La contaminació fecal a les platges de les Illes Balears s’ha duplicat durant el 2025 en comparació amb l’any anterior, en un context de davallada progressiva i generalitzada de la qualitat de les aigües de bany. Així ho recull l'Informe Mar Balear 2026, que enguany s’estrena amb el nou capítol Platges, en què s'analitza l'estat i l'evolució d'aquests espais a l'Arxipèlag a partir de tres àmbits clau: la qualitat sanitària de l’aigua de bany, l’ús i la densitat de persones, i la pressió que hi exerceixen les embarcacions fondejades.

Fa gairebé sis anys, la Fundació Marilles va considerar que era important crear consciència sobre la conservació de la mar Balear a través de les arts plàstiques i va crear MARE, un certamen anual d’imatge i vídeo, que té com a principal disciplina la fotografia digital submarina, per inspirar acció per a la mar Balear. El coordinador del projecte, Amador Garcia explica que l’art “té la capacitat de remoure consciències i de tocar fibres”. De la mateixa manera, opina que aquesta iniciativa en positiu “té més força que una campanya catastròfica que transmet un missatge negatiu”. 

Arrels Marines, Fundació Marilles, GOB-Mallorca i Shark Med han registrat al·legacions al projecte de decret del pla de gestió per a la pesca professional a les aigües interiors de les badies de Pollença i Alcúdia, amb l'objectiu de millorar la conservació i la cogestió d’aquest espai protegit.

L'exposició itinerant La veu de la mar, que reuneix les 32 fotografies guanyadores del certamen organitzat per MARE el 2024, s'ha instal·lat enfront de la seu de l'Autoritat Portuària de les Balears (APB), on serà fins al pròxim 31 d'agost.

El tauró dorment menut (somniosus rostratus) és considerat una espècie "molt rara", explica el biòleg marí i investigador independent Javier Guallart. Sorprenentment, "els pescadors la capturen amb una certa freqüència" a zones del canal d'Eivissa, de manera que anualment se'n capturen desenes, o fins i tot centenars, si es té en compte tota la flota de la zona.

Recuperar els peixos pipa de la mar Balear és l'objectiu d'un projecte impulsat per la Fundació Palma Aquàrium i Marilles. Aquesta espècie, llarga i prima, es camufla entre les algues i forma part de la mateixa família que els cavallets de mar.

En plena setmana de Fitur, la Fundació Marilles ha aprofitat aquest esdeveniment per reclamar "més coherència" al sector turístic. "No pot ser que anem a vendre cales i platges espectaculars i que en tornar a casa aquests temes tinguin una atenció ínfima en el sector turístic. Demanam més coherència", ha criticat el director de Marilles, Aniol Esteban.

Una barca de bou de la flota balear ha capturat accidentalment, entre la badia de Palma i Andratx, 13 tonyines mortes i en estat de descomposició. A més, no és la primera vegada que aquesta embarcació captura tonyines podrides. Com va publicar l'ARA Balears, a principis de juny, ja en va capturar cinc més de 200 quilos cada una. De fet, els pescadors denuncien que han hagut de canviar la seva zona habitual de pesca per evitar aquestes trobades i, així i tot, n'han tornat capturar.

La Fundació Marilles ha lamentat aquest dimarts, després del debat al Parlament d'una proposició no de llei (PNL) presentada pel PSIB en relació amb la conservació de la mar balear, la divisió política davant aquesta qüestió, i ha considerat que la mar balear "hauria d'anar més enllà de posicionaments partidistes". En un comunicat recollit per Europa Press, l'entitat s'ha pronunciat respecte d'aquesta iniciativa, que, cal recordar, demanava que el Parlament instàs el Govern a complir amb l'objectiu de tenir un 10% de la mar altament protegida (actualment només té aquesta protecció l'1,7% de les aigües interiors i el 0,07 de la mar que envolta l'Arxipèlag) a crear una mesa de feina amb tots els representants per acordar-ho, i que d'aquí a dos anys es tingui un mapa d'on podrien estar aquestes zones d'alta protecció.

Cadenes hoteleres, entitats ecologistes i desenes d'empreses i representants del sector del turisme, la nàutica, la pesca, immobiliari i financer sumen forces per demanar al nou Govern, i també a l'oposició, que adopti mesures concretes per protegir la mar.

