L'exposició de l’artista Joan Miró La força inicial ha estat inaugurada aquest dijous. Forma part del projecte expositiu Paysage Miró, que presenta més d'un centenar d'obres algunes de les quals mai no s'havien vist a Mallorca, repartides entre quatre seus. En concret, la mostra reuneix quatre grans exposicions que repassen la trajectòria de Joan Miró des de diferents perspectives: els orígens, a la Fundació Miró Mallorca; l’exploració del color, al casal Solleric; la convivència amb les ombres, a la Llotja, i la rebel·lia sense límits, a Es Baluard.

Amb més d’un centenar d’obres, algunes de les quals, mai vistes a Mallorca, repartides en quatre seus, l’ambiciós projecte expositiu Paysage Miró s’ha presentat aquest dimecres a Palma, just abans de les inauguracions oficials que tindran lloc entre dimecres i divendres. Així, des d’aquest dijous, 31 de juliol, i durant els pròxims tres mesos, es podrà gaudir completament, i per primera vegada, d’una proposta d’aquestes característiques, que ajunta quatre grans mostres dedicades a repassar la trajectòria de Joan Miró des de diferents perspectives: els orígens a la Fundació Miró Mallorca, l’exploració del color al casal Solleric, la convivència amb les ombres a la Llotja i la rebel·lia sense límits a Es Baluard. 

El camí és llarg, però la primera passa ja està feta. La iniciativa ciutadana perquè les llotges de la Corona d’Aragó, entre les quals s’inclou la de Palma, obtinguin el reconeixement de Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, ja ha arribat al Parlament d’Aragó, on ha obtingut el suport unànime de tots els partits, i cerca ara el suport d’altres administracions per fer-la realitat. “La idea és presentar una única candidatura que inclogui les llotges de Saragossa, Palma i Barcelona, que s’afegirien a la de València, que va ser declarada Patrimoni de la Humanitat l’any 1996. Seria com un únic conjunt arquitectònic, el de les llotges de la Corona d’Aragó”, explica a l’ARA Balears Carmen Gómez Urdáñez, catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de Saragossa i una de les principals impulsores d’aquesta iniciativa. 

“Fa anys que la meva obsessió és com mirem els altres. Davant una persona que no coneixem, que és un territori enigmàtic per a nosaltres, ens solem fer preguntes sobre com reaccionarà o què ens tornarà. I no ens adonem que quan mirem una altra persona ens hi reflectim com un mirall”. Així ha resumit Jaume Plensa la intervenció que ha fet a La Llotja de Palma, i que du per títol Mirall. L’exposició s’inaugura aquest dijous, dia 19 de setembre, amb motiu de la Nit de l’Art, que es durà a terme dos dies després, i connecta també amb la necessitat de l’artista de reivindicar el paper de l’art a la societat. “En un món amb tanta tensió política, en un món on encara hi ha gent que pensa que la guerra pot ser una solució, és important que tornem a pensar en la bellesa, en l’amor i en l’art”, ha afegit Plensa. 

L'Ajuntament de Palma ha explicat que l'ampliació de les terrasses a diferents zones de Palma està motivada per "actualitzacions dels plans zonals" i per l'aplicació de la Llei d'accessibilitat. Demanada sobre aquesta qüestió en roda de premsa després de la Junta de Govern municipal, la portaveu de l'Ajuntament, Mercedes Celeste, ha detallat que amb aquesta iniciativa s'han intentat "donar solucions" a diferents problemàtiques, com la falta de permisos d'alguns establiments o les dificultats que generaven algunes terrasses a les persones cegues.

