PalmaAnthony Bonner (Nova York, 1928) és escriptor, naturalista i ecologista (fundador del GOB), musicòleg i també és traductor i un dels majors especialistes en Ramon Llull. Bonner es considera un mallorquí nascut a Nova York, amant de la natura, el paisatge, la llengua i la cultura de Mallorca. Entre els llibres que ha publicat més recentment sobre Llull destacam dos títols: L’Art i la lògica de Ramon Llull (2012) i l’edició de la Vida de mestre Ramon (2013).
Començam l’entrevista parlant del context històric en el qual va viure Ramon Llull. Ens podríeu dir com va influir en Llull el fet d’haver nascut en el segle XIII, uns anys després de la Conquesta de Mallorca per part del rei Jaume I?
Llull va viure en una Mallorca multicultural, en estreta relació amb cristians, jueus i musulmans, en un escenari diferent del que visqueren per exemple els teòlegs de París. La convivència amb altres cultures i religions va fer que Llull fos conscient de l’existència de l’Altre, com diríem avui.
Què diria Ramon Llull de la pèrdua de mitjans de comunicació en català? Què diu Anthony Bonner de la pèrdua de canals de televisió en català?
Vaig llegir l’altre dia que un membre del Govern havia explicat que aquesta pèrdua de dos dels tres canals catalans no era per raons polítiques, sinó purament tècniques. En vista del fet que la neteja de canals TDT en tots els altres casos ha estat per llevar duplicacions de freqüències i que els únics que, en canvi, desapareixen completament són el Súper 3/33 i el 3/24, es fa difícil creure que no faci part de la campanya anticatalana de l’Executiu actual. És tristíssim, a portes de les celebracions del 700è aniversari de l’home -ben mallorquí, per cert- que més ha fet per dignificar el català i fer-lo equiparable amb altres grans llengües de cultura, que els nostres governants fan el que poden per tornar-lo al nivell folklòric de fa mig segle.
Quina motivació va empènyer Ramon Llull a escriure?
El mateix Llull va respondre aquesta pregunta en la seva autobiografia dictada a París al final de la seva vida. En la biografia va reconèixer la seva pretensió de convertir els infidels a través de l’escriptura i la predicació. Tot el que va escriure Llull anava encaminat a un objectiu més general, que no era cap altre que fer que tothom entengués i estimàs Déu. Al llarg de la seva vida es va esforçar per aconseguir formar missioners experts en llengües orientals, per això cercava de manera insistent finançament per construir monestirs on es poguessin formar. La seva obra estava orientada, per tant, a intentar convertir els infidels al cristianisme.
Fins a quin punt va assolir els objectius que s’havia proposat?
Llull era conscient dels problemes als quals s’havia d’enfrontar, estava convençut que un home no canvia de religió per raons lògiques o teològiques, perquè la fe s’adquireix en el si de la família. Tothom es mou per l’ensenyament rebut pel pare i la mare, però Llull confiava en el poder de l’Art que Déu li havia revelat per aconseguir convertir jueus i musulmans.
Coneixem la vida de Llull a través del llibre Vida coetània, una autobiografia. Per què va decidir escriure sobre ell mateix?
Podem dir que Llull va ser un cas especial a l’edat mitjana perquè en aquella època no era gens habitual escriure sobre un mateix. Pens que Llull, al final de la seva trajectòria, va entendre la necessitat de construir la seva pròpia autoritat perquè els seus contemporanis escoltassin el que els havia de dir. En l’època en la qual va viure Llull, la gent no demanava raons, sinó autoritat, i Llull volia mostrar que el seu Art era l’autoritat que ell volia propagar. Per això Llull va voler transmetre que l’origen del seu Art estava en Déu, i contar com l’havia adquirit a través d’una revelació divina que havia tingut lloc al puig de Randa.
