“A 83 anys, tenc els millors orgasmes de la meva vida”

PalmaRosalba aparta, coqueta, el bastó amb el qual manté a ratlla el vaivé del seu cos eixut. No el vol a les fotos que il·lustren el testimoniatge d’una dona de 83 anys que parla, sense prejudicis, sobre la seva vida sexual. S’acomoda en el banc de la plaça d’Espanya de Llucmajor i, sense que mediï cap pregunta, passa revista a més de vuit dècades. “No tenc equilibri. M’he romput el fèmur dues vegades. Duc un marcapassos i he tingut càncer de mama”, revela mentre posa la mà en el pit dret. “Som biònica!”, assegura en un italià que no ha perdut malgrat dur més de quatre dècades a Mallorca.

S’ajusta les ulleres de pasta amb motius de lleopard sobre uns pòmuls prominents, emmarcats pels seus cabells vermells. De joveneta va modelar per a majoristes a Milà i va viure una infància sense dificultats gràcies a la feina com a comptable del seu pare. “Sempre vaig ser rebel”, confessa. Rebel i mare soltera a la Itàlia catòlica de finals dels 60. “Som creient, però no vaig a l’església”, resumeix. El concepte del pecat mai no va condicionar la seva vida, sobretot des que a 13 anys va anar a confessar-se i va descobrir que el capellà es masturbava mentre li demanava si dormia nua o festejava. “No hi he tornat. Jo dormia amb pijama i no havia estat amb cap home. Però si només tenia 13 anys! He tingut la sort que molt poques coses m’han impactat en la meva vida i, per descomptat, res relacionat amb el sexe ha estat una d’elles”.

Ha tingut tres relacions llargues. Només es va casar –i va conviure– amb el darrer d’aquests homes, del qual va enviduar. “Des de l’any 1989 no he mantingut relacions sexuals, però, ara, a 83 anys, tenc el millor sexe i els millors orgasmes de la meva vida. El meu ginecòleg em felicita. M’ha dit que és ‘bravissimo’ sentir-se viva. Tenc el meu vibrador i el faig servir en el clítoris. Mai no he arribat al clímax amb el penis. Abans, em masturbava dues o tres vegades a la setmana; ara, amb menys freqüència, però no pens que sigui res per avergonyir-se. Tenc orgasmes molt intensos, sent una vibració molt forta que em posa el cap al 100%. És una cosa guapa. No m’ha passat amb aquesta intensitat ni als 30, als 40 o als 50. Parl d’aquests temes amb la meva filla. Mai no he ocultat res en la meva vida”, prossegueix.

“Lògic i natural”

El testimoni de Rosalba és per al psicòleg i sexòleg Adrián Sánchez “lògic i natural, encara que difícil de trobar”, perquè “col·lectivament és més senzill pensar que les persones grans no tenen sexualitat o desig sexual, quan és una cosa inherent a l’ésser humà des que neix fins que mor”. L’absència de referents i “unes narratives sobre l’envelliment entès com un procés trist” han contribuït a mirar cap a un altre costat, amagar o censurar el sexe en la darrera etapa de la vida. “No es parla d’això, igual que no es fa del sexe que tenen les persones amb discapacitat, problemes de salut mental o entre dones. En les grans, totes aquestes invisibilitzacions s’entrellacen. Interioritzam que a aquesta edat això ja no és per mi, que estarà mal vist i generarà polèmica”, explica l’expert, que durant una recerca sobre el sexe de les dones en els geriàtrics va constatar que el 80% a penes sabia què era la masturbació. “Romantitzam que una parella dugui 50 anys junta i passegi de la mà, però si els veim ficant-se mà pensam que han perdut el cap”, afegeix Sánchez.

“Sense naturalitat no hauria tingut aquesta vida, la vida que m’agradava”, diu Rosalba abans de corregir qualsevol categorització d’ella com a anciana. “Jo no som vella. El neuròleg m’ha dit que tenc un cervell fabulós. La meva germana té 88 anys i creu que tocar-se és pecat. Hi ha molta gent a la qual, pel seu caràcter, li fa vergonya el que puguin pensar altres persones. No m’ha passat mai. Veig el món com és i no hi ha res de dolent a experimentar i sentir plaer”, relata.

