Els albergs de Palma, amb xinxes i saturats: "Hem de fer coa per tenir un llit on dormir"

PalmaSegons el darrer recompte de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS) –es va fer el novembre de 2023–, a Palma hi ha 440 persones en situació d’exclusió residencial, el doble des de l’anterior recompte (2019), encara que el 2023 va ser el primer any que es varen comptabilitzar també els assentaments. El novembre de 2024, la xarxa d’inclusió social de l’IMAS tenia 571 places als centres, totes ocupades –la majoria estan externalitzades.

El servei de primera acollida, que funciona com a porta d’accés a la xarxa, té 40 places per a les persones que es troben sense llar i que mai n’han rebut atenció: l’equip professional i tècnic d’inserció social els deriva cap a altres serveis, tant interns com externs. De moment, l’IMAS calcula que hi ha aproximadament unes 150 persones sense llar a la llista d’espera per accedir a aquest servei.

Quan s’apropen les hores punta, el carrer davant Ca l’Ardiaca –l’únic casal per a persones sense llar gestionat directament per l’IMAS– s’omple de persones, la majoria homes, que esperen que un treballador del centre obri les portes i poder passar a dins –a dutxar-se, berenar i descansar. José és un d’ells. Té 67 anys i viu a Ca l’Ardiaca des del passat octubre.

Abans, vivia de lloguer a un pis compartit, però va perdre la feina i el propietari el va treure al·legant que volia la casa per a una filla seva, que tornava a Palma d’estudiar als Estats Units. Va intentar trobar una altra habitació, però cap opció s’adaptava a la seva situació econòmica. Els primers dies dormia a una cotxeria propera al centre i anava a Ca l’Ardiaca a berenar, dinar i sopar, però un vespre que feia molt de fred i les condicions meteorològiques eren perilloses –hi havia alerta per la DANA–, va aconseguir un llit per poder passar el vespre. Ara ja té el seu llit assignat i si arriba abans de les 11 del vespre, pot quedar-hi a dormir cada dia. José assegura que “molta gent ve a menjar o dutxar-se i estan pendents d’aconseguir un lloc per dormir” i ho relaciona amb la crisi d’habitatge: “De cada vegada més persones necessiten ajuda, així com estan els preus dels lloguers, fins i tot d’una habitació”.

Poc després que José entri a Ca l’Ardiaca, Carlos (nom fictici) camina per davant la porta reixada i molts dels que esperen per entrar l’aturen per saludar-lo: “Et veig molt millor! Com va aquesta esquena?”, li demana una treballadora del centre. En avançar un poc més pel carrer, es troba la porta de Sa Placeta, un centre amb 40 places, totes per a persones amb addiccions, gestionat per Estudi 6. Obren les portes cada mitja hora. Carlos feia feina al sector de la construcció fins que va quedar incapacitat per un accident laboral –va caure d’una bastida. Des d’aquell moment, es medica per poder fer front al mal que li causen les lesions a les cames i a l’esquena. Amb el temps, es va tornar addicte a la medicació. Ara fa uns mesos que viu a Sa Placeta, on l’ajuden amb la seva addicció, però abans va viure a Ca l’Ardiaca de manera intermitent.

Fer coa per dormir

Les persones que no tenen un llit assignat a Ca l’Ardiaca poden apropar-s’hi a les quatre de l’horabaixa i apuntar-se a una llista per reservar un lloc per dormir. Si en aquell moment no hi poden anar, o si arriben tard, han d’esperar a les 11 del vespre i poden passar-hi la nit, només si algun dels llits ha quedat buit perquè la persona qui hi havia de dormir no s’hi ha presentat.

“A Ca l’Ardiaca no hi ha lloc, ahir vàrem fer una ruta per ajudar a les persones sense llar i a les 11 del vespre una dotzena de persones varen quedar a fora”. Un membre del tercer sector, que es dedica a acompanyar i donar menjar a les persones sense sostre de Palma, assegura que molta gent es troba sense la possibilitat d’accedir als serveis de l’IMAS i que, a més, els darrers anys ha canviat el perfil i de cada vegada són més les persones que es troben en aquesta situació: “Hi ha molta gent que fa feina i ha d’anar a dormir a un dels casals, persones que havien viscut amb una economia al límit per arribar a final de mes, però que no han pogut fer front a la pujada dels preus del lloguer. Són persones que sobrevivien i que ara ja no ho poden fer”, lamenta.

Leandro és una de les persones que viuen a l’aeroport i que no ha aconseguit llit a Ca l’Ardiaca per falta d’espai: “He pogut anar a dutxar-me, però no a dormir perquè sempre em diuen que no hi ha places. Avui m’he apropat a primera acollida i no m’han pogut atendre, ho hauré de tornar a intentar”, lamenta.

La situació des de dins

Els treballadors –actuals i antics– de Ca l’Ardiaca denuncien que les instal·lacions del centre “han quedat obsoletes” i que no són suficients per a tota la demanda que hi ha de gent, sobretot amb la situació actual de les més de 200 persones que viuen a l’antiga presó i que l’Ajuntament de Palma ja ha avisat que hauran de desallotjar l’espai en els pròxims mesos. El delegat de l’STEI a l’IMAS, Pep Toni Mascaró, explica que les plagues de xinxes i sarna són constants, de fet, assegura que ara mateix hi ha una plaga activa al centre. Segons el delegat de l’STEI, les dones de la neteja no donen l’abast per netejar, i hi ha falta de personal, com ara infermeres.

Mascaró denuncia que les auxiliars d’infermeria han estat el darrer mes fent la feina de les infermeres. “Hi ha només tres educadors socials, dos monitors i un auxiliar clínic per torn”, denuncia Mascaró. “De cada vegada més persones necessiten acompanyament, està tot saturat i els recursos no són suficients”, afegeix.

“He vist persones que anaven a viure a pisos tutelats i la seva situació millorava molt. En teoria Ca l’Ardiaca és un centre de pas, però hi ha gent que hi queda massa temps per falta d’alternatives, hi ha una falta d’assistència per a aquestes persones, sobretot en salut mental”, denuncia una extreballadora de Ca l’Ardiaca.

Marta (nom fictici) va fer feina com a educadora social i monitora al centre de primera acollida i a Ca l’Ardiaca. Assegura que el volum de feina dels treballadors és desmesurat. “A Ca l’Ardiaca hi ha 90 usuaris fixos més la gent de carrer. En comparació, a primera acollida hi ha un equip amb bones ràtios, cada treballador social acompanya 10 usuaris, però a Ca l’Ardiaca són uns 30”, explica. Això té conseqüències directes sobre aquells que necessiten el servei. “Una persona que viu al casal pot estar un any a fer una gestió senzilla, com treure’s la targeta de l’EMT o el padró”, lamenta. Per això assegura que “si l’objectiu de Ca l’Ardiaca és que les persones que hi viuen surtin de l’exclusió social, falten molts recursos”.

A més, segons Marta, a Ca l’Ardiaca els recursos que s’hi destinen són insuficients: “No hi ha aire condicionat, ni ventiladors. Poden dur els seus, però no hi ha endolls per a tothom, i els avisen que podrien quedar-se sense llum. Molta gent acaba dormint als passadissos per evitar les altes temperatures. A l’hivern hi ha dues mantes per persona. Això sí, els treballadors, a les seves sales, tenen aire condicionat i calefacció durant tot l’any, no passen fred ni calor”.