Podem arribar a ser una societat matriarcal?

BARCELONAQuin és el paper de les dones en les cultures més allunyades de la societat occidental? ¿Les societats matriarcals existeixen o són un mite? No falten exemples de comunitats on, al revés, la dona es menysté i se subjuga. Lucía Madrid, periodista de viatges que recorre el món amb la voluntat de conèixer el paper de la dona en diferents societats, explica com al Salt del Toro, un ritual d’Etiòpia que celebra el pas d’un home adolescent a l’edat adulta, les dones demanen als homes "ser pegades a l’esquena amb branques d’acàcia fins a sagnar i tenir la pell en carn viva". "És un símbol d’amor i de respecte cap a aquest nou adult home a la societat", afegeix. Amb la seva feina, Madrid ha pogut veure com “la dona està subjecta a una discriminació diària en la majoria de les societats”, tot i que ha visitat algunes ètnies en què la dona té un paper important i rellevant, en societats considerades matriarcals. 

La periodista recorda altres exemples en què la dona està greument discriminada. A l’Afganistan, en el cas d’una violació, el testimoni de la dona és invalidat si l’home acusat es considera innocent. “És el poder de la paraula de l’home contra la de la dona”, explica Madrid. A l’Aràbia Saudita, fins fa uns mesos la dona no tenia dret a conduir i ara continua sense poder-se divorciar i no pot tenir passaport. I encara un tercer exemple: en altres cultures hi ha la que s’anomena la casa de la menstruació, un lloc on la dona ha de retirar-se durant els dies que sagna, ja que és considerada impura i no pot tenir contacte amb res ni ningú.

Papers rellevants 

Però sortosament hi ha una altra cara de la moneda. En societats com la baka, a la selva del Camerun, o la kalash, al Pakistan, tot i que són lluny de ser matriarcals, hi ha moments en què la dona té un paper rellevant. Segons explica Madrid, a la societat baka “els homes i les dones fan gairebé les mateixes feines quotidianes, la cura dels nens va a càrrec de tots i no hi ha discriminació marcada per sexes en els rituals”. A la societat kalash, “encara que homes i dones tenen diferenciades les feines, el tracte entre sexes és bastant natural, espontani i no s’aprecien discriminacions molt marcades”, detalla Madrid, que afegeix: “Les dones no porten el cap cobert i van vestides amb colors molt vius i cridaners. Tenint en compte que estem parlant del Pakistan, la realitat d’aquesta comunitat contrasta amb la de la resta del país”. 

En altres societats, hi ha tradicions en què les dones adquireixen un paper protagonista. Lucía Madrid ha conegut les sacerdotesses d’un poble de la Costa d'Ivori on, “segons les seves creences, aconsegueixen alliberar dels mals esperits les persones que hi acudeixen; són dones respectades a les quals es concedeix cert poder a la societat”. Madrid també ha conviscut amb les dones fulani, un poble nòmada que viu entre el Senegal i el Sudan. Una societat eminentment masclista, però que durant la celebració del seu famós festival Gerewol, quan milers de famílies es reuneixen per acordar i arreglar futurs matrimonis, les dones experimenten una llibertat sorprenent: “Els homes es decoren el cos i es pinten la cara per atraure les dones. Amb un moviment d’ulls, espatlles i boca, intenten impressionar-les i durant tota una setmana elles tenen total llibertat per elegir els homes que vulguin i practicar sexe sense haver de donar cap tipus d’explicació ni compromís”. 

Societats matriarcals

Si estirem una mica més del fil i busquem societats en què la dona tingui un paper encara més rellevant, podem parlar de les sis comunitats matriarcals que al llarg de 20 anys ha investigat, estudiat, documentat i visitat l’antropòloga i fotògrafa Anna Boyé de Matriarcados.com. Tot i que considera que “societat matriarcal no és el contrari que societat patriarcal”, explica que “són comunitats en què el paper de la dona és central i és una manera d’entendre la vida des de la importància de tot el grup”. “És una manera diferent de socialitzar-se en què el bé comú és més important, com també ho és qui ets tu per sobre de què tens tu. La dona i l’home són complementaris i la natura és molt important. És una mirada per sobre de tot el grup i una mirada amorosa de la vida en contacte amb la natura”. Després de tots els pobles que ha visitat, Lucía Madrid està completament d’acord amb aquesta definició: “Són societats més igualitàries en què la dona aconsegueix un paper més rellevant, però sense arribar a posseir una autoritat total per sobre de la resta d’individus”. 

Són comunitats com la mosu, al sud de la Xina; la minangkabau, a l’oest de Sumatra; la quero o la huilloc, al Perú; la juchitecas, a Mèxic, i la bijagó, a Guinea Bissau. Aquesta última, que també ha visitat Lucía Madrid, ha evolucionat molt en els últims anys. “Fa 16 anys, quan hi vaig anar per primer cop, vaig conviure amb una família”, explica Anna Boyé. “La Quinta deia que la seva capacitat de decidir organitzava tota l’estructura familiar i l’Estevo m’explicava que la saviesa de la seva dona el feia estar molt a gust”, afegeix. “Hi vaig tornar l’any passat i vaig adonar-me que aquesta comunitat s’està transformant. Hi ha una influència externa que fa que l’home vulgui ocupar un espai més gran”, diu. “Encara ho estic estudiant”. La Lucía també la va visitar fa pocs anys: “La teoria diu que elles s’encarreguen de l'organització del treball, de la gestió econòmica i de fer complir la llei i les normes d’aquesta comunitat. Valoren la intel·ligència de la dona com una cosa molt positiva i superior a la dels homes, que són vistos com a nens dèbils a qui cal protegir. Les dones són les que tenen l’autoritat en tots els àmbits: economia, educació i esperit”, descriu. “Aquesta és la teoria, però no ho vaig percebre”, lamenta. I conclou: “Potser hi va ser en un passat, però el control i la gestió econòmica ara la tenia l’home”. 

Un canvi és possible

Tot i així, Lucía Madrid i Anna Boyé consideren que la societat occidental pot evolucionar cap a una societat més igualitària. “Depèn del pas de la història, però la nostra societat occidental pot canviar més cap a aquesta visió igualitària de les societats matriarcals. Tinc esperança”, diu Anna Boyé. “Hi ha moltes persones catastrofistes, però jo tinc confiança en l’ésser humà, en els avenços científics, en l’evolució i en la millora sobre l’aprenentatge i l’empatia en intel·ligència emocional”, diu Lucía Madrid. “Confio que la lluita de totes les dones que ens han precedit i que els canvis que hi ha actualment siguin el trampolí dels que vindran”, afegeix. “El feminisme radical també ha d’anar cap al camí del mig i aconseguir que les dones i els homes ocupin un espai igualitari. I jo soc positiva pel que fa al futur de l’espècie”, afegeix Anna Boyé.