El valencià s'imposa per la mínima en la consulta sobre la llengua a les aules

ValènciaVictòria per la mínima del valencià en la consulta sobre la llengua a les aules al conjunt del País Valencià, però triomf contundent en les comarques popularment denominades valencianoparlants. Aquest és el resultat de la consulta impulsada per la Generalitat i que aquest dijous ha donat a conèixer el conseller d'Educació, Universitats, Cultura i Esports, José Antonio Rovira, en una roda de premsa celebrada a València.

Segons les dades fetes públiques aquest dijous, en el conjunt del País Valencià el 50,53% de les famílies han optat pel català com a idioma vehicular majoritari mentre que el castellà ha estat l'opció preferida pel 49,47% dels pares i mares. Això no obstant, si ens fixem en les comarques de domini valencià, el triomf ha estat més clar: s'ha imposat en 19 de les 25 demarcacions –els resultats facilitats per la Generalitat han desagregat algunes ciutats de les comarques a les quals pertanyen com és el cas de València–.

Al conjunt del País Valencià, de les 33 demarcacions, el català ha estat l'opció preferida en 20. Així, trobem com el valencià ha vençut clarament en comarques castellonenques com l'Alt Maestrat (94,71%) i els Ports (93,20%), alacantines com el Comtat (87,63%) o valencianes com la Ribera Baixa (85,81%). Per contra, aquelles comarques on el castellà ha estat majoritari són el Baix Segura –on només han optat pel valencià el 4,75% de les famílies–, la Plana d'Utiel-Requena (7,04%), la Vall de Cofrents (12,8%) o l'Alt Vinalopó (16,83%). Es tracta de quatre de les vuit comarques on es conserva la voluntarietat de l'estudi de l'assignatura de valencià a causa d'una exempció vigent des de l'any 1983 que en el seu moment es va definir com a transitòria.

Pel que fa a les províncies, la demarcació on les famílies han triat més el valencià ha estat Castelló, amb el 70,50% dels vots, seguida de València (57,84%). En l’últim lloc ha quedat Alacant (34,11%). La consulta també permet observar diferències entre les principals ciutats. El català l'han triat el 36,14% de les famílies de València, el 40,25% de les d'Elx i el 61,90% de les de Castelló de la Plana. A Alacant l’han escollit el 16,93%. També destaquen els casos d'Oriola, amb l'1,95%, o Torrevella amb el 2,16%. En sentit contrari, hi ha Gandia (70,81%) de les famílies que prefereixen l'ús vehicular del valencià; Xàtiva (69,46%), i Alcoi (59,66%).

Pel que fa a nivells, l'elecció del valencià es redueix a mesura que avança l'etapa educativa. Així, l'han triat el 53,81% de les famílies en infantil, el 50,68% en primària i el 47,10% en secundària. La dada més negativa de la votació ha estat la participació, atès que han votat el 58,61% de les famílies, cosa que suposa una abstenció del 41,39%. 

Què s'ha triat?

Però què han triat exactament les famílies dels centres públics i concertats? En concret, han hagut d'escollir la llengua vehicular majoritària a les aules a partir del pròxim curs. Però, com tot al País Valencià, hi ha grans diferències territorials. En 25 de les 33 comarques valencianes, en l’etapa d’infantil l'idioma elegit (català o castellà) podrà assolir un màxim del 65% del temps lectiu, amb un mínim 25% per a l'altra llengua cooficial i un 10% per a l'anglès.

En el cas de primària, secundària i batxillerat, l'anglès ocuparà entre un 15% i un 25%. En aquestes tres etapes la diferència d'ús vehicular entre valencià i castellà no haurà d'excedir del 20% i cap idioma podrà utilitzar-se menys d'un 25%. Per contra, en les vuit comarques on històricament el català ha estat poc present i on l'estudi del valencià es manté voluntari –adduint una poca presència històrica–, en l'etapa d'infantil el valencià i l'anglès ocuparan el 10% del temps, mentre que en primària, secundària i batxillerat el català serà optatiu. En canvi, l'anglès representarà entre un 15% i un 25% de les hores.