El Parlament de les Illes Balears ha acollit aquest divendres dematí la presentació del Pacte Blau Balear. Es tracta d'un document impulsat per la Fundació Marilles que insta els partits polítics a comprometre's amb cincs mesures per a la conservació amb la mar i la costa balear.

El principal compromís de la Unió Europea quant a la protecció del medi marí és preservar, abans del 2030, un 30% dels mars i oceans on almenys una tercera part d’aquest percentatge (el 10%) tingui una protecció molt elevada, això és, no poder-hi pescar. Davant aquestes directrius, la fundació Marilles –dedicada a la conservació de la mar Balear– comanà un estudi per analitzar-ne la viabilitat a les aigües de les Illes. “Vàrem incentivar l’estudi perquè respongués la pregunta de què és allò que s’hauria de protegir”, explica el director de Marilles, Aniol Esteban. L’assaig, fet per Enrique Ballesteros i publicat per la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), proposa crear 20 noves àrees marines protegides, alhora que insta a ampliar i augmentar les restriccions a les 12 zones preservades ja existents.

El busseig recreatiu en àrees marines protegides s’ha convertit en un atractiu local i turístic no només a la Mediterrània, sinó arreu del món. Tant és així que les Balears han passat de tenir 12.735 immersions el 2005 a sumar-ne 69.200 el 2021, la qual cosa suposa un increment del 443,3%, segons precisa la investigadora Natalia Barrientos en l’informe de Mar Balear. Malgrat l’augment, els experts garanteixen que l’impacte és nul si es fa correctament i sostenen el potencial d’aquesta activitat per donar a conèixer el medi marí i, alhora, conscienciar sobre la importància de conservar-lo.

Del 14 al 17 de juny, MedPAN, CSIC (Institut de Ciències de la Mar del Consell Superior d'Investigacions Científiques) i la Fundació Marilles acullen a Mallorca i Barcelona l'esdeveniment final de dos projectes europeus (Interreg MED).

L'Informe Mar Balear 2022 posa de manifest que el 20% de les platges de Mallorca i Formentera van retrocedir una mitja de mig metre entre 2002 i 2012, xifra que en el cas de Menorca i Eivissa se situa en un 10%.

La posidònia d'Illetes, a Calvià, té 2.355 anys i creix 0,5 mil·límetres per any, segons precisa una investigació de Centre d'Estudis Avançats de Blanes i la Fundació Marilles.

L'entitat conservacionista internacional OceanCare ha reclamat aquest dimarts reduir a la meitat la velocitat màxima dels vaixells que naveguen pel corredor de migració de cetacis (ubicat entre les Balears i la Península) pel qual, majoritàriament, hi passen vaixells portacontenidors i ferris de passatgers. Aquestes embarcacions sobrepassen els 20 nusos, i l'organització considera que en aquesta zona no s'haurien de superar els 10 per evitar col·lisions amb balenes i dofins, però també per reduir la contaminació en un context de crisi climàtica, segons ha defensat el responsable de polítiques marines d'OceanCare, Carlos Bravo. La proposta que fan també minvaria el renou que causen els motors dels vaixells, que perjudica la comunicació dels animals.

Qualsevol persona aficionada a la fotografia submarina pot participar fins aquest dimecres en la segona edició de MARE, el certamen de fotografia i vídeo que convida la ciutadania a participar amb imatges de la mar balear. El formulari d'inscripció i les bases es poden consultar en la pàgina web www.marebalear.org.

Un total de cinc entitats de Menorca s'han unit per crear una plataforma que, amb el nom Menorca Sense Plàstics, té l'objectiu de coordinar accions per reduir la contaminació per plàstic. El projecte, que s'ha segellat mitjançant un conveni, s'inicia aquest mes i comença amb un pressupost de 24.500 euros. Les entitats que formen l'aliança són la Fundació per a la Preservació de Menorca, l'Institut Menorquí d'Estudis, el GOB, l'Associació Leader Illa de Menorca i Per la Mar Viva.

L’Observatori Mediambiental de Menorca (OBSAM) elaborarà un estudi per avaluar les pressions i les amenaces que afecten el medi marí de l’illa, amb l’objectiu de crear una nova línia de seguiment per monitorar les pressions que s’exerceixen sobre la mar i millorar l’estat de conservació dels ecosistemes marins per reduir-hi l’impacte. El cost de la iniciativa és de 16.000 euros, finançats per l’OBSAM, la Fundació Marilles, l’Agència Menorca Reserva de la Biosfera i la Fundació per a la Preservació de Menorca.