El Govern estudia com retocar una sèrie de normatives importants amb l'objectiu de reduir les exigències que imposen sobre les petites i mitjanes empreses de les Illes. Entre les que estan al punt de mira de l'Executiu hi ha dues normes estrella del Pacte: la Llei de canvi climàtic i la de residus.

El 2019 el Govern va posar en marxa l'Institut Balear de l'Energia (IBE), un mandat de la Llei balear de canvi climàtic, que ja en preveia la creació. L'IBE, una empresa pública d'energia, que la produeix i la comercialitza a preu de cost, ha rebut més interès per part dels ajuntaments illencs en les darreres setmanes arran de la situació actual, en un ple encariment del preu de l'electricitat, tot i haver aconseguit l'excepció ibèrica per desacoblar el gas de la factura elèctrica.

Juan Pedro Yllanes (Sevilla, 1960) evita revelar si es presentarà a les pròximes eleccions, però assegura que la decisió serà “immediata”. El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica encara els darrers 11 mesos abans dels comicis amb l’impacte de l’enfonsament de la plataforma de Yolanda Díaz a Andalusia i el futur d’Unides Podem incert, ja que encara ara no se sap si arribarà amb les mateixes sigles a les generals. Així i tot, en aquests 11 mesos es proposa continuar amb el quart pla de fosses, fer una llei de canvi climàtic “més ambiciosa” i modificar la llei del joc per combatre aquest sector.

L'estratègia de protecció de la costa de les Balears que ha dissenyat el govern espanyol preveu la retirada d'estructures costaneres com a mesura per adaptar el litoral illenc a les conseqüències de l'emergència climàtica. El projecte també aposta per relocalitzar i eliminar ocupacions en el domini públic maritimoterrestre, així com fer recular algunes estructures costaneres, segons ha explicat aquest divendres la ministra per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, Teresa Ribera.

El senador per designació autonòmica de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, s'ha mostrat "absolutament irritat" per la decisió de Podem i el PSOE de votar en contra de l'obligatorietat estatal de finançar el transport de residus interinsular, una mesura que ja havia aprovat el Senat la setmana passada i que ara queda aturada al Congrés dels Diputats.

Aquest diumenge, 20 de març, es compleix un any de l'entrada en vigor de determinats articles de la Llei de residus de les Balears, la majoria d'ells, referents a la limitació de plàstics d'un sol ús. El desembre passat, el Congrés dels Diputats va donar llum verda a la llei estatal, que ara es troba en tràmits al Senat. A l'espera que les esmenes es debatin a la Cambra Alta a final d'aquest mes i amb motiu de l'aniversari de la normativa autonòmica, el director general de Residus i Educació Ambiental, Sebastià Sansó, fa un repàs de la trajectòria d'aquestes lleis.

El senador autonòmic de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, ha lamentat que la llei estatal de canvi climàtic, que s'ha debatut aquest dimecres a la Cambra Alta, "hagi perdut ambició" pel camí i respecte del projecte de llei que es va plantejar inicialment. "Frustra no haver-hi pogut aportar la investigació que s'està fent a les Illes Balears i aportar una perspectiva territorial", ha dit Vidal, a més de destacar que les Balears "han estat pioneres amb les lleis de residus i canvi climàtic". "No pot ser que l'Estat sigui el nostre fre, perquè, si ens creiem l'emergència climàtica, hem de ser ambiciosos. I el projecte que plantejaven s'ha anat descafeïnant pel camí", ha continuat. Segons el senador ecosobiranista, "aquest projecte de llei ha perdut ambició cessió rere cessió".

El Govern reclamarà a l'Estat que es pugui prohibir l'entrada a les Balears de nous vehicles dièsel a partir de 2025 –i de benzina a partir de 2035–, tal com preveia la Llei balear de canvi climàtic i transició energètica. El Congrés va aprovar dijous la Llei de canvi climàtic i transició energètica del govern espanyol. Malgrat que la norma estatal prohibeix a partir de 2040 els vehicles de combustió interna, tant dièsel com benzina, l'article 12.4 de la llei deixa sobre la taula que les Balears i les Canàries podran "instar l'Estat a l'establiment de mesures consistents en restriccions en el seu àmbit territorial de la circulació de turismes i furgonetes". L'Executiu presentarà la petició de seguida que la Llei de canvi climàtic estatal es publiqui en el BOE, segons han assenyalat a l'ARA Balears fonts de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica. D'altra banda, l'article 12.3 inclou "l'obligació dels territoris insulars d'introduir mesures per mitigar les emissions derivades de la mobilitat", ha afegit la Conselleria en una nota de premsa.

