Un any excepcionalment càlid

PalmaEl 2022 ha estat un any excepcionalment càlid, amb una temperatura mitjana que ha marcat rècords i que, segons les dades provisionals, a les Illes ha estat 1,6 ºC més elevada que la mitjana del període 1981-2010.

A més dels registres, una cosa que sorprèn és la persistència de l’anomalia càlida. Des del mes de maig al mes de desembre, tots els mesos han tingut una anomalia de temperatura mitjana superior als + 2 ºC, però en alguns mesos concrets hi ha pobles que han fregat els + 4 ºC d’anomalia, una barbaritat.

Dins aquest context, l’estiu no va ser una excepció, i vam viure instal·lats dins una onada de calor quasi perpètua que, a més, va tenir una punta amb registres històrics cap a mitjan mes d’agost. Així, es van mesurar 44,5 ºC a Formentera i Montuïri, on se superaren els 44,2 ºC que a principi de juliol del 1994 s’havien mesurat a Muro.

La percepció general de la gent amb qui he parlat del temps al llarg dels darrers mesos és que “aquest temps no és normal”. Ja sigui gent que gaudeix de la calor, del fred, gent que enyora la neu (amb motius sobrats) o gent que està en contacte directe amb la natura.

El cert és que el patró de circulació atmosfèrica que ha donat lloc a aquestes anomalies és un poc curiós, per no dir-ne estrany directament. De manera ràpida no em ve al cap un altre any amb una insistència i persistència similar de les entrades d’aire càlid.

Sense estudis directes d’atribució és complicat dir fins a quin punt aquesta circulació alterada està vinculada al canvi climàtic. De fet, el més probable és que hi hagi algun factor de variabilitat natural, com pugui ser la Niña o l’erupció del volcà Hunga Tonga el passat gener, que hagi jugat el seu paper en aquesta alteració. Ara bé, sorprèn i espanta la coincidència del que ha estat aquest 2022 amb el que fa algunes dècades que ens diuen les projeccions climàtiques.

I per incidir-hi m’agradaria mencionar quatre punts concrets, que al meu parer són clau per entendre els impactes que el canvi climàtic pot tenir a les nostres illes: 1) temperatures molt elevades a l’estiu; 2) bonança de temperatures a l’hivern; 3) irregularitat en les precipitacions i 4) increment de la temperatura de la mar.

Tots aquests punts s’han manifestat de manera clara durant el 2022, i en anys precedents, i els seus impactes en la natura, agricultura, societat i economia illenca poden ser més que notables. De fet, es fa complicat enumerar tots els impactes que podem arribar a veure i patir, però m’agradaria destacar-ne uns quants a tall d’exemple.

– Amb unes temperatures més elevades a l’estiu, hi ha estudis científics que parlen ja que les Illes Balears podrien deixar de ser una destinació atractiva per al turisme durant els mesos més càlids de l’any. Les implicacions econòmiques per a una regió que ho ha apostat tot pel monocultiu turístic serien immenses.

– Amb la manca de fred a l’hivern, arbres fruiters com l’ametller, la prunera, l’albercoquer, la pomera, la perera o la figuera no acumulen les hores de fred que necessiten per tenir un bon descans i garantir una floració i posterior producció abundant. Qui invertirà temps i doblers a cuidar aquests arbres i, per tant, cuidar una part important del nostre paisatge i herència cultural?

– Un increment en la irregularitat de les precipitacions pot tenir impactes diversos, ja sigui un dèficit en la generació d’aigües subterrànies, que és la nostra principal font de subministrament, però també un increment del risc d’inundació i el d’erosió. Estam preparats per fer-hi front?

Els darrers anys tots aquests temes s’han convertit en una font de preocupació per a una part de la societat. Hi ha els que s’oposen de manera frontal a acceptar que existeix un canvi climàtic antropogènic i, per tant, es posicionen en contra de qualsevol canvi que es vulgui implementar, ja sigui per mitigar-lo o per adaptar-nos-hi.

Com actuar amb el negacionisme

Una qüestió no resolta, i preocupant, és com actuar amb el negacionisme. En una societat cada vegada més polaritzada, tenim tendència a llegir únicament allò que ens agrada, allò que confirma el nostre pensament previ, ‘biaix de confirmació’, crec que se’n diu. Aquesta actitud elimina la lectura crítica, reflexiva, que és la que ens pot fer canviar d’opinió, i que és la base de la ciència.

A les xarxes socials la situació arriba a ser preocupant. Qualsevol publicació que parli de canvi climàtic s’omple de comentaris negacionistes, la majoria amb un to que recorda més un estadi de futbol que cap altra cosa.

És senzill aïllar-se d’aquests comentaris, amb no llegir-los ja està. Ara bé, el problema no desapareix, sinó que s’incrementa, ja que molts consideren que l’absència de resposta és una confirmació al seu missatge.

La situació és si més no preocupant. Hem de prendre accions decidides per adaptar-nos al canvi climàtic, i per intentar mitigar-lo, dins un entorn social en el qual una part, diria que creixent, de la societat, s’hi oposa de manera frontal.

Per part meva, seguiré confiant en la ciència i us encoman que així ho faceu.