Els productors de llet de vaca de Mallorca han fet una crida pública a no consumir productes i fer boicot al grup Damm en resposta al tancament de la planta d’Agama i a la decisió de deixar de recollir la llet a l’illa. El sector considera que l’empresa ha incomplert el compromís adquirit amb els ramaders, que preveia mantenir la recollida fins al setembre per donar-los marge de reorganització.

La cooperativa Camp Mallorquí ha presentat una oferta per adquirir Carob SA, empresa dedicada a la producció de goma de garrofí i actualment en preconcurs de creditors. La proposta ja s'ha traslladat tant als accionistes com al jutjat que instrueix el procés i inclou la continuïtat de l'activitat agrària i el manteniment dels més de vint llocs de feina afectats. Miquel Gual, president de la cooperativa, ha assegurat que "mantindran l'empresa tal com la coneixem". "No volem que acabi com Agama, la qual una gran marca com Damm compra per especular i no per mantenir el sector viu".

Ni el fred ni les males previsions meteorològiques aturen els pagesos: comencen les tractorades. Més d'un centenar de tractors han desfilat des de Campos cap a Ariany i han recorregut els carrers de Palma i una altra ha recorregut les carreteres de Menorca (en tres concentracions diferents) amb l’objectiu de reclamar solucions davant la situació crítica actual del sector primari i la incertesa del futur del camp illenc. En concret, protesten contra l'acord de Mercosur i reclamen que tots els productes que entrin a l'Arxipèlag tinguin les mateixes condicions que té la producció local i que l'agricultura no sigui una moneda de canvi a la Unió Europea.

Fa gairebé dos anys, els pagesos i els ramaders de les Balears, com a la resta d'Europa, varen sortir al carrer amb els tractors per reclamar un pla de xoc d'àmbit europeu, estatal i autonòmic per posar fi a la competència deslleial, reduir la burocràcia i ajudar el sector agrari. Davant la manca de canvis, el 29 de gener els pagesos de les Balears tornaran a sortir al carrer amb els tractors per denunciar la situació crítica que viu el camp i exigir mesures urgents a les administracions.

Representants de l’Associació Agrària de Joves Agricultors (Asaja) de les Balears han participat aquest dijous a Brussel·les en la mobilització per protestar per les "retallades" que preveu la nova Política Agrària Comuna (PAC). La manifestació ha estat convocada per organitzacions agràries dels 27 països membres de la Unió Europea amb l’objectiu de reclamar canvis “urgents” en la normativa i alertar de les “greus conseqüències” que tindrà la disminució pressupostària, segons ha informat Europa Press.

El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha reconegut aquest dimecres que, tal com va avançar l’ARA Balears aquest cap de setmana, amb l’aprovació de la nova llei agrària s’augmentaran de 6 fins a 10 les places turístiques a les explotacions que tinguin la condició de preferents o prioritàries –les que es dediquen de manera professional a l’agricultura. 

Una vintena de pagesos de diferents punts de Mallorca han presentat al·legacions a l’avantprojecte de llei agrària de les Illes Balears, que es troba actualment en exposició pública, i n’exigeixen la retirada immediata. Consideren que el text “suposa la renúncia definitiva a una activitat agrària digna i funcional” i denuncien que, sota una aparença de llei verda, “obre la porta a més urbanització encoberta, especulació i usos no agraris al sòl rústic”.

Biel Barceló té una granja de gairebé 300 porcs i 100 truges a la carretera de Vilafranca a Porreres. Sembra ell mateix el cereal que dona als animals i, per fer-ho, escampa els excrements que produeixen perquè, segons assegura, "reactiva la terra i és molt millor que l'adob". Tot i que procura tirar-lo i tapar-lo com més aviat millor "per evitar problemes" amb els veïns (entre una cosa i l'altra passa una hora aproximadament), és conscient de l'olor que fan. "Per molt bé que l'escampis, tota la merda fa olor", admet mentre està devora un caramull de fems a punt d'estendre.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural vol comprar una finca a Mallorca per fer-hi tasques de recerca i d'experimentació agrària, amb un pressupost màxim de sis milions d'euros. Els pagesos lamenten que aquests doblers no es destinin al sector agrari que, segons asseguren, "pateix un dèficit pressupostari molt gros".

La Comissió Europea ha proposat reduir la Política Agrària Comuna (PAC) 86.000 milions d'euros per al període entre el 2028 i 2034, un fet que a les Balears es podria traduir en una "pèrdua pròxima als 15 milions d'euros a l'any", segons va assegurar el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet. Els pagesos de les Balears estan preocupats per la proposta de retallada "bastant greu" de l'ajuda europea, segons el president de l'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema), Miquel Coll.