El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha comparegut aquest dimarts davant del ple del Parlament per explicar les polítiques que du a terme per lluitar contra el canvi climàtic i en matèria de transició energètica. Però Yllanes ha oblidat en la seva exposició mencionar la prohibició del dièsel a les Illes, la qual figurava a la Llei balear de canvi climàtic i va quedar en suspens després que l'Estat amenaçàs de dur la norma al Constitucional. Cal recordar que, després que el Govern reconegués que havia envaït competències estatals amb aquesta prohibició, l'acord entre les dues administracions va ser que la Llei estatal de canvi climàtic permetés tirar endavant les limitacions que incloïa la norma illenca: prohibició dels vehicles dièsel a partir del 2025 i dels de benzina a partir del 2035 –en ambdós casos, amb referència a l'entrada de nous vehicles a les Illes, mentre que els antics podrien circular fins al 2050–.

El conseller de Transició Energètica i Sectors Productius del Govern, Juan Pedro Yllanes, ha celebrat aquest dimarts el vistiplau del govern espanyol perquè les Illes Balears puguin prohibir l'entrada de nous vehicles dièsel a partir del 2025, segons estava recollit en la Llei de canvi climàtic que l'Executiu va tirar endavant la passada legislatura. "Prohibir el dièsel no és cap capritx del Govern balear, sinó una aposta per millorar la qualitat de l'aire", ha manifestat Yllanes aquest dimarts als passadissos del Parlament.

Les empreses de lloguer de cotxes han assegurat al Govern que és impossible arribar als percentatges de vehicles elèctrics que exigeix la Llei de canvi climàtic de les Balears, segons ha informat l'agència Efe.

El Govern ha reconegut que la disposició addicional tercera de la Llei de canvi climàtic de les Illes Balears, que prohibeix la circulació de vehicles dièsel a partir del 2025, envaïa competències estatals sobre el trànsit. Queda clar en l'acord entre els executius balear i espanyol que ha publicat el Butlletí Oficial (BOIB) aquest dijous, i on consta que els dos governs han acordat suprimir el calendari previst mentre l'Estat elabora la seva pròpia normativa climàtica.

La suspensió de la prohibició de la venda de vehicles dièsel a les Balears a partir del 2025 ha obert un nou front en el Govern i se suma als desacords sobre la distribució dels doblers de l'impost de turisme sostenible. Tant MÉS per Mallorca com MÉS per Menorca han mostrat malestar amb l'acord entre l'Executiu balear i Madrid per tal d'evitar que la llei balear de canvi climàtic i transició energètica acabi al Tribunal Constitucional.

La companyia de distribució de gas natural Redexis i la Federació Empresarial Balear de Transports (FEBT) han signat un conveni per fomentar l'ús a les Illes de vehicles amb motors de gas natural comprimit, segons informa Efe.

"Espanya sempre ha arribat tard a les revolucions industrials, ara estam al capdavant", ha assegurat el secretari d'Estat d'Energia, José Domínguez Abascal, aquest dimecres durant la seva intervenció al Club Diario de Mallorca per explicar les mesures que l'actual govern espanyol està duent a terme per emprendre una transició energètica. Segons ha afirmat, "el model actual ens duu al desastre”, i per això ha recordat que el govern socialista de Pedro Sánchez va crear un ministeri que "no és per gestionar una matèria, sinó per fer una transició ecològica", ha dit. Fins al moment, l'executiu espanyol ha desenvolupat dos eixos per fer efectiva aquesta transició, la Llei de canvi climàtic i el Document per a la Transició Energètica Justa, que formen part del Pla integrat d'energia i clima. Així i tot, com ja va informar l'ARA Balears, la creació del Ministeri de Transició Energètica ha intentat invertir la situació, però un possible canvi de govern podria trastocar les iniciatives climàtiques. El secretari d'Estat ha avançat que en les pròximes setmanes apareixerà el decret sobre la regulació de l'autoconsum energètica, que "ho farà tant amb el consum individual com el col·lectiu", ha apuntat.

La iniciativa de la Comissió Europea ha posat en marxa aquest dilluns el procés de transició energètica amb 26 illes, entre les quals figuren Mallorca, Menorca i Eivissa, per donar-los suport a l’hora de ser més autosuficients, pròsperes i sostenibles.

La patronal de fabricants de vehicles ANFAC creu que la Llei de canvi climàtic i transició energètica de Balears aprovada aquest dimarts és "discriminatòria" per als ciutadans europeus que vulguin accedir amb els seus vehicles a les Illes.

El Parlament balear ha aprovat aquest dimarts la Llei de canvi climàtic i transició energètica, una normativa que preveu unes illes lliures de combustibles fòssils i proveïdes el 100% amb energies renovables el 2050. La votació de la llei s'ha fet just un dia després que el president de la Comissió Nacional del Mercat i la Competència (CNMC), José María Marín, fes arribar una carta al president del Parlament, Baltasar Picornell, en què criticava algunes de les mesures, com la prohibició de l'entrada de nous vehicles dièsel a les Balears a partir del 2025.