Ciència i medi ambient
Societat19/03/2022

Les aigües subterrànies de les Balears, les altres illes sobreexplotades

Fins a 42 de les 86 masses d’aigua de sota terra de l’Arxipèlag estan en risc alt de no poder-se recuperar

PalmaTot i estar preocupats sovint pels nivells dels embassaments de les Illes, la realitat de la salut hídrica les Balears va més enllà. El cas és que el 85% de l’aigua de consum urbà prové de sota terra, d’aigües subterrànies. Malauradament, però, aquestes masses que nodreixen la població estan sobreexplotades. Exposat en xifres, 42 de les 86 masses d’aigua subterrània que hi ha a l’Arxipèlag estan en una situació de risc alt de no poder recuperar un bon estat, segons dades de la Conselleria de Medi Ambient.

A més, enguany, la situació de l’emmagatzematge subterrani d’aigua tampoc té un bon auguri. Segons expliquen els experts, de moment és un any sec. Ho demostren les xifres, que reflecteixen que 16 de les 27 reserves hídriques de les Balears estan pitjor que fa un any, tot i mostrar uns nivells “normals”, segons detalla la directora general de Recursos Hídrics, Joana Garau. Però quan es parla de “normalitat”, cal apuntar que és estadística, en comparació amb els anys anteriors, cosa que no vol dir que es tracti d’una bona situació. De fet, ella mateixa reconeix que si no plou amb certa abundància els pròxims mesos “acabarem pitjor l’estiu que altres anys”. Això continuarà posant en perill la salut dels aqüífers, després d’una temporada turística que tot apunta que es vol assimilar al màxim possible a la del 2019.

A més, segons explica el geògraf i investigador del Grup de Recerca de Climatologia, Hidrologia, Riscos Naturals i Territori de la UIB Miquel Grimalt, “si no es posa a ploure ara mateix, tenim assegurada una crisi agrícola”. I, a sobre, afirma que “encara que no vinguessin turistes, només per a les necessitats de la població resident a l’estiu, s’haurien d’emprar els recursos subterranis més del que és recomanable, i es posarien en perill de salinització”.

Cargando
No hay anuncios

La salinització és un dels problemes de la sobreexplotació d’aquests recursos hídrics essencials. És un dels fets més reconeguts en la contaminació dels aqüífers. El motiu de la penetració de l’aigua salada és que se n’extreu més de la que s’hauria d’extreure. Però també hi ha la contaminació per nitrats, que apareixen per extreure aigua de les capes més inferiors de l’aqüífer o també per pràctiques extensives d’agricultura. De tot això n’estam afectats. 

Les zones més afectades

Com indica l’estudi del catedràtic de Geografia de la UIB Cels Garcia i del doctor en Geografia Pablo Rodríguez-Lozano Cinc aspectes clau en la gestió de l’aigua a les Illes Balears, la desigual característica dels aqüífers costaners illencs fa que la recuperació d’alguns sigui “una quimera”. I la directora general ho ratifica: “Molts dels aqüífers de la costa de Llevant tenen una sobreexplotació important, se n’extreu més aigua de la que es regenera”. En aquesta zona, tenen una gran capacitat d’infiltració per la seva naturalesa. Com que són tan permeables, “si es fan abocaments damunt o es rega amb massa fertilitzants, es contaminen amb molta facilitat”, explica el professor Miquel Grimalt.

Cargando
No hay anuncios

Alhora, Grimalt adverteix que “la política d’abastiment independent a cada municipi a partir de pous propers ha contribuït a agreujar la problemàtica”. Posa d’exemple Santanyí, una localitat amb precipitacions reduïdes que “si ha de donar servei a una àrea turística de les dimensions de Cala d’Or difícilment podrà evitar problemes de salinització”.

A part del problema de l’aigua salada, s’han de tenir en compte els efectes de l’agricultura i les seves pràctiques. Garcia i Rodríguez-Lozano reconeixen en el seu treball que el consum d’aigua per part d’aquestes accions “continua afectant una important quantitat d’aqüífers de les Illes” en forma de contaminació per nitrats, cosa que també assumeix la directora general de Recursos Hídrics. Així i tot, Grimalt és més explícit: “L’agricultura ha estat durant dècades el principal consumidor i malbaratador d’aigua a les Illes”, i ho enfoca als aqüífers del Pla de Ciutat i el Pla de Campos, per “aconseguir primer hortalisses i després per fer massivament alfals per a producció de llet”.

