Enjoia’t l’encerta: “Hi ha gent de certa edat que no entén la joieria contemporània. Els que sí que l’entenen són les persones amb sensibilitat en l’art, que tant es poden comprar un quadre com una joia contemporània perquè hi veuen la dimensió creativa”. Però, què és exactament la joieria contemporània?

Uns premis singulars

Demà dijous a la Fàbrica Moritz se celebrarà la 21a edició dels premis Enjoia’t, uns guardons que es van crear per reconèixer la tasca dels estudiants de joieria creativa. Abans totes les àrees de la fundació privada FAD (Foment de les Arts i del Disseny) tenien els seus propis premis i l’A-FAD (el subgrup d’Art i Artesania) també en volia uns. Al llarg dels anys s’ha anat ampliant i ara entrega tres premis cada any: un a estudiants, un altre a professionals i un tercer segons l’opinió del públic.

Aquest any els Enjoia’t han tingut més participació que mai, ja que s’hi han presentat un centenar de propostes que han quedat en 23 semifinalistes, 11 dels quals en la categoria d’estudiants i 12 en la categoria professional. Cada vegada té més relleu internacional perquè no hi ha gaires premis d’aquest tipus al món: “Fa quatre anys que la cita ha fet un salt internacional bestial, tenim un èxit total de participació i el 75% dels que s’hi presenten són estrangers: d’Holanda, els països nòrdics, l’Àsia, els Estats Units… Ara mateix els Enjoia’t tenen molt de ressò al món i contribueixen a situar Barcelona al mapa de la joieria contemporània internacional”.

La seva singularitat, a més, s’explica per la importància que té l’opinió del públic: qualsevol persona pot assistir a la festa i dir-hi la seva votant, in situ, la peça finalista que més li agradi. Els tres guanyadors de la nit són coronats amb peces que els guanyadors anteriors fan per a ells, algunes tan singulars com la que els alumnes del postgrau en disseny de joieria alternativa d’Elisava han dissenyat -i que Techjewel ha imprès en 3D- per al guanyador del públic d’aquest 2015. “Als Enjoia’t estenem la mà a nous sistemes de producció, a noves maneres de crear que s’implantaran en la joieria”, diu Rosés i assegura que a la joieria creativa la innovació no té fronteres.

Joieria sense límits

Dins del món de la joieria hi ha diverses branques que es diferencien en funció dels materials i la manera com es fan servir. Hi ha l’alta joieria (l’única que es concebia en films com Pretty woman i companyia), amb marques com Suárez i Rabat, en què la noblesa dels materials és el més important. Hi ha la joieria comercial, com Tous, molt més democràtica que l’alta gamma i una mica menys clàssica en els dissenys. També hi ha la joieria contemporània comercial, com Joid’art, que assumeix un cert risc incloent-hi materials com metalls, esmalts i tèxtils, però, com les anteriors, té botigues en cadena. I finalment hi ha la joieria contemporània pròpiament dita, la que és capaç de convertir qualsevol material en una joia i que pot enjoiar qualsevol part del cos. “Tot el que pots imaginar es fa servir en la joieria contemporània, no hi ha cap mena de límit. Així que si té límits no és joieria contemporània”, explica Magda Polo, presidenta de l’associació A-FAD.

Cal dir que la joieria contemporània no és bijuteria, que intenta imitar l’alta joieria amb materials barats. La contemporània “no vol falsejar res; de fet, sol prescindir dels materials nobles i explora tot el que té al seu voltant perquè creu que qualsevol material pot formar part d’una joia”. Són components de peces guanyadores dels Enjoia’t “goma, pasta de farina i fins i tot tripa d’animal”, explica Rosés.

Conceptualment, a molts els deu semblar ciència-ficció, i estèticament els resultats també ho són. En definitiva, la joieria contemporània “posa l’accent en la dimensió artística i trenca els límits del que s’entén per joieria”.

El que també trenca és el reduccionisme que s’ha aplicat històricament pel que fa a les parts del cos que poden lluir una joia i els tipus de joies que existeixen: en la joieria creativa hi ha molt més que arracades, collarets, anells i fermalls, i arriben molt més enllà d’orelles, dits i escots. Així, Akiko Shinzado, finalista d’aquesta edició, proposa adornar els ulls amb una mena d’ulleres que en realitat són per no veure-hi, Laurent Kalman opta al premi professional amb un morrió daurat i competeix amb el fermall que Velislava Bojinova s’ha inventat per engalanar l’esquena. “Traspassen el diàleg tradicional que s’estableix entre joia i cos. Algunes agredeixen el cos i d’altres el tracten amb amabilitat, però el que és interessant és reflexionar sobre les ubicacions, que van més enllà que les de la joieria tradicional”, diu Polo.

Els que no puguin assistir a la festa i lliurament de premis de demà al vespre tenen una altra oportunitat per gaudir amb calma de la joieria creativa: a l’Arts Santa Mònica s’organitza fins dissabte JOYA Barcelona Art Jewellery Fair, l’acte principal de joieria artística a Espanya i un dels més importants del món. Aquest any reuneix un gran nombre d’artistes independents i diverses entitats relacionades amb la joieria, així com els guanyadors de l’any passat dels Enjoia’t.

L’art de fer una joia

La fira de joieria artística JOYA Barcelona celebra de demà a dissabte la seva 7a edició a la planta baixa de l’Arts Santa Mònica. Punt de trobada del sector, la fira també serveix per donar a conèixer al gran públic què s’està innovant i investigant en la joieria més puntera del món, des de Rússia fins a Costa Rica: galeries, col·lectius, escoles i artistes amb nom propi ensenyen els seus dissenys i els seus mètodes de treball. Malgrat que es concentra en tres dies, JOYA Barcelona s’allargarà durant dues setmanes amb la seva programació off JOYA, formada per 19 cites en què joieria, disseny i moda es donen la mà. Les imprescindibles són Bijoux en jeu, una mostra (fins al 18 d’octubre) al Disseny HUB Barcelona del fons de joies contemporànies del Musée de Design et d’Arts Appliqués Contemporains (MUDAC) de França, i l’exposició a la botiga Loewe del passeig de Gràcia de 27 fermalls creats per Ramon Puig Cuyàs, “l’ambaixador de la joieria catalana arreu, una de les figures importants de la joieria contemporània i mestre cabdal a l’Escola Massana”, comenta Rosés.