Més de 250 professionals ja s'han sumat als grups de feina creats per desenvolupar el primer Pacte per la Salut de les Balears, segons ha informat aquest dimarts la Conselleria de Salut i ha recollit EFE. Es tracta d'un pacte polític i social creat amb l'objectiu comú de garantir una atenció sanitària de qualitat, eficient i moderna, que pretén definir el futur i el full de ruta de la sanitat balear en la pròxima dècada.

Segons la presidenta de la Societat Balear i Medicina Comunitària, Lucía Gorreto (Palma, 1972), "la qüestió lingúística no és allò que explica la manca de professions sanitaris a les Illes Balears". "Amb independència dels orígens i al marge del debat polític, els metges volem aprendre català", assegura la representant dels metges de família arran de la polèmica suscitada per l'exempció del requisit del català en el darrer procés d'estabilització de metges i infermeres.

El jutjat de Palma ha condemnat a més de tres anys de presó l'home que va agredir un professional sanitari d'Atenció Primària de les Illes Balears. L'home ha estat condemnat pels delictes d'atemptat, lesions i coaccions.

La pandèmia continua desestabilitzant i afectant la salut mental i física dels professionals sanitaris a causa de l'efecte acumulatiu de les onades, que s’han anat succeint sense treva aquest dos últims anys. El 5,5% dels professionals sanitaris pateixen seqüeles de covid després del contagi, que compliquen i limiten el seu dia a dia. Les més habituals són la pèrdua de memòria, els dolors musculars i el mal de cap intermitents i el cansament crònic, però al patiment físic s'hi sumen les conseqüències psicològiques d’haver treballat durant dos anys sota pressió i amb una elevada càrrega laboral, que s'acarnissa amb aquest col·lectiu independentment de si s'ha passat la infecció o no. En la majoria de casos, continuen treballant més de 40 hores setmanals i encara ara amb rotacions i canvis en el lloc o les funcions de feina, unes circumstàncies que han fet que fins a un 30% dels professionals hagin hagut de recórrer a tranquil·litzants i hipnòtics, sobretot infermeres i farmacèutics, per suportar l’estrès o descansar a la nit. Això suposa el doble que abans de la pandèmia, en què el percentatge de consum de fàrmacs s'acostava al 18%. 

El covid-19 ha posat com mai abans el focus social i mediàtic sobre la sanitat. Portem molts dies ocupant les primeres pàgines amb una allau minuciosa de dades que tothom interpreta, els entesos i els aficionats. Totes les opinions són legítimes. Les que venen de l’expertesa professional perquè opinen des del rigor científic (que ja hem vist també que té un marge de debat), i les que venen d’altres àmbits de la societat per la legitimitat que dona patir les conseqüències de l’epidèmia i les mesures imposades. 

Era una pregunta innocent: “Com estàs?” Però suficient per fer vessar el got. “Em vaig posar a plorar i ja no vaig poder parar. Jo creia que estava bé, però vaig tenir un atac d’angoixa. Em van enviar a casa i vaig estar dos mesos amb ajuda psicològica”, explica la Marta –nom fictici–, infermera d’urgències de l’Hospital de Bellvitge. L’augment de la càrrega de treball, la fatiga i la incertesa impacta en la salut mental dels sanitaris després de gairebé dos anys de pandèmia. La Marta treballa en el bloc quirúrgic d’urgències, l’únic dels cinc blocs que durant la pandèmia ha atès tot el que no era covid. “I ens hem trobat amb més càrrega laboral perquè al parar-se quiròfans, consultes externes i proves diagnòstiques, les patologies han trigat més a diagnosticar-se i els tumors més a operar-se, i això vol dir més probabilitats de complicacions”, explica. Assegura que l’activitat encara no s’ha recuperat al 100%. “A cada onada, quan es necessitaven llits per covid hem hagut d’aturar l’activitat. I ara, amb la sisena onada, els malalts no poden pujar a planta perquè estan ocupades amb pacients covid i s'acumulen a urgències, és un col·lapse”. Després de dos mesos de baixa ja ha tornat al seu lloc de treball.

La consellera de Salut i Consum, Patrícia Gómez, ha anunciat aquest dimarts en el ple del Parlament que el Govern apujarà el complement de productivitat variable del personal sanitari que treballa a primera línia contra el covid-19. Gómez ha respost a una pregunta de la diputada del PP Tània Marí i ha assenyalat que "hi ha una proposta a Salut per incrementar l'import del complement de productivitat variable per al personal que està a primera línia". "Sabem i reconeixem l'esforç del personal sanitari, tant per la prevenció com pel tractament de la covid", ha afegit.

