Balanç sentimental de l’any
Societat24/12/2022

Andreu Buenafuente: “Li vaig dir a la filla: «Estem contents perquè hem tornat a la nostra ciutat»”

L'humorista fa balanç del seu 2022

Barcelona“Anàvem amb moto amb la meva filla. Se la veia contenta. Li vaig preguntar si era feliç i em va dir que sí. I jo li vaig respondre: «Això és perquè som a la nostra ciutat»”. Andreu Buenafuente (Reus, 1965) ha tornat a casa, després de sis anys presentant Late motiv a Madrid. Content d’haver tancat una etapa i conscient que el temps va molt de pressa. “Realment ha passat tot volant. Si tens plans, la vida passa veloç. Als que se’ls fa lenta és perquè s’avorreixen”, diu somrient. I ell, de plans, en té molts.

De fet, ens cita al plató on es grava Nadie sabe nada, el podcast més escoltat d’Espanya, que aquest 2022 ha saltat també a la televisió (HBO), pocs dies abans de tornar a TV3 amb un monòleg per Sant Esteve i enmig de la nova sèrie de Berto Romero, on fa d’actor. Diu que té ganes de fer coses i que cada vegada es veu més preparat per assumir riscos. “Fa uns dies, durant el rodatge, el Berto em va dir: «Cada dia et veig més gamberro, més juganer»”. I li vaig respondre: «Prepara’t, perquè va a més»”. Pocs dies abans havien rodat un capítol per a la HBO i s’havia despullat. Sí, sí, totalment nu enmig del plató. “Anava molt bé per al guió. Després a la pantalla ho van pixelar, però, esclar, la gent que era aquí en directe de públic ho van veure tot. I feien una cara…”

Cargando
No hay anuncios

Una de les millors coses de tenir una edat és que serveix per espolsar-se cotilles i per guanyar confiança. Tot i que admet que també l’espanta la velocitat del temps. “L’altre dia la Sílvia em va dir: «Escolta, Andreu, t’he de comentar una cosa. No pares de dir que tens 56 anys i en tens 57»”. Mentalment, ell afirma que s’havia quedat als quaranta i escaig. “Sí que hi ha dies que m’angoixa pensar en això de fer-se vell. Però l’única cosa que realment m’espanta és la decadència. No vull donar feina ni fer angúnia”.

L’Andreu diu que xucla l’energia de la filla, de 10 anys. “És el motor de la meva vida. El que més m’agrada és estar amb ella. L’altre dia ho comentàvem amb la Sílvia: mai serem més a prop del futur que amb ella”. Però ja prepara les excuses per a l’adolescència: “Quan em demani que la vagi a buscar a la sortida de la discoteca li diré que no pot ser, que ja soc gran”.

Cargando
No hay anuncios

Pensa sovint en el futur que li quedarà. “Em preocupa el canvi climàtic i la degradació de la política institucionalitzada”. Fill de la Transició, tenia 13 anys quan es va aprovar la Constitució “i en certa manera pensava que tot aniria bé amb la democràcia”. “I, esclar, després veus que no i fa patir”. Explica que fa pocs dies va llegir un text, no en recorda l’autor, on s’afirmava que el principal problema que tenia Espanya no era l’enveja, sinó l’autoengany. “Va ser com una punyalada. Per què no ens posem de cara davant els problemes reals? Per què les societats s’enganyen i no obliguen els que manen a arreglar el que s’ha d’arreglar?”

Votar per retallar l’odi

Ho diu pensant, entre altres coses, en l’augment de l’extrema dreta. “El feixisme torna i ho fa sense vergonya”. Per això demana “votar bé” a les pròximes generals. “Pensant sobretot en retallar l’odi i la ximpleria”. Diu que ha arribat a tenir “al·lèrgia informativa” en determinats moments, la necessitat d’abaixar el so de la ràdio o d’apagar la tele. Però també troba sempre la manera de relativitzar les coses. “Per exemple, amb els gifs del mòbil”. Hi recorre sobretot en moments de tensió, d’estrès. “Quan hi ha una conversa intensa o quan em donen moltes instruccions d’alguna cosa important que hem de fer, la meva resposta últimament és el gif d’un orangutan petit que va corrent cap a un altre i li pica els ous”. És una manera de recordar que res és tan greu.

Cargando
No hay anuncios

Ell troba plaer pintant. “La Sílvia sempre diu que és la meva teràpia i segurament té raó”. I afegeix que els últims anys, després de la pandèmia, valora sobretot la tranquil·litat. “Hem viscut moltes coses, hem fet moltes coses, també hem patit. Ara hi ha moments en què soc a casa, preparant un bon dinar i amb un bon vi, i ens miro i penso: «Estem bé, no? Estem bé. Doncs era això»”.