Segons les dades del Col·legi d’Arquitectes de les Balears (COAIB), a Mallorca el 2024 es van visar 353 projectes de legalització, i 9, a Menorca. L’ARABalears, mitjançant el contacte directe amb els responsables municipals, ha aconseguit col·locar part d’aquesta xifra damunt el mapa, municipi a municipi. Però hi falten xifres i, per això, la suma de les dades parcials facilitades pels ajuntaments és inferior al global aportat pel COAIB. En el cas d’Eivissa, aquest setmanari ha pogut esbrinar que hi ha prop d’un centenar d’expedients en marxa, però a escala municipal només Santa Eulària ha concretat que en té 15. Ien el cas de Menorca, el 2024 només es visaren nou projectes. Però se n’hi espera una veritable allau, ja que hi ha fins a 5.000 hortals (que és com es coneixen les edificacions de foravila a l’illa) il·legals a tot Menorca.
500 legalitzacions en rústic en marxa i una allau de consultes
L’ARA Balears ha contactat amb una trentena de municipis que han rebut més de 4.000 peticions d’informació per regularitzar cases. Els ecologistes intentaran boicotejar les que no compleixin la llei
PalmaS’havien fet molts càlculs i estimacions sobre l’impacte real que tindrà la Llei de simplificació de Marga Prohens pel que fa a la legalització de cases en sòl rústic. Però 10 mesos després de la primera norma (el Decret llei de simplificació que després quedà derogat per la llei del mateix nom), ja hi ha xifres concretes:aMallorca el 2024 es visaren 353 projectes per aconseguir regularitzar la situació de sengles cases il·legals, mentre que a Menorca se’n van registrar nou, tot segons dades oficials del Col·legi d’Arquitectes de les Illes (COAIB). En el cas d’Eivissa, segons ha pogut constatar l’ARA Balears, avui dia hi ha també un centenar de projectes en marxa, 15 dels quals corresponen a l’Ajuntament de Santa Eulària. En total, per tant, a les Illes ja hi ha prop de 500 expedients que volen donar carta de legalitat a cases irregulars aprofitant l’amnistia del Govern Prohens.
Aquesta xifra és només dels projectes que oficialment ja es tramiten, però se n’esperen milers. Les consultes presencials i telefòniques als departaments d’urbanisme municipals són “moltíssimes”, admeten diferents tècnics i responsables de l’àrea. Aquest setmanari ha contactat amb una trentena de municipis i, entre tots, les peticions d’informacions diverses en sumen més de 4.000. En el cas de Pollença, de moment “no hi ha més d’una quarantena de projectes en tramitació”, però tenen clar que aquesta xifra “pujarà molt”. “Ho sabem pel volum de peticions d’informació, i també pel que ens expliquen alguns despatxos especialitzats”, confirma el gerent d’urbanisme de Pollença, Tomeu Antich.
Pollença és un dels termes municipals que més expedients espera tramitar aquest 2025, tenint en compte que hi ha més de mig milenar de cases il·legals que, gràcies a una norma de Jaume Matas, han pogut dedicar-se al lloguer turístic. És a dir, tenien llicència per allotjar persones sense ni tan sols disposar d’una cèdula d’habitabilitat. Un fet que cap govern –ni de dretes ni d’esquerres– va eliminar i que ara els permetrà accedir a una legalització, després que el Govern aconseguís esmenar dins el Parlament el seu propi decret llei que sí que limitava l’ús turístic dels regularitzats. “Sabem que la majoria, per no dir totes aquestes propietats, demanaran la legalització. I, si compleixen els requisits, la podran assolir”, confirma Antich.
La prescripció, imprescindible
La llei permet als ajuntaments ser més restrictius. Pollença, per exemple, ha aprovat exigències com que l’habitatge per legalitzar s’adapti estèticament a l’entorn. Però hi ha un criteri global que pot jugar un paper limitant:la necessitat que la il·legalitat hagi prescrit de manera definitiva. “Només que hagin fet unes obres, se n’interromp la prescripció i, per tant, la casa no és legalitzable. El GEN-GOB hem demanat als ajuntaments que, tal com preveu la normativa vigent, ens deixin comprovar els expedients, però de moment hi ha ocultisme total”, denuncia la portaveu ecologista Neus Prats.
