Aena no és el problema. Els aeroports no volen, ni tenen portes

PalmaEl setembre del 2025 es va aprovar una proposició no de llei del PP relativa als aeroports, i també una proposició de llei orgànica a iniciativa de MÉS per Mallorca i per Menorca, per a la creació d’una Autoritat Aeroportuària de les Illes Balears, que ara està en tràmit Parlamentari. Però, segons la meva opinió, aquest debat no s’està fent ni de manera seriosa, ni de manera objectiva. La gestió aeroportuària és un tema complex que no es pot analitzar ni tractar des dels prejudicis, ni apriorismes simples.

Aena és el primer gestor aeronàutic mundial i mou el 10,8% del PIB d’Espanya, segons un estudi d’INCOSA. En la darrera dècada, Aena s’ha convertit en el model aeri europeu de més èxit; és el millor en termes de demanda, qualitat i eficiència. Aena és una empresa amb majoria pública i és la sisena empresa cotitzada a la borsa. Del 2015 fins al 2023, ha pagat als seus accionistes 4.857 milions d’euros, dels quals el 51% (2.477) han estat per a l’Estat com accionista majoritari. I una data que pocs coneixen: Aena no rep cap recurs econòmic de l’Estat, ja que s’autofinança. A diferència de les carreteres, els trens, les escoles o els hospitals, que es paguen mitjançant els nostres impostos, els aeroports d’Aena, amb el model actual, ens costen zero euros i, a més, aporten una gran quantitat de recursos a l’Estat.

Aquestes xifres serien impossibles si Aena no fos una empresa d’àmbit estatal i pública. Les taxes d’Aena són les més barates d’Europa. A principis del 2025, en les rutes de llarg radi, la mitjana era de 18 euros per passatger; a Menorca i Eivissa, d’11; i a Mallorca, de 12, davant els 21 euros de Florència i Atenes, per posar exemples. Si agafam les rutes de radi curt i mitjà –amb una mitjana de 14 euros–, a Menorca i Eivissa eren de 7 euros, mentre que a Palma eren de 8, en comparació als 16 d’Atenes o els 15 de Florència. Aquestes taxes no es podrien mantenir si rompem el model estatal d’Aena. Les inversions als aeroports de les Illes del 2017 al 2026 són de 741,73 milions d’euros: 608,83 per a Son Sant Joan, 95,69 per a Eivissa, 34,75 per a Menorca i 1,84 per a Son Bonet. Podria la comunitat autònoma mantenir aquest nivell d’inversió?

Gestió autonòmica

Amb la gestió o cogestió aeroportuària la connectivitat serà més bona, diuen, però els aeroports no volen; ho fan les companyies aèries, empreses privades que obeeixen els interessos i criteris dels seus consells d’administració. Segurament, empitjoraria la connectivitat, perquè té més capacitat de negociació un ens com Aena que un aeroport gestionat a escala local o autonòmica.

D’altres diuen que amb la gestió autonòmica primarà l’interès públic o social. La gestió no és més bona en funció de si el lloc de decisió està més a prop o més enfora. Fa molts anys, veïns de Fornells demanaven la independència de l’Ajuntament del Mercadal; l’esquerra en general i el PSM en particular s’hi van oposar. L’Autoritat Portuària (APB) amb participació autonòmica, és millor que Aena? Li podem demanar a Es Jonquet, associació d’usuaris d’amarradors, que el setembre del 2025 es van manifestar contra l’APB i la privatització de serveis del port, o a les entitats que protesten pel nombre de creuers, o al GOB, que ha denunciat la manca de transparència en alguns projectes nàutics.

Es diu que amb la gestió autonòmica, tindrem “les claus” (com si els aeroports tinguessin portes) i podrem limitar el nombre de vols. Però no és cert, Aena no decideix els slots, els torns de vol, i tampoc ho faria un ens local. A Europa ho regula el Reglament CEE núm. 95/93 i a Espanya, des de l’any 2014, és AEFCA, organisme independent, qui determina els torns de vol, en funció de la capacitat declarada per cada aeroport i els drets històrics de les companyies aèries.

Forces polítiques i socials responsabilitzen Aena de la massificació turística. Però, és així? A parer meu, no. Les competències de turisme (enguany el Consell Insular de Menorca ha anunciat que anirà a 42 fires per promocionar l’illa) o d’urbanisme són de la comunitat autònoma, Consells Insulars o Ajuntaments, i en l’exercici de les seves competències s’ha permès la construcció d’hotels i apartaments, la legalització de places en rústic, la reconversió d’usos, la transformació d’antics edificis en apartaments i possessions i llocs en agroturismes. Són les administracions local i autonòmica que tenen les competències en habitatge i poden intervenir el mercat de l’habitatge, els preus de lloguer, l’oferta il·legal, etc. Són l’augment constant d’aquestes places i la promoció turística que fan que més companyies aèries (que són privades) tinguin interès a incrementar vols cap als nostres aeroports. Però és més fàcil donar les culpes a Aena que assumir que som els que vivim aquí, que cada quatre anys triam amb el nostre vot els partits que governen les nostres institucions. Són qui dissenya el model territorial, econòmic i urbanístic, els vertaders responsables.

Curiosament, la privatització del 49% d’Aena l’any 2015 no es menciona en aquest debat, quan hauria de ser el primer tema a posar-se damunt la taula si realment volem vetlar per una gestió aeroportuària amb interès social i mediambiental. La resta són vuits, nous i cartes que no lliguen. Aena no és el problema; ni una Autoritat Aeroportuària Balear, la solució.