La Federació de Veïns de Palma ha exigit reunir-se amb l'Ajuntament de Palma i el Govern Interior davant l'ampliació de terrasses prevista a la plaça Drassanes, a la Llotja i a la plaça del Banc de l'Oli. "Ho hem conegut a través dels mitjans quan ahir ens vàrem reunir amb l'Ajuntament i ens varen dir que no sabien res", lamenta la presidenta de l'entitat, Maribel Alcázar. La Federació es va reunir aquest dijous, en el marc de la Mesa de convivència ciutadana, amb el regidor d'Urbanisme, Óscar Fidalgo, i la regidora de Participació Ciutadana, Lourdes Roca, que varen assegurar no saber-ne res tot i que l'anunci de l'ampliació havia estat publicat al BOIB. "Esperam tenir una resposta al respecte", assegura Alcázar, qui critica que s'hagi cedit "als interessos del lobby de la restauració".

L'Ajuntament de Palma ha assegurat "estar estudiant" la manera perquè restauradors i veïns de la Llotja "puguin conviure de manera pacífica en un mateix lloc". Així ho ha indicat aquest dimecres en roda de premsa, i ho ha recollit Europa Press, la portaveu de Cort, Belén Soto, qui ha remarcat que d'ençà que es va fer complir la sentència "ja se'n va posar en coneixement l'associació de veïns". D'aquesta manera, ha assenyalat que estan treballant en aquesta línia "per assolir un acord".

La Llotja de Palma acollirà la proposta creativa Mar interior, de l'artista portuguès Pedro Cabrita Reis, en el marc de la Nit de l’Art i es podrà visitar fins al mes de febrer. La proposta ha estat concebuda especialment per a l'espai de la Llotja, que amb aquesta obra reobre les portes a la cultura i fa referència a la manera amb la qual es coneixia la Mediterrània en la cultura clàssica.

L'horari d'obertura de les terrasses de la Llotja es manté fins a les 23 h, segons ha informat la regidora de Participació Ciutadana, Clàudia Costa, aquest dimecres en la roda de premsa posterior als Acords de Govern de l'Ajuntament de Palma. Així, els bars hauran de continuar tancant a la mateixa hora que estableix el decret municipal del 2019, tot i que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) l'anul·làs la setmana passada, arran del contenciós administratiu iniciar per l'Associació de Bars, Cafeteries i Restaurants (Restauració Mallorca CAEB).

Les terrasses dels bars i restaurants de l'entorn de la Llotja podran obrir fins a mitjanit entre setmana i fins a les dotze i mitja de la matinada els caps de setmana i vigílies de festiu, segons ha informat la CAEB en un comunicat. El Tribunal Superior de Justícia de les Balears ha anul·lat un decret del 2019 de l'Ajuntament de Palma que restringia l'horari de les terrasses i el reduïa des de les 8 h fins a les 23 h. 

Aquest dimecres s'ha inaugurat a la Llotja Cartografia de l'imaginari. L'Atles de Cresques Abraham, una iniciativa que, a través de sis projectors i so multicanal, permet al públic submergir-se en la visió que es tenia del món al segle XIV. Així, la instal·lació, que combina mapes i detalls de l'època, ha projectat en el sostre de l'edifici gòtic diferents elements de l'Atles del cartògraf mallorquí.

El mes de febrer passat, Es Baluard va inaugurar l'exposició Sense rumb, que aplega obra pròpia i privada per comparar el món en temps del cartògraf mallorquí Cresques Abraham (1325-1387) amb l'època contemporània. L'Atles català del cartògraf és el punt de partida d'aquesta mostra, que ara s'expandeix amb una activitat paral·lela: una instal·lació immersiva a través del videomapatge que posa en diàleg l'arquitectura de la Llotja de Palma amb la cartografia mallorquina d'Abraham.

Un temple de l'arquitectura, com la Llotja, fet per Guillem Sagrera, per a una pionera i referent de l'art de construir edificis, Carme Pinós. L'arquitecta ha rebut aquest dijous a Palma el Premi Nacional d'Arquitectura 2021 per haver combinat, durant la seva trajectòria, la responsabilitat social i la sostenibilitat. Ha recollit el premi després de dies llargs d'entrevistes, viatges i compromisos, i així ho ha deixat clar durant el seu breu discurs: "Esper que em quedin moltes coses per fer. El nostre client és la ciutadania", s'ha limitat a dir, i ha baixat de l'escenari sense ni tan sols pensar en el premi. Tornada al seu lloc, la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, li ha entregat el guardó.