La forma en què la societat percep el sexe de la gent gran és diferent si es tracta d’un home o una dona, segons la psicòloga i sexòloga Susana Ivorra. “En l’imaginari col·lectiu està el ‘vell verd’, el ‘miranines’ i els ‘papuchis’, senyors en edat de jubilació que mostren el seu desig de manera activa. No obstant això, la imatge d’una dona passada la menopausa és la de mort del desig. Com si tota la seva sexualitat estigués lligada a la reproducció i, una vegada la fertilitat surt per la porta, el desig també ho fes. Res més lluny de la realitat”.

El desig té, segons Ivorra, múltiples maneres d’obrir-se camí, i usa un símil per explicar-ho. “Si gairebé no menges, al principi, tindràs gana, però a poc a poc l’alarma que ens recorda que voldríem menjar es va silenciant fins a apagar-se i ja no sentim ni gana. Amb el desig passa igual: si no el nodreixes, s’apaga”, explica. L’experta ha atès en la seva consulta dones que creien ser asexuals fins que han descobert la masturbació, han trobat un amant acurat o han tingut una relació amb una altra dona.

Rosalba enyora les besades i el contacte físic d’un home. Li agrada sentir el tacte dels seus pits quan s’excita. “Vaig tenir càncer, però els conserv. Els meus pits eren bells, cabien en una copa de xampany”, confessa, divertida, qui no va veure problema en el fet que els seus amants no poguessin mantenir una erecció. “Hi ha moltes maneres de sentir plaer”, assenyala sobre pràctiques o formes d’intimitat que es tornen més importants en aquesta etapa de la vida. Per Ivorra, “totes aquelles que s’allunyen del coitocentrisme”. “Dir prolegòmens o preliminars als petons, les carícies i la masturbació implica que el sexe de veritat comença amb la penetració. Per tant, sense ella, no hi ha relacions. Aquest és el prejudici. En aquestes etapes, en les quals els homes poden tenir problemes d’erecció o ejaculació, no psicològics sinó lligats a tema mèdics; i en què en les dones pot haver-hi un aprimament, sequedat o inflamació de les parets vaginals, que pot produir dolor durant el coit, es fa especialment important entendre la intimitat com alguna cosa més enllà de ficar i treure”, afegeix l’experta.

Estudis escassos

Els estudis sobre el sexe en l’ancianitat són molt escassos, antics o abasten una etapa molt àmplia que comença en els 65 anys. Segons la darrera Enquesta Nacional de Salut Sexual (2009), el 24% de les persones d’aquesta edat o més havia mantingut relacions sexuals almenys una vegada a la setmana. De la mateixa manera, el 62,3% dels homes i el 37,4% de les dones d’aquesta franja va declarar ser sexualment actiu.

Rosalba insisteix que mai no li va preocupar si ser mare soltera o el que feia amb les seves parelles despertava el judici aliè, però les dones de la seva generació “no només no varen rebre educació sexual, sinó que varen créixer amb idees molt distorsionades per falses creences i la religió”, segons Ivorra. Els tallers i consultes sobre sexualitat estan plens de dones a partir de 70 anys que relaten com no han tingut el seu primer orgasme fins que s’han masturbat després d’enviduar. “S’han passat tota la vida creient que no els agradava el sexe, que era una cosa que s’havia de fer per manteniment, perquè tocava, per complaure, i després entenien que havien estat aquestes pràctiques sexuals coitocentristes, sense estimulació ni excitació prèvia, les que havien matat el seu desig. És un despertar per al qual mai no és tard”, assenyala Ivorra.

En edats més avançades, quan són necessàries les cures, es produeix una infantilització dels grans, a qui se censura o es tracta com a nins. No obstant això, segons la sexòloga, no sempre ha estat així. “Quan l’estructura familiar i social era una altra, més compartida, més comunitària, menys aïllada i individualista, la persona gran era una part més, necessària, que participava. Crec que a mesura que ens hem allunyat dels més grans, els veim com a aliens, diferents, en veim els defectes, molts d’ells creats per aquesta llunyania, per la solitud. Som una gran defensora de les amistats intergeneracionals, perquè crec que conèixer de prop persones de diferents edats ens ajuda a entendre’n millor la realitat i a alliberar-se de prejudicis fruit del desconeixement”.

En acabar la xerrada, Rosalba es posa dreta sense ajuda i manté alçat el seu port elegant. Hi ha temps per a una confidència més. I per a un consell: “Si veig un vídeo porno en el qual es besen, sent més. Jo no puc saber com és el plaer dels altres, però sí que puc animar que es masturbin, que ho facin, que es toquin. No perden res. Som vius”.