Un 93% de la posidònia repoblada a la badia de Pollença ha sobreviscut
Un projecte experimental de Redeia i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC) ha aconseguit un important èxit després de sembrar 12.800 esqueixos
PalmaEl 93% dels exemplars de posidònia que des de 2018 s'han sembrat a la badia de Pollença han sobreviscut, fet que suposa pels experts un important èxit en aquest tipus de pràctiques regeneratives. El projecte, impulsat per Redeia i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA-CSIC), ha consistit en la "restauració activa de Posidonia oceanica a la badia de Pollença", segons han explicat aquest matí a Esporles els portaveus de les dues institucions. Segons l’informe final del projecte, la taxa de supervivència dels exemplars trasplantats confirma la solidesa i eficàcia de la iniciativa.
El projecte va sorgir en el marc dels treballs per a la interconnexió elèctrica entre Eivissa i Mallorca i va ser l’origen de la plataforma Bosque Marino de Redeia, la qual impulsa la conservació i restauració d’ecosistemes marins amb metodologies basades en la ciència. A més de les praderes de posidònia al Mediterrani, Bosque Marino treballa amb altres hàbitats, com les gorgònies a l’Atlàntic i, pròximament, les macroalgues.
Laura Quintana, directora de desenvolupament sostenible de Redeia, ha subratllat que “els resultats del projecte de Bosque Marino a Pollença són molt esperançadors. En poc temps hem avançat en la restauració de la biodiversitat marina i gràcies a la col·laboració entre empreses, societat civil, administracions i comunitat científica, hem aconseguit un impacte ecològic i social molt positiu”.
Una tècnica pionera i reproduïble
Entre 2018 i 2020, Red Eléctrica i l’IMEDEA van trasplantar 12.800 fragments de rizoma de posidònia a la badia de Pollença, amb el suport de la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural del Govern Balear i de l’aeròdrom militar de Pollença. La tècnica aplicada combina la recol·lecció d'anversos foliars procedents de la fragmentació natural, la preparació dels exemplars, la plantació subaquàtica amb ancoratge de cada rizoma per bussejadors i el seguiment posterior.
L’informe assenyala que el creixement dels fragments trasplantats és lent, amb una lleugera disminució de la mida mitjana fins al cinquè any, moment en què algunes unitats han arribat a augmentar fins a un 32% respecte de la seva talla inicial. Aquest ritme confirma la necessitat de prioritzar la conservació de la posidònia, ja que la recuperació natural de les praderies és un procés molt gradual.
A més de la supervivència, el projecte inclou un seguiment de la biodiversitat d’epifauna i de peixos per avaluar la recuperació ecològica de les zones plantades. Tot i que no s’han detectat canvis significatius en l’abundància d’epifauna, sí que s’observa una resposta tímida pel que fa a exemplars juvenils de peixos.
Amb la publicació d’una nova edició de la Guia de plantat de posidònia, Redeia vol compartir amb la societat la tècnica científica que s'ha fet servir i permetre que altres entitats repliquin aquesta iniciativa considerada pionera pels especialistes, tot contribuint a la conservació i recuperació d’un dels hàbitats més valuosos del Mediterrani.