L'Associació de veïns de la Llotja-Born s'ha refundat per encarar "col·lectivament" els reptes que afecten la barriada, com ara la contaminació acústica generada per l'oci nocturn, la turistificació i la gentrificació. La nova junta directiva de l'entitat, que ha sumat 40 membres, va presentar els canvis dilluns horabaixa a l'edifici de la Llotja de Palma.

El Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Palma ha declarat nul el decret de l'1 d'abril de 2019 que va establir una restricció horària específica per als bars i restaurants de la zona de la Llotja de Palma, que implicava el tancament dels establiments a les 23 h. Segons ha informat CAEB en un comunicat, el jutjat ha estimat íntegrament la demanda que va interposar l'Associació de Bars, Restaurants i Cafeteries, Restauració CAEB, la qual cosa determina la nul·litat de la decisió de l'Ajuntament de Palma.

Guillem Sagrera era un geni, l’equivalent a un Miquel Barceló actual -si bé la consideració social de l’artista era una altra, aleshores-, i com ell també era de Felanitx. Venia d’una família de picapedrers, va fer feina com a arquitecte i escultor a les catedrals de Mallorca i Perpinyà, va crear una gran sala espectacular a Nàpols per a Alfons el Magnànim i va dissenyar i dirigir la construcció de la Llotja de Palma, si bé el Col·legi de Mercaders que li feu l’encàrrec -ara fa sis-cents anys, cap al 1420- no el va acabar de pagar fins més d’un segle més tard, quan els seus hereus cobraren el deute, i no tot. Aquesta és una història de sobrecostos i peripècies judicials que, si no fos perquè és de fa més de cinc segles, sonaria molt actual.

Un home britànic de 26 anys ha resultat ferit greu la matinada d'aquest dimarts després de caure des d'un tercer pis al barri palmesà de la Llotja, segons ha informat l'agència Efe. El ferit, que es troba ingressat a l'UCI, està estable dins la gravetat, segons ha informat Son Espases.

"El barri de la Llonja és el més gentrificat" de la capital balear, ha assegurat aquest divendres Palma XXI, que ha presentat els resultats d'un estudi elaborat per l'Observatori de la Gentrificació d'aquesta entitat. El seu secretari, Jaume Garau, ha explicat que un terç de residents han abandonat aquesta zona de la ciutat durant les darreres tres dècades per efecte de la turistització. Un altre dels resultats de l'estudi és que la població estrangera s'hi ha multiplicat per sis durant els darrers 30 anys. "No estam contra els estrangers –ha remarcat Garau–, sinó de l'expulsió de la població local per una altra d'un poder adquisitiu més alt". A més a més, Palma XXI ha detectat fins a 3.000 ofertes il·legals de lloguer turístic a la ciutat, 94 de les quals se situen a la Llotja, on pràcticament tots els habitatges són plurifamiliars. En aquest barri també s'hi troba un 10% de les places turístiques reglades: una xifra que dobla el límit establert pel Consell de Mallorca, de 25 per hectàrea.

Onze organitzacions empresarials i sindicats de les Illes Balears han criticat aquest divendres la reducció de l'horari d'ús de les terrasses de la Llotja perquè provoca "pèrdua de llocs de feina i tancament de negocis". Restauració Mallorca, Afedeco, Pimeco, CAEB, PIMEM, Federació Empresarial Hotelera de Mallorca, Confederació Balear de Comerç, Federació d'Estades Turístiques Vacacionals de Mallorca, Associació Sindical d'Autònoms del Taxi de Mallorca, Foment de Turisme i FeSMC/UGT/Balears són les entitats que ho denuncien.