A Mallorca, també el GOB ha demanat tenir coneixement dels expedients, “però, de moment, només l’Ajuntament de Palma ens està enviant la informació”, afirma la portaveu Margalida Ramis. Alguns ajuntaments mallorquins, quan es troben en situació de dubte sobre si un cas compleix amb la normativa, acudeixen a l’Agència de Disciplina Urbanística, com ha fet Esporles. “De moment tenim sis expedients i en un dels casos hem traslladat la situació al Consell, competent en rústic”, explica el batle del municipi, el sobiranista Josep Ferrà.
L’Agència de Defensa del Territori de Mallorca (ADT), responsable de la disciplina urbanística a bona part dels municipis illencs, ha compartit una sèrie de criteris sobre la interpretació de la famosa disposició addicional setena de la llei, que permet legalitzar cases irregulars. En concret, a la serra de Tramuntana no es poden validar les edificacions i instal·lacions de nova planta posteriors al 10/03/1991 –data d’entrada en vigor de la Llei d'espais naturals– llevat que l’interessat pugui acreditar que no hi ha cap ús des de fa vuit anys.
En el cas dels sòls protegits (ANEI o ARIP) no es podrà legalitzar si hi ha alguna evidència de final d’obra o canvi d’ús posterior a 1991, o aconseguir demostrar que fa més de vuit anys “que l’ús ha cessat”, afirma l’ADT. “És clar que hi ha moltes interpretacions possibles, i que cada ajuntament té tècnics que tindran cert marge, però els ulls de l’ADT hi seran a sobre, és un tema que ja ha sortit a diferents reunions”, explica un arquitecte municipal que demana l’anonimat.
Manacor, només habitatge
Un dels ajuntaments que més ha vist omplir-se el seu sòl rústic de xalets els darrers anys, Manacor, ha volgut ser més restrictiu perquè aquesta amnistia no sigui una barra lliure. Aquest dilluns passat va aprovar uns criteris que, a més d’obligar a recollir aigües de pluvials i respectar l’estètica de foravila, tenen una important limitació:“Només es podrà fer un ús d’habitatge”, explica de manera contundent el batle de la localitat, Miquel Oliver, satisfet amb la votació al ple que “per amplíssima majoria” va ratificar aquesta visió. “Nosaltres com a equip de govern (MÉS-Entesa) estam en contra de qualsevol amnistia, ens pareix una bestiesa, però almenys consideram que si es fa ha de ser només per afavorir l’habitatge, i no usos industrials o d’oci”, confirma.
El batle manacorí troba que “és un premi injust als infractors”. “Però evidentment complirem la llei. Qui reuneixi els requisits, podrà legalitzar. El gruix de projectes encara no ha entrat, però no crec que els propietaris que puguin desaprofitin l’oportunitat”, diu. Només alguns casos, sobretot aquells que “no volen la casa més que per als caps de setmana, i no la volen vendre, se n’afluixaran”. “La resta ho faran perquè el valor d’un immoble legal respecte d’un il·legal és incomparable”, confirma Tomeu Antich.
Un dels motius que fa que a illes com Menorca només hi hagi nou projectes, segons les dades del COAIB, i a Formentera no se n’hagi registrat oficialment cap és perquè els consells insulars –i també el d’Eivissa– encara no han aprovat l’aplicació de la llei. La norma que va ratificar el Parlament el desembre de 2024 obliga les Illes a pronunciar-s’hi i determinar si volen aplicar o no la legalització en rústic. El Consell de Mallorca va córrer a fer-ho, com va denunciar l’esquerra en el ple d’aprovació, perquè “Llorenç Galmés ha vingut a allò que ha vingut”, van afirmar diferents portaveus de l’oposició durant la ratificació del ple de la institució.
Però, en canvi, la resta d’Illes no ho ha fet. Menorca ho ratifica el 17 de març; a Eivissa, “hi ha un grup de feina contituit entre Consell i Ajuntaments i el proper 17 de març s'incorpora el col•legi d'arquitectes per tancar uns criteris comuns d'aprovació. Un cop surti un document consensuat d'aquest grup de feina, es durà a ple. La idea és que els requisits siguin comuns a tota l'illa.”, expliquen fonts del Consell d’Eivissa. A Formentera encara no hi ha data prevista de ratificació.