En alerta per la pluja, el vent i la mala mar associats al pas de l' 'Ana'

BarcelonaAquest cap de setmana s'ha sentit per terra mar i aire una borrasca amb nom de dona: l''Ana'. Encara que pugui sobtar, anomenar les pertorbacions no és nou. La Universitat Lliure de Berlin ha estat batejant anticiclons i borrasques des del 1954, per bé que la seva nomenclatura no ha estat utilitzada habitualment en els mitjans de Catalunya i de l'Estat. Malgrat això, molts recorden les borrasques 'Klaus' -23 i 24 de gener de 2009- o 'Xynthia' -27-28 de febrer de 2010-, les quals van produir víctimes mortals i pèrdues econòmiques al nostre àmbit.

Les borrasques més profundes, o destructives, s'ha comprovat que són les que més recorda la població. És per aquest motiu que l'Agència Estatal de Meteorologia, MétéoFrance i l'IMPA de Portugal han proposat iniciar, a partir d'aquest desembre, un nou sistema de noms en substitució dels assignats per a la Universitat de Berlín. S'anomenarà només les borrasques profundes i que potencialment puguin produir impactes importants -de béns i persones- a França i la península Ibèrica.

Es tracta d'una experiència similar a la desenvolupada des del 2015 al Regne Unit i Irlanda, on s'ha comprovat que, si s'anomenen les borrasques, la població segueix amb més atenció les recomanacions de seguretat i està més alerta de la seva evolució.

L''Ana' s'ha començat a gestar en aigües de l'Atlàntic diumenge al matí i en qüestió de poques hores s'ha aprofundit i ha experimentant un procés conegut amb el nom de ciclogènesi explosiva, es a dir, una ràpida pèrdua de pressió atmosfèrica al seu centre. Per a les borrasques que es gesten a latituds elevades se sol establir el llindar de disminució de com a mínim 24 hPa en menys de 24 hores, però a la nostra latitud sol considerar-se 18 o 20 hPa en 24 hores

L''Ana' és un tipus de borrasca profunda que ha anat associada a fortes ventades, onatge i precipitacions abundants. Aquest vespre el seu centre -amb una pressió de només 980 hPa- s'emplaça tan sols a un centenar de quilòmetres al nord de Galícia. Demà, de bon matí, damunt de la Bretanya amb una pressió inferior a 970 hPa.

Diumenge a la tarda, abans de l'embat més directe de l''Ana', ja s'han notat cops de vent de fins a 124 km/h a Fisterra i a l'Estaca de Bares (Galícia). En aquest sentit, aquest diumenge, l'Agència Estatal de Meteorologia ha activat l'alerta vermella a causa del vent -la màxima- a un total d'onze províncies de Galícia, Astúries, Cantàbria, Castella i Lleó i La Rioja. Per demà dilluns ha rebaixat les vermelles a cinc províncies, però manté l'alerta taronja a bona part de la Península.

L'aproximació de l''Ana' també s'ha començat a fer notar aquest diumenge a Catalunya en forma de pluja i de vent del sud-oest. La ratxa màxima l'ha enregistrat l'anemòmetre del Meteocat del Puig Sesolles amb 113 km/h.

Protecció Civil ha activat la prealerta dels plans Ventcat i Procicat en base al es previsions del Servei Meteorològic de Catalunya de fortes ratxes de vent, i fort tràngol marítim, per a primeres hores d'aquest dilluns.

Els mapes anuncien que el vent de garbí perdrà empenta abans del migdia, però que la situació marítima es mantindrà molt complicada fins a la tarda, amb onades que superaran fàcilment els 2,5 metres d'altura a la Costa Central i la Costa Brava. La situació millorarà clarament de cara al vespre.