Ágatha Ruiz de la Prada: "Destruirem la piscina. Esper que els independentistes en quedin contents"

Palma"Finalment destruirem la piscina. Esper que en quedin contents". Amb aquesta frase contundent dirigida als independentistes, Ágatha Ruiz de la Prada resumeix el desenllaç d'un dels conflictes urbanístics més llargs i mediàtics de Mallorca. Segons el seu relat, la piscina, construïda en domini públic maritimoterrestre, era "perfectament legal" perquè s'havia construït abans de la Llei de costes i disposava de tots els permisos; la realitat és que el cas va derivar en una batalla política i judicial que s'ha estès durant més de dues dècades.

Ruiz de la Prada, propietària de la casa des del 2016, quan es va divorciar de Pedro J. Ramírez, atribueix el conflicte a la pressió d'activistes i a l'obertura de múltiples processos que, diu, han acabat degradant l'espai fins a convertir-lo en "un lloc per fer-hi compost". En declaracions a la sèrie L'agence de Netflix recollides per VilaWeb, la dissenyadora lamenta la transformació d'un espai que va ser "la millor casa del món" amb "una piscina bellíssima", però que amb els anys "s'ha convertit en un malson". A les imatges, es veu la piscina buida, plena de branques i altres deixalles.

Per altra banda, en una entrevista al programa Benvinguts a ca nostra d'IB3, la dissenyadora aprofundeix en aquesta visió i recorda amb nostàlgia els estius a Mallorca i la felicitat viscuda a la casa. Però també hi descriu l'escalada del conflicte: ocupacions, protestes, presència policial i un litigi que, segons afirma, va arribar a implicar altes instàncies de l'Estat. "De sobte, tot allò romàntic es va convertir en una cosa tan política", explica. La dissenyadora explica que juntament amb les novetats dels llocs calents del país, a Joan Mesquida, director general de la Policia i la Guàrdia Civil, també li passaven les novetats de la casa de la Costa dels Pins. "Hi va haver èpoques que (amb la casa buida) hi havia quatre guàrdia civils 24 hores al dia", comenta.

"Em podia menjar 10 ensaïmades en un dia"

De la Prada repassa el seu vincle personal amb Mallorca i el rerefons del conflicte. La dissenyadora recorda que hi va començar a estiuejar de petita amb la família i anys més tard va comprar la casa perquè enyorava els estius de la seva infància a Mallorca. "L'olor de pi l'horabaixa i que, en aquella època, i això que estava prima, em podia menjar 10 ensaïmades en un dia... em va semblar que l'estiu era això", diu.

També evoca els inicis de la urbanització. "Aquí hi venien els pijos de Madrid, encapçalats per Torcuato Luca de Tena (el propietari de l'ABC), que es va comprar la primera casa de la Costa dels Pins. Es deia la Pionera, i tenia port, roca i platja. Ho tenia tot", resumeix.

Ruiz de la Prada explica que la casa que acabaria comprant havia estat propietat de la reconeguda cuinera Giuliana Arioli, vídua de l'escriptor Joaquín Calvo Sotelo. "Hi vaig ser immensament feliç", assegura, tot recordant que de petita ja hi anava a veure-la. Aquest vincle emocional contrasta amb el conflicte posterior per la piscina, que, segons defensa, feia dècades que existia i no va ser construïda per ells. "De sobte va començar una gran campanya dient que era il·legal i que tallava el pas. Era mentida", afirma.

En el mateix relat també fa referència a la seva relació amb Pedro J. Ramírez –a qui evita anomenar directament, es refereix a ell com 'l'innombrable'– i assegura que, tot i que ell no era aficionat a la mar, el conflicte li va acabar interessant pel seu abast polític i institucional. Tal com explica, "no li agradava l'aigua, el mar, li feia por. El dia que feia dos minuts dins l'aigua era molt". Tot i això explica que a l'innombrable, que "era poc de vacances", l'assumpte l'entretenia perquè "parlava amb un ministre, amb el delegat del govern, amb el president de les Balears...".

L'autorització per enderrocar la piscina

Malgrat defensar la legalitat de la piscina i negar que impedís el pas, Ruiz de la Prada assumeix el desenllaç judicial que n'ha ordenat l'enderrocament després de més de dues dècades de polèmica. "Finalment, destruirem la piscina", resumeix. Fa pocs dies, de fet, el conseller balear de la Mar i del Cicle de l'Aigua, Juan Manuel Lafuente, va signar l'autorització definitiva per enderrocar la piscina, l'embarcador i la terrassa del xalet, que ocupen el domini públic sense la corresponent autorització en vigor. Una informació que va avançar amb primicia l'ARA Balears.

D'aquesta manera, es fa una passa més per arribar al punt final d'una història que va començar fa 25 anys i que ha suposat un litigi maratonià entre Ramírez, De la Prada i un grup d'entitats i ciutadans liderats per l'activista i independentista mallorquí Jaume Sastre.

L'origen del cas es remunta al 23 de gener del 2001, quan el Ministeri de Medi Ambient va atorgar a Giuliana Arioli una concessió per ocupar uns 350 metres quadrats de domini públic maritimoterrestre (la franja litoral que no es pot ocupar per a usos privats) i poder accedir a la mar directament, a més de gaudir d'una piscina privada. Aquella decisió es va prendre en temps de Jaume Matas com a ministre i incloïa un element clau: les instal·lacions, especialment la piscina, només s'acceptaven sota la premissa que tindrien un ús públic, general i gratuït. L'any 2013, l'Estat va autoritzar la transmissió de la concessió a Pedro J. Ramírez, que havia adquirit la propietat uns anys enrere.

La Llei de costes estableix que només es pot ocupar el domini públic maritimoterrestre per a activitats que, per la seva naturalesa, no poden tenir cap altra ubicació.