Un cop coneguts els resultats, una de les principals incògnites que deixa la consulta és si la conselleria respectarà l'opció triada per les famílies, aprofitant, a més, que gairebé la meitat de les famílies no han votat i, per tant, no han mostrat cap preferència. La resposta de la Generalitat d'aquest dijous ha estat afirmativa. Així ho ha dit el director general de Política Lingüística, Ignacio Martínez, que ha avançat que en aquells centres on hi hagi un mínim de dues classes es respectarà en la "quasi totalitat". Com ha reconegut, la dificultat es produirà en els centres més petits i amb una sola aula per nivell, on prevaldrà l'opció majoritària. Sigui com sigui, el nou model suposa una reducció de la docència en valencià respecte al model plurilingüe anterior.

Demanen la dimissió del conseller

Els resultats de la consulta han estat celebrats per les entitats que promouen l'ús del català com Escola Valenciana, que ha aprofitat l'ocasió per criticar la conselleria "per haver forçat un procés innecessari i perjudicial per a la cohesió educativa i social". És per això que han tornat a demanar la dimissió del conseller Rovira, “per la seua incapacitat i ineptitud en la gestió d’aquest afer, així com per la seua manca de sensibilitat cap a la comunitat educativa”.

En la mateixa línia s'ha manifestat Acció Cultural del País Valencià, que també ha reclamat la dimissió del conseller i que ha posat en dubte el procés. "Si en unes eleccions generals o autonòmiques, fetes amb papereta física, els resultats se saben amb immediatesa, en una consulta telemàtica que va finalitzar dimarts a migdia no es poden rebre quasi dos dies després", han destacat.

Finalment, des de la plataforma Famílies pel Valencià han emfatitzat que els resultats demostren que "la societat valenciana s’estima la seua llengua malgrat els intents per part del govern valencià d’arraconar-la". En aquest sentit, han assenyalat que aquests són "el fruit d'una històrica mobilització popular de diversos mesos" que suposa una "esmena a la totalitat a les polítiques contra el valencià de la conselleria".

Des de Catalunya, el president d’Òmnium, Xavier Antich, ha afirmat que amb aquesta consulta “guanya el valencià i perd els qui volen dividir la societat amb l'excusa de la llengua”.

Com pretén la conselleria respectar la voluntat de les famílies?

Per informar les famílies, la conselleria d'Educació ha donat alguns exemples sobre com implementarà els resultats:

1. Si és un centre amb una sola unitat en un nivell, per exemple, a 1r de primària: la majoria decideix la llengua base o majoritària del nivell. En cas d’empat s’aplica l’idioma de la zona de predomini lingüístic.
2. Si és un centre amb dues unitats a 5è de primària: si una de les dues llengües supera el 25% dels vots, es configuraria cada unitat en una llengua cooficial, i en cas d’obtenir més del 75% dels vots, les dues unitats es configurarien en aquesta mateixa llengua.
3. Si és un centre amb tres unitats en 2n d’ESO: si una de les dues llengües arriba al 16,67% dels vots, es configura una unitat en aquesta llengua. En cas d’arribar al 50% dels vots, es configuren dues unitats en aquesta mateixa llengua, i en cas d’obtenir el 83,33% dels vots o més, les tres unitats es configurarien amb la mateixa llengua base.
4. Si és un centre amb quatre unitats en 3r d’ESO: si una de les dues llengües sobrepassa el 12,5% sense superar el 37,5%, es configura una unitat en aquesta llengua. En cas d’arribar al 37,5% i no superar el 50%, es configuren dues unitats en cada llengua, i en cas d’arribar al 87,6% o més dels vots, totes les unitats es configurarien en la llengua majoritària.