Turisme
Societat23/01/2023

10 propostes d’experts contra la massificació turística

A més d’analitzar la capacitat de càrrega mediambiental i social de les Illes, les estratègies passen per aplicar més limitacions de places i transport, a més de repensar el model en profunditat

Palma‘Massificació’. Aquesta ha estat una de les paraules que s’han fet servir més durant la temporada turística de 2022, el primer any que les Balears han tornat a experimentar de debò la pressió humana després de l’impàs que la pandèmia de coronavirus va provocar en l’arribada de turistes. Un exemple: l’1 de setembre hi va haver a les Illes 1.845.122 persones, una xifra que no s’havia assolit mai en aquest mes de l’any i que superà el rècord de 2019 (1.836.171 persones). Per primera vegada, la massificació ha passat a formar part de l’agenda de polítics i empresaris del sector turístic. I, encara que el problema s’aborda partint de perspectives diferents, que van des de la supervivència de l’actual model econòmic a la seva reconversió, el debat està sobre la taula.

L’ARA Balears ha consultat alguns dels màxims experts, que proposen mesures a curt, mitjà i llarg termini: des de conèixer amb precisió la capacitat de càrrega mediambiental i humana de les illes, passant per aplicar més limitacions a les places turístiques i determinats mitjans de transport, fins a repensar en profunditat el model i apostar per la seva reconversió profunda.

1. Fer un estudi de càrrega

La disposició addicional primera de la Llei de circularitat i sostenibilitat turística de les Balears estableix que els consells insulars han d’avaluar la capacitat de càrrega –ambiental i social­– de cada illa per saber si s’han de reduir les places turístiques, però aquesta és una tasca pendent. “És urgent que es faci i és una feina que s’ha d’adequar a cada illa per comarques i zones”, diu l’exconseller de Turisme del Govern Celestí Alomar, qui considera que a hores d’ara “estam indubtablement per sobre de les possibilitats ecològiques de les Balears”. “Hem de fer que el model s’adapti a les nostres necessitats ambientals i socials, i no a les del mercat”, afegeix.

Aquesta reivindicació la comparteix el president de l’Agrupació Empresarial d’Agències de Viatges de les Balears, Xisco Mulet, qui considera que s’ha d’assolir una bona convivència “entre els residents, els turistes i la sostenibilitat ambiental”. “Abans d’aplicar mesures, hem de fer un estudi seriós de la capacitat de càrrega per saber quin turisme podem suportar”, diu Mulet, i subratlla que “està claríssim que el debat s’ha de fer”.

Cargando
No hay anuncios

2. Reduir places

Les Balears tenen un sostre de 623.624 places turístiques, encara que la moratòria que s’aplica amb la llei turística n’afecta 18.718. Dins d’aquest marc, fonts de la Conselleria de Turisme assenyalen que els consells insulars decidiran què han de fer en el seu territori. “Aquestes limitacions són adequades quan s’orienten a aprofitar el parèntesi per fer una reformulació”, comenta el director tècnic de la Fundació Impulsa i catedràtic d’Economia Aplicada de la UIB, Antoni Riera.

Ara bé, hi ha veus, com la de l’activista i portaveu del GOB, Margalida Ramis, que consideren que paralitzar temporalment el creixement de places no basta. “La reducció de places hauria de ser una primera passa, tant pel que fa als hotels com al lloguer turístic”, subratlla. Per la seva part, el doctor en Geografia per la UIB Ivan Murray recorda que “l’oferta turística està molt més que sobredimensionada”, per la qual cosa seria més necessari un desmantellament que una simple moratòria.

I també s’ha d’anar alerta perquè una reducció de la quantitat de turistes a la recerca de més qualitat no intensifiqui “un procés d’elitització”, amb visitants d’un poder adquisitiu major, però amb “hàbits malbaratadors” i una contribució molt més gran al canvi climàtic, segons explica el catedràtic de Geografia de la UIB Macià Blázquez.

D’altra banda, per reduir les places també cal “eliminar l’oferta il·legal” i les places no autoritzades, com reivindica el vicepresident de Palma XXI, Jaume Garau. Per aconseguir-ho, cal que les inspeccions siguin efectives i que les sancions s’executin. “De vegades hi ha la sensació de mesures que es fan de cara a la galeria. Tenim ciutats i pobles plens d’oferta il·legal. Però, com acaben els expedients? S’han pagat les sancions? No hi ha aquesta informació i no es dona”, critica el vicedegà de la Facultat de Turisme de la UIB, ToloDeyà.

3. Deconstrucció

Enderrocar hotels i altres establiments que estan a primera línia de la costa és una altra via per eliminar places turístiques. “Ens hem d’agafar seriosament la deconstrucció de la costa”, diu Celestí Alomar. A més, “cal retirar l’oferta obsoleta”, diu Margalida Ramis. De fet, una de les propostes del Fòrum de la Societat Civil és crear un índex d’obsolescència en funció de dades com l’any de construcció dels hotels, les ràtios de clients per treballadors o les dates de modernització. La reconversió i el canvi d’ús de les places obsoletes podria generar habitatges protegits i espais socials i culturals. Sobre aquest punt, Ivan Murray aposta per l’expropiació de l’oferta obsoleta per “donar-li una segona vida”. “Es tracta d’establiments que han amortitzat la seva capacitat productiva i ara es podrien destinar a una funció social”, apunta.