De les 7.976 tones de plàstic que l'activitat agrària necessita per funcionar, 1.333 es converteixen en residus cada any. El sector agrari de Mallorca genera un 40% dels residus plàstics que serien previsibles segons els fabricants, gràcies a la reutilització i a una gestió més eficient per part de les explotacions, segons les dades de l'estudi Anàlisi de l’ús i la gestió dels plàstics al sector agrari de Mallorca, elaborat per l'Associació de la Producció Agrària Ecològica de Mallorca (Apaema) amb el suport de la Fundació Mallorca Preservation.

Unió de Pagesos (UP) assumirà a partir de l'1 d'agost la gestió de l'espai de productors de Mercapalma, conegut com el 'situat', un mercat de fruites i hortalisses que se celebra cada dimarts, dijous i divendres dins de les instal·lacions de l'empresa. Ho farà a través d'una entitat pròpia: Unió de Pagesos de Mercapalma.

Menorca ha iniciat l’estiu amb les reserves hídriques en el nivell més baix de la darrera dècada. Si el juny de 2015 es trobaven al 71% de la seva capacitat, enguany amb prou feines arriben al 42%. Ja fa dos anys, des del maig de 2023, que l’illa es troba en situació de prealerta per sequera, però encara avui dia els ajuntaments es resisteixen a apujar considerablement les tarifes. Només el de Maó, que fa un any que no pot servir aigua potable a la població, ha posat en marxa restriccions en el consum.

El conseller d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, va assegurar aquest dimecres, durant la presentació del balanç dels ajuts de la Política Agrària Comuna (PAC) de 2024, que el sector primari de les Balears està “més conscienciat amb el canvi climàtic”. Segons va dir, els pagesos pateixen cada vegada més els efectes d'aquesta crisi i apliquen pràctiques respectuoses amb el medi ambient per pal·liar-la. Per implantar aquestes pràctiques voluntàriament —anomenades eecorrègims—, els pagesos poden rebre ajuts econòmics de la PAC de la Unió Europea. De fet, a les Balears hi ha hagut un augment de les sol·licituds per a la PAC 2025 respecte de l’any passat. Concretament, les cobertes vegatals espontànies o sembrades han crescut un 12% respecte del 2023. En la sega, l'increment ha estat del 7,7%, i en els espais de biodiversitat, del 7,6%. Aquest augment s'associa a l'increment dels ajuts per al 2024.

Les Illes han viscut el juny més càlid des del 1961, amb una anomalia tèrmica de 3,3 graus per damunt de la mitjana, i "el Govern encara no s'ha pres seriosament la lluita contra el canvi climàtic", assegura Unió de Pagesos (UP). Per això, el sindicat agrícola demana a l'Executiu que inverteixi els 21 milions d'euros que destina al Pla de segregació lingüística a pal·liar-ne els efectes.

El molí del pagès Pedro Cirer ha tornat a funcionar aquest dimarts després d'haver estat aturat aproximadament dos anys. Segons assegura ell mateix, ha arribat a extreure entre 30.000 i 40.000 litres d'aigua en només una hora, fet que li permet regar els cultius. A més, aquest sistema d'extracció li suposa un estalvi "de fins a tres o quatre hores d'electricitat", celebra. Pel bon rendiment que ofereix, Cirer considera que "fa empegueir que a Mallorca no es pugui viure de l'aigua dels molins".

Les Illes han viscut el juny més càlid des del 1961, amb una anomalia tèrmica de 3,3 graus per damunt de la mitjana. Aquest augment de temperatura s’afegeix a la dura situació que passa el camp de les Balears que ja ha patit en primera persona –i encara ho fa– les conseqüències del canvi climàtic: la sequera, la baixada de producció d’algunes varietats i l’increment del risc en els animals de patir malalties, entre d’altres. Els pagesos es veuen obligats a assumir pèrdues i, a més, a fer inversions per intentar pal·liar tant com sigui possible els efectes dels fenòmens climàtics adversos. “He hagut d’instal·lar dutxes per a les vaques perquè ho passen molt malament amb la calor. No mengen i només estan en terra”, explica la presidenta de la Unió de Petits Agricultors i Ramaders de les Balears (Upa), Joana Mascaró.

A més dels greus problemes que pateix el sector primari a les Balears, els agricultors i els ramaders també reben pressions per part dels veïns a qui, segons conten, “els molesta” que facin la seva feina. Sovint reben queixes, amenaces i, fins i tot, a alguns els han arribat a agredir físicament pel renou de la maquinària o dels picarols de les ovelles i per l’olor dels fems amb el qual adoben la terra, entre altres. “La terra es cuida d’aquesta manera. Si no volen sentir ni un renou i esperen que foravila faci olor de roses, el que han de fer és comprar un xalet a Son Vida”, reclama un pagès que vol mantenir l’anonimat.

Llegim a l'ARA que l’ós bru ja està del tot reintroduït al Pirineu Català, perquè n’hi ha 47. El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, ja ha dit que cal "assegurar la coexistència d'aquesta espècie amb les comunitats locals" i que treballaran amb "projectes pilot amb collars intel·ligents amb l'objectiu de minimitzar els danys".