Un 50% de les víctimes de violència masclista acollides per Cort no es pot pagar una casa

PalmaLa crisi de l'habitatge s'acarnissa amb els sectors més vulnerables de la població, i les dones que han patit violència masclista no en són una excepció. Els preus de compra i lloguer de Palma, i del conjunt de les Illes, impedeixen a –almenys– la meitat de dones que viuen a centres d'acollida municipal continuar amb el seu projecte de vida i recuperar la seva independència perquè no es poden permetre pagar una casa, segons estima la sociòloga i tècnica de l'àrea d'Igualtat de l'Ajuntament, Lourdes de la Cruz. "No poden sortir del servei d'acollida, tot i haver acabat el procés, perquè no hi ha habitatges que es puguin permetre", ha lamentat De la Cruz aquest dimarts, amb motiu de la presentació de l'Informe anual sobre la violència contra les dones del 2022.

Concretament, durant el 2022 el Servei d'Acolliment Municipal de Víctimes de Violència Masclista (SAMVVM) va allotjar 207 persones, entre dones víctimes de violència de gènere (115) i els seus fills (92), una xifra un 10% superior a la de l'any anterior. Ara bé, l'elevat nombre de dones que no poden abandonar el servei perquè no es poden pagar un habitatge fa que les places que hi hagi disponibles per a noves usuàries siguin limitades. En total, el SAMVVM té un centenar de llocs –entre la casa d'acollida, nou pisos i altres places extra–, la majoria dels quals estan ocupats cada vespre. Es calcula que entre 90 i 95 places estan ocupades cada vespre, entre nous ingressos i dones que han acabat el procés, però veuen impossible partir.

Aquesta saturació del servei d'acollida ha obligat a incrementar-ne la dotació econòmica, en els pressupostos del 2024, dins la Regidoria de Serveis Socials, Educació, Participació Ciutadana, Joventut, Interculturalitat i Igualtat, encapçalada per la segona tinent de batle, Lourdes Roca. La partida del SAMVVM puja l'any que ve 29.000 euros, la qual cosa permetrà ampliar les places d'acollida amb unes 18, segons els càlculs del tècnic de l'àrea d'Igualtat Toni Colom, qui adverteix mesures transversals en matèria d'habitatge perquè aquestes dones puguin continuar amb el seu projecte. Si bé l'Ajuntament treballa amb les usuàries del servei perquè puguin independitzar-se juntes i reben suport en aquesta emancipació, la realitat és que la situació amb què es troben a l'hora de cercar una casa és tan desencoratjadora que pot arribar a fer perillar el seu procés de lluita contra la violència.

De fet, Lourdes de la Cruz recorda el vincle que hi ha entre el nombre de denúncies que es reben per violència de gènere i la situació econòmica: "Les denúncies pugen en etapes de prosperitat, perquè les dones tenen més dificultats per sortir de la violència quan no tenen recursos". Per això, d'acord amb la sociòloga, la crisi de l'habitatge és un problema afegit per a aquestes dones, que tendeixen a "aguantar" més, davant la impossibilitat de sortir de la llar on conviuen amb el maltractador i trobar una alternativa.

Palma, taxa rècord en denúncies per violència masclista i delictes sexuals

L'informe presentat aquest dimarts –amb motiu de la setmana del 25 de novembre, Dia contra la violència masclista– també permet conèixer les principals dades en matèria de violència de gènere a Palma, que es consolida com el municipi amb la taxa més elevada de denúncies per violència masclista –107 casos per cada 10.000 dones– i de delictes sexuals de tot l'Estat –de 16,9 per cada 10.000. En termes absoluts, el 2022 es van presentar 3.949 denúncies per violència de gènere a Palma i, a més, es van sol·licitar 721 ordres de protecció, el doble que el 2021.

Pel que fa a les víctimes que van sol·licitar aquestes ordres de protecció, un 53% van ser dones espanyoles i un 44%, estrangeres, mentre que el perfil de la persona denunciada va ser en un 53% dels casos homes espanyols i en un 47% estrangers. Quant a la relació entre la víctima i la persona denunciada, les dades revelen que principalment tenien o havien tingut una relació afectiva sense unió matrimonial. En el 33% dels casos l'ordre de protecció es va demanar quan la relació afectiva ja havia finalitzat i en el 27% quan encara es mantenia.

D'altra banda, els recursos municipals permeten conèixer més en detall el tipus de violència masclista que han patit les dones ateses a Palma. En detall, el 88% de les dones va ser víctima de violència psicològica i, per tant, va patir aïllament, control, culpabilització, humiliacions, insults o amenaces per part de la seva parella o exparella. Tot i que la violència física és la més visible, se situa en el segon lloc i va afectar el 61% de les usuàries dels serveis de l'Ajuntament de Palma. En tercer lloc, la violència social la van patir un 50% de les dones, les quals van patir la limitació dels seus agressors a l'hora de tenir contactes socials i familiars, aïllant-la així del seu entorn. En quart i cinquè lloc es van situar la violència econòmica i la sexual, que van patir el 27% i el 18% de les víctimes, respectivament. Així mateix, un 8% de les ateses va declarar que el seu agressor va usar els seus fills com a instrument de manipulació i maltractament.

Finalment, la tècnica d'Igualtat de Cort ha advertit d'altres formes de violència masclista, que també es comptabilitzen, però amb més dificultat. És el cas, per exemple, de les dones que són víctimes de tràfic amb fins d'explotació sexual. D'acord amb el darrer informe publicat, el 22% de les persones en prostitució estava en una situació de tràfic, fet que implica que a Palma almenys 318 dones en serien víctimes, tenint en compte només les situacions actuals, i no a experiències passades.

Així mateix, l'àrea d'Igualtat ha elaborat un càlcul per estimar quantes dones haurien estat víctimes de la mutilació genital femenina a Palma. Tenint en compte que a Ciutat hi ha empadronades 2.112 dones procedents de països on és comuna aquesta pràctica (dades del padró del 2022), i agafant com a referència la població femenina d'entre 0 i 14 anys procedent d'aquests països, en un escenari de risc alt, es calcula que 124 nines d'entre 0 i 14 anys –majoritàriament de Nigèria i el Senegal– podrien ser víctimes de mutilació genital femenina.