Cargando
No hay anuncios

Les causes

Si s’ha arribat fins aquí és per la sobrepoblació, el turisme de masses i l’agricultura extensiva. El professor Grimalt explica que “amb el nombre d’habitants que hi ha ara a les Illes, és impossible que el nostre territori es pugui autoabastir d’aigua”. A banda d’això, com ja s’ha exposat abans, les pràctiques turístiques de molta concentració de persones una sèrie de mesos en un territori concret fan que els mateixos aqüífers pateixin molt. De fet, Joana Garau afirma que els darrers 20 anys hi ha hagut un creixement poblacional d’un 40%, i alhora assegura que si el consum d’aigua s’hagués incrementat en el mateix percentatge, seria insostenible.

Així i tot, s’ha de tenir present que l’escassetat de recursos a les Illes no és quelcom nou. Grimalt explica que ja des de l’Edat Mitjana s’ha hagut de recórrer “sistemàticament” a la importació de cereals. Igualment amb la importació del carbó o altres combustibles fòssils, tan presents en l’actualitat. Per això, el geògraf enraona: “No sé per què s’ha de voler suposar que l’aigua és un recurs que no s’ha d’ajustar a aquesta lògica, si som més dels que permet atendre el medi, haurem d’importar l’aigua o “fabricar-la” amb plantes dessaladores”.

Cargando
No hay anuncios

El debat de les dessaladores

Les dessaladores no tenen gaire bona premsa, ja que suposen una despesa energètica molt grossa i no tenen un rerefons sostenible. Ara bé, a les Illes han tingut i tenen un paper fonamental. A la sequera del 1999 fins al 2001, varen ser “essencials per salvar els aqüífers d’una presumible salinització i esgotament total”, opina Grimalt. Encara que també diu que la despesa per instal·lar-les va ser molt grossa i no se n’ha aprofitat al 100% la instal·lació. Així i tot, considera que se n’hauria d’haver fet més ús, per haver pogut recarregar els aqüífers els anys plujosos. 

La directora general de Recursos Hídrics, per altra banda, considera les dessaladores essencials per a avui dia i a llarga durada: “Encara que es recuperassin els aqüífers i s’explotassin de manera raonable, continuaríem necessitant l’aigua dessalada. L’hem de fer servir per recuperar els aqüífers i tenir una garantia amb vista al futur”. Alhora, creu que l’aigua dessalada ha de ser la base, i que els aqüífers just en siguin els magatzems. Així i tot, pel que fa la gestió d’aquests recursos per part de l’Administració, el col·lectiu d’especialistes d’aigües subterrànies de les Illes creu que des de fa anys hi ha un problema: molta normativa i poca execució.Ho expliquen des d'aquest col·lectiu, que assumeix que tampoc es compleix tota la normativa perquè "no hi ha capacitat ni consciència".

Cargando
No hay anuncios

Segons detallen, el que s'ha fet els darrers anys ha estat seguir la normativa europea de crear estadístiques i memòries, i "s'ha abandonat la gestió tradicional dels recursos hídrics". És a dir, "anar cas per cas fent-ne un diagnòstic i gestionant-lo, com es va fer entre els anys 80 i els 2000". En aquest sentit, també assumeixen que és complicat poder fer-ho amb "una pressió poblacional que s'incrementa, la normativa que hi ha i la feinada que col·lapsa l'Administració". Per això, creuen que encara es viu de rendes d'abans del 2000: "Ara tenim moltes estadístiques, però falta la part de l'execució". A més, reclamen que fan falta "gestors conscienciats amb una plantilla adequada".

Com ja s'ha dit anteriorment, les aigües subterrànies són el principal recurs hídric que hi ha a les Balears. Però "no hi ha més de deu hidrogeòlegs a l'Arxipèlag", segons el col·lectiu, que diu que al Govern només n'hi ha un. A més, admeten que se senten "molt poc reconeguts per part de l'Administració". La falta de professionals per a un tema cabdal és evident, i més si es mira cap al futur. De fet, asseguren que "no es fa la feina que toca perquè la situació millori. Pensam que falta l'execució de tota la normativa que fa anys que s'acumula". Finalment, adverteixen: "Les aigües subterrànies són renovables i es poden gestionar de manera totalment sostenible, però a curt termini, amb la gestió actual, és impossible"