Cargando
No hay anuncios

4. Menys inversions

“Hi ha coses relativament senzilles, com reduir qualsevol inversió que afegeixi llenya al foc”, diu Ivan Murray. Això implica “no ampliar ports i aeroports” i “no fer noves carreteres”. Murray considera que s’han de potenciar les accions que vagin en direcció contrària a la massificació turística i per fer-ho “s’han de revertir les prioritats en matèria d’inversions”. “Els ports i aeroports no s’haurien de poder eixamplar. És allà on s’hauria de posar el fre primer de tot”, diu Macià Blázquez

5. Gestionar aeroports

La reivindicació perquè les Balears puguin gestionar les seves portes d’entrada no és nova, i partits com MÉS per Mallorca i El Pi l’han posada sobre la taula en reiterades ocasions en el Parlament. “Aquí hi ha un tema de gestió. Per exemple, hi ha ciutats europees on no poden aterrar avions en horari nocturn. La regulació de l’aeroport és clau, però així com està muntat anam en direcció contrària.Si no tens potestat, poca cosa pots fer”, explica Ivan Murray. Macià Blázquez també remarca la importància de gestionar a les Illes les arribades a ports i aeroports, i posa l’exemple de l’aeroport de Palma, on pot arribar un avió cada 50 segons en temporada alta. “Els passatgers que passen per ports i aeroports han continuat augmentant. Ens diuen que és perquè es fan estades més curtes, però això no ha minvat la pressió humana.Els hem de poder controlar”, diu Margalida Ramis.

6. Estades més llargues

Segons apunta Jaume Garau, “amb estades mitjanes de set dies es podrien reduir dos milions de turistes” a més de deixar de fer servir “més avions dels que es necessiten”. Per la seva part, Macià Blázquez considera que s’haurien de “penalitzar els desplaçaments curts i també aplicar impostos progressius a qui faci servir més recursos”.

Cargando
No hay anuncios

7. Limitar més els creuers

Margalida Ramis recorda que l’acord del Govern amb la patronal CLIA per limitar el nombre de creuers que arriben al port de Palma “no té cap vinculació legal” i el considera insuficient –l’acord és d’un màxim de tres al dia, un dels quals pot ser un megacreuer. Aquesta limitació no ha satisfet les entitats ecologistes, que demanaven un límit d’un. “Mantenir els creuers dins el port de Palma és destrossar la ciutat, admetre que ja no és dels residents”, lamenta Celestí Alomar, qui també considera que “s’haurien de limitar molt més”. “Els creuers s’han de redimensionar, han de ser un complement a allò que tenim”, afegeix l’exconseller.

8. Formació

Jaume Garau remarca que distribuir els turistes no només serveix per què baixi la pressió humana a l’estiu, sinó també a l’hivern ajuda a minvar els costos que suposen a hores d’ara els fixos discontinus. A més, el vicepresident de Palma XXI aposta per aplicar “una ecotaxa molt alta a l’estiu”, perquè és “quan es generen més impactes ambientals, socials i culturals”.

“Hem de tenir treballadors formats per diversificar i generar activitat en temporada mitjana i baixa”, argumenta Tolo Deyà. “Si tot es basa en promocionar, ens hem de demanar què estam promocionant, i si tenim empreses competitives i gent formada”, continua.

Cargando
No hay anuncios

9. passarel·les laborals

El turisme és el motor del mercat laboral a les Balears i preparar els treballadors per migrar a altres sectors pot fer menys dolorosa la reducció de turistes a les Illes. Aquí la formació és cabdal. “Això pot ser un corrent de diversificació important”, diu Jaume Garau. “Aquesta política s’hauria de fer conjuntament amb els sindicats, i també és bàsic que s’inverteixi un 2% del PIBen recerca, desenvolupament i innovació”, afegeix Celestí Alomar.

“Qualsevol canvi ha d’anar acompanyat d’una bateria d’eines socials, de formació i transformació”, assenyala Margalida Ramis, qui considera que, a més de passarel·les de formació, s’haurien d’atorgar subsidis i prejubilacions. La representant del GOB recorda que la pressió humana que pateixen les Illes no és només pel nombre de turistes. “Hi ha una sobrepoblació derivada de la massificació turística”, assenyala, fent referència als treballadors de la Península que venen a fer feina a les Balears i als visitants que acaben adquirint una segona residència, amb l’impacte que aquest darrer fet té en l’augment de l’habitatge.

10. Més justícia social

Cal tenir en compte mesures que, malgrat que no van dirigides directament a reduir la massificació, sí que hi contribueixen, com és el cas de la renda bàsica universal. Perquè no es tracta només de lluitar contra la massificació, sinó de diversificar, perquè les Illes han de trobar alternatives a l’arribada ingent de turistes. “Necessitam eines per preparar la societat i rebre la renda dona un parèntesi a les persones que quedin sense feina”, sentencia Ivan Murray.

50% més de reserves per gener i febrer

Les reserves de turistes per venir a les Balears corroboren que cada vegada hi ha menys previsió per part dels visitants i més decisions de darrera hora. Ara com ara, hi ha hagut un increment d’un 50% de les reserves de gener i febrer, segons el president de l’Agrupació Empresarial d’Agències de Viatges (Aviba), Xisco Mulet. Pel que fa a les previsions de temporada alta, les reserves de maig, juny i juliol estan entre un 20% i un 30% per sota del 2019, sobretot pel que fa als mercats nòrdic, alemany i centreeuropeu. “Qui es diferencia és el mercat britànic. No arribam a xifres del 2019, però tampoc no hi ha aquesta baixada”, afegeix Mulet.