El PP ha retret al Govern que s'hagi quedat "amb un 2,9% del sou dels sanitaris" del mes de gener. La diputada popular Tània Marí ha acusat l'Executiu d'aquesta retallada i també ha qüestionat que s'hagi ampliat el nombre de treballadors de salut fent referència a un informe del Ministeri de Política Territorial. "La retallada que neguen s'ha concretat a la nòmina de gener, i els sindicats ho han denunciat. Així, agraeixen el compromís i l'esforç dels treballadors sanitaris", ha dit Marí, a més d'acusar Salut de "denegar reduccions de jornada per cura de familiars, vacances i permisos". "Neguen les retallades, però els professionals han comprovat que el Govern es queda un 2,9% de les retribucions dels sanitaris", ha continuat.

El Govern ha admès aquest dilluns que falta personal sanitari per poder fer front a la pressió assistencial del Servei Públic de Salut. Concretament ha estat la directora general de Salut Pública, Maria Antònia Font, que ha assegurat a l'Informatiu Matí d'IB3 Ràdio que a les Balears falten 200 professionals d'infermeria i 500 auxiliars. Aquesta mancança, segons ha explicat la directora, és deu al dèficit de professionals formats.

"Hi ha el dubte de si seguir per militància i per no acabar de destruir el sistema, o no seguir perquè el que estem fent és una atenció deficient que et supera", reflexiona Carlos Navarro, un metge de 33 anys que després de vuit mesos treballant en un centre d'atenció primària a Madrid ha decidit dir "fins aquí". Va arribar de Múrcia a Madrid el mes d'octubre passat buscant altres opcions professionals, però amb la pandèmia es va posar a donar un cop de mà a l'atenció primària, explica. I assegura que els pacients no han deixat de créixer en els últims mesos.

El grup parlamentari socialista vol que s'adeqüi el preu de les hores extra dels sanitaris fins que es consideri que la pandèmia hagi acabat i que rebin una puntuació addicional per a la borsa d'ocupació, segons ha informat l'agència Efe. El PSIB ha presentat una iniciativa parlamentària per millorar les condicions laborals d'aquest col·lectiu "més enllà d'un reconeixement econòmic puntual", segons ha explicat la diputada Irantzu Fernández.

El Sindicat d'Infermeria Satse ha denunciat aquest dimecres l'augment inassumible de la càrrega de feina que pateix el col·lectiu infermer en els darrers dies. Després de l'increment de casos de coronavirus que hi ha a les Illes, ara mateix, destaca el sindicat, la ràtio per infermer i pacient als hospitals balears s'està multiplicant "de manera preocupant". "A Son Espases una sola infermera ha tingut a càrrec seu nou pacients positius de covid-19, mentre que a Son Llàtzer la ràtio és d'una per a cada set", assenyala Satse.

El PP ha criticat aquest divendres la "improvisació" i la "manca de gestió" del Govern davant del repunt de casos de covid-19 que s'està produint a les Balears. Els populars han registrat en el Parlament una bateria de preguntes per saber "quines mesures pensa adoptar la Conselleria de Salut", segons han manifestat mitjançant un comunicat. "Vivim amb preocupació el repunt de casos", ha assenyalat la diputada del PP, Tània Marí. "El Govern Armengol ha tingut mesos per reforçar el sistema sanitari i, malgrat això, estam veient serveis d'urgències saturats, tancaments de centres de salut per contagi de sanitaris, manca de professionals i negativa a realitzar-los proves PCR", ha afegit. Segons Marí, això "evidencia la gestió imprudent de l'Executiu".

Tractar les seqüeles emocionals que ha deixat la crisi del coronavirus en els professionals sanitaris a través de diferents obres d'art. És l'objectiu de Recuperart-19, un nou projecte d'Arts i Salut impulsat per l'Institut Català de la Salut i el departament de Cultura. La iniciativa, que és gratuïta i estarà oberta a tots els treballadors dels centres sanitaris, començarà la setmana vinent en setze museus de Catalunya.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha agraït als professionals sanitaris la seva dedicació durant la pandèmia del coronavirus. "Us vull agrair, en nom meu i de tots els ciutadans de les Illes Balears, l'admirable compromís professional i personal, la infatigable dedicació, la majúscula capacitat de resiliència i l'agilitat en la resolució de problemes que heu demostrat en els moments més crítics i amargs de la nostra història recent", comença la missiva, la qual té data del 21 de maig.