"Alerta roja" mundial: els indicadors de canvi climàtic assoleixen nivells sense precedents el 2023

BarcelonaEl 2023 va ser un any de rècords. Un nou informe de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) mostra que l'any passat va ser el més càlid dels últims 174 anys, quan van començar les observacions. Però l'estudi il·lustra també un increment sense precedents dels gasos d'efecte hivernacle, de la temperatura del mar i de l'acidificació dels oceans, igual com un augment inèdit del nivell del mar derivat del desgel de les glaceres. El secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va reaccionar dimarts alarmat per l'informe: "Els valors observats per al conjunt dels indicadors principals han fet saltar totes les alarmes. Alguns no només baten rècords, sinó que registren magnituds inaudites. I els canvis no deixen d'accelerar-se".

Desglaç i augment del nivell del mar

El nivell mitjà del mar va assolir un màxim històric i, a més, el ritme a què augmenta el nivell dels oceans s'ha doblat en els últims vint anys. Això és conseqüència directa del desglaç. I és que els dos mantells de gel principals del planeta, Groenlàndia i en mantell antàrtic, han patit el pitjor desgel que s'ha registrat mai. El gel marí antàrtic va arribar a mínims històrics (des de l'inici dels registres, el 1979) el febrer del 2023, i s'hi va mantenir fins a principis de novembre; mentre que a Groenlàndia s'hi va registrar l'estiu més càlid fins ara, cosa que ha provocat que se seguís perdent massa de gel.

La calor dins dels oceans també va atènyer nivells insòlits, fet que pot provocar canvis irreversibles a l'ecosistema marí, segons alerten els experts. El mar Mediterrani va ser un dels més afectats, ja que va patir onades de calor pràcticament en tota la seva superfície. Un altre dels perills que assenyala l'informe és l'acidificació dels oceans (i els consegüents efectes que comporta per a la fauna i la flora marines) derivada de l'absorció de diòxid de carboni.

Gasos d'efecte hivernacle i augment de la temperatura

Segons l'estudi, els nivells de CO₂ són actualment un 50% superiors als que hi havia durant l'era preindustrial. Això fa que la calor es retingui a l'atmosfera i, a efectes pràctics, vol dir que les temperatures continuaran augmentant durant anys, tot i que es redueixin les emissions a partir d'ara.

La temperatura mitjana mundial prop de la superfície el 2023 va ser, de mitjana, 1,45 °C més elevada que la de l'època preindustrial i, per tant, més elevada que mai. Més concretament, els mesos d'entre juny i desembre van ser els més càlids que s'han registrat, respectivament. I destaca especialment el setembre del 2023, que va superar l'anterior rècord mundial del setembre per un ampli marge (0,46 °C a 0,54 °C). Els llocs on va fer més calor van ser l'Atlàntic Nord oriental, el golf de Mèxic i el Carib, el Pacífic Nord i zones de l'oceà Austral, on es van produir onades de calor marines generalitzades.

"Alerta roja"

En la mateixa línia que Guterres, la secretària general de l'OMM va alertar que el planeta es troba en situació d'"alerta roja" perquè totes les variables climàtiques estan empitjorant. I va criticar que no estiguem "reaccionant als diversos nivells de responsabilitat que cadascú de nosaltres té".

Durant la presentació de l'informe, l'argentina Celeste Saulo va destacar els efectes no només econòmics i naturals que produeix l'escalfament global, sinó també els socials, com conflictes, desplaçaments o inseguretat alimentària. Saulo va lamentar que el canvi climàtic faci augmentar "la vulnerabilitat dels més desafavorits en la situació econòmica mundial", posant com a exemple els milions de persones a la Banya d'Àfrica que s'han vist forçades a deixar casa seva per culpa de tres anys consecutius de sequera. Per a Saulo, els rècords climàtics que constata l'informe presentat per l'OMM "no són simplement números cridaners en un gràfic, són gent que mor, que es desplaça, que es queda sense llar o sense feina, i que s'allunya de la família", va afirmar.