Si ens atenem a la seva autobiografia, Llull va tenir una vida de pel·lícula... va viatjar per Europa i el nord d’Àfrica, va tenir contacte amb reis i papes, va ser ferit per un esclau sarraí, va ser enverinat, apedregat i empresonat, va naufragar també diverses vegades... Realment ens hem de creure tot el que ens conta Llull sobre la seva vida o hi ha alguns fets dubtosos?
El professor Jocelyn Hillgarth, que era una gran autoritat en l’estudi de la vida de Llull, ha dit que tots els documents que s’han trobat han confirmat el que Llull havia dit. Una altra cosa és que Llull hagi deixat de contar alguns fets perquè consideràs que no eren rellevants pel missatge que volia transmetre. La biografia no ens diu res, per exemple, dels seus primers 20 anys, tampoc no sabem res de la seva formació, per posar dos exemples d’algunes llacunes que tenim sobre la seva vida.
Llull escrigué una obra enciclopèdica en català, llatí i àrab. Seguia algun criteri per decidir en quin idioma escrivia cada obra?
Precisament sobre aquesta qüestió que em demana s’estan orientant molts dels estudis actuals. El que puc dir és que Llull tenia organitzat un obrador amb copistes, amics i deixebles repartits per Montpeller, Roma, París i altres localitats, a qui donava instruccions sobre amb quina llengua s’havien de produir les seves obres. La llengua que feia servir depenia en cada cas de qui tenia davant i de quin tema tractava.
Com explicau el fet que les obres més conegudes de Llull siguin les seves obres literàries i no les més filosòfiques o teològiques?
L’interès per les obres literàries de Llull té un origen modern, no sempre ha estat així. Jo vaig fer un article sobre quines obres eren més difoses en l’edat mitjana i el Renaixement, i el resultat és fascinant: les obres més llegides eren les obres de Llull sobre l’Art, mentre que el Fèlix i el , les seves obres més literàries, no tenien gaire lectors medievals. Això va canviar a partir del segle XIX amb l’eclosió del moviment de la Renaixença. A partir d’aquí es produeix la recuperació del Llull català i es desplaça l’interès cap a l’estudi i la divulgació de les obres que va escriure en català. Aquesta orientació es manifesta actualment en el món acadèmic en el fet que Llull s’estudia als departaments de filologia catalana i no als departaments de filosofia i de teologia. I amb això no vull insinuar que no fos un escriptor extraordinari en català, perquè Llull maneja el llenguatge amb una destresa molt remarcable.
A quin problema filosòfic s’enfronta Llull?
Llull volia demostrar la fe a través de la raó, fer compatibles filosofia i teologia. Això és bàsic per Llull.
Què és l’Art de Ramon Llull?
És un mètode, una lògica demostrativa, un instrument al servei de l’acció missionera i una eina útil per demostrar i propagar les veritats cristianes. L’Art és totes aquestes coses a la vegada.
Considerava Llull que el diàleg interreligiós era la millor estratègia per predicar?
Sí. De fet, he estat pensant recentment que potser Ramon Llull va ser l’únic teòleg de l’edat mitjana que realment va provar de fer un diàleg interreligiós, perquè tots els altres missioners parlaven sense voler saber allò que els altres deien o pensaven. Llull, en canvi, oferia al contrincant un mètode d’argumentació per parlar d’igual a igual, una cosa ben insòlita.
Quines eren les disputes doctrinals de Llull amb els musulmans?
Llull va triar per disputar els articles de fe perquè era el punt central sobre el qual es fonamentaven totes les religions. Concretament va disputar sobre la Trinitat i l’Encarnació, perquè eren misteris que les altres religions no acceptaven.
Si fos la persona responsable dels actes del setè centenari de la mort de Llull, quines activitats promouria?
Promouria aquelles activitats encaminades a persuadir la gent perquè llegeixi i estudiï Ramon Llull, encara que he de dir que em fan una mica de por les commemoracions oficials que fan molt de renou però que no tenen gaire substància.