Tot i que ja són quinze anys des que va partir Alexandre Ballester, sempre estarà present a la memòria dels que vàrem gaudir de la seva traça, gràcia i perspicàcia. Que el teatre Principal Palma decideixi posar-lo a l’abast de tots els que no varen tenir la nostra ventura és, sens dubte, no tan sols un encert, sinó també un merescut homenatge. La producció, per una altra banda, és de les de pinyol vermell, una escenografia grandiosa, amb l’inconvenient de la mobilitat perquè pugui anar a altres escenaris de l’illa, i un repartiment de luxe, encapçalat per Miquel Àngel Torrens, juntament amb Luca Bonadei, Mariona Hauf, Sofía Muñiz, Maria Rosselló Josep Orfila i Patxi Arostegui. L’obra, Un baül groc per a Nofre Taylor, que en el seu dia Joan Lluís Bozzo va posar damunt els escenaris alternatius catalans, una mica abans de la creació de Dagoll Dagom, havia quedat al cul del baül de les peces oblidades. Marga López ha estat l’encarregada d’aquest rescat, d’aquest hiperrealista retrat de la condició humana, perquè això és, i no una altra cosa, la peça de Ballester. Tots els trets del ric i poderós no han canviat ni poc ni gens, perquè ja eren així des que el temps és temps. Aquesta seria una lectura acurada, però senzilla, perquè els súbdits dels emperadors/empresaris també juguen el mateix rol de sempre, el de la submissió. Encara més, a tots i cadascun dels personatges que van apareixent els podríem posar nom i llinatges de qualque conegut, tan conegut que per ventura són els nostres. El pinzell de Ballester no deixava mai cap racó sense pintar.

Encara avui, el festival que recorda Alexandre Ballester a sa Pobla, del qual tot just s’ha duit a terme la sisena edició, es diu Albopàs, el nom de la vila al revés: un terme que ell va encunyar, com una mena de recreació màgica poblera, i un país on va ambientar un bon grapat de les seves obres. Recordam aquest creador escènic precisament quan el teatre Principal de Palma és a punt d’estrenar una nova versió d’Un baül groc per a Nofre Taylor, una de les seves obres més destacades.

Abans es va dir Casa de les Comèdies i l’edifici actual es va construir al segle XIX. Però el teatre Principal de Palma és al mateix emplaçament on ja es representaven espectacles al s. XVII. Ja són 359 anys de fer comèdia a un mateix lloc, al costat d’on abans passava la Riera, que dona nom al carrer on s’ubica. Quan estam a punt de celebrar el Dia mundial del teatre, com cada 27 de març, recorrem la història d’aquest escenari.

Animula, vagula, blandula/ Hospes comesque corporis/ Quae nunc abibis in loca/ Pallidula, rigida, nudula, Nec, ut soles, dabis iocos… Així comença el poema fúnebre que va escriure l’emperador Adrià i que va inspirar Marguerite Yourcenar per a les seves Memòries, com una hipotètica carta de comiat que escriu al seu jove successor, Marc Aureli. Una peça que en el seu moment fou d’obligada i deliciosa lectura. Anys després, ni més ni menys que Maurizio Scaparro es va encarregar de portar-les a sobre d’un escenari amb una adaptació de Jean Launay, protagonitzada per Giorgio Albertazzi, la qual vàrem poder veure al madrileny Teatro Albéniz. El mateix director la va recuperar en castellà, protagonitzada per José Sancho, amb qui va recórrer bona part de la península Ibèrica.

Una producció pròpia, com és el cas d’aquesta Dido i Enees de Henry Purcell, segona entrega de la 39a Temporada d’Òpera del teatre Principal, sempre té valor afegit. En el cas que ens ocupa es tracta d’una coproducció amb el Festival de Ravenna. Però no tan sols, perquè l’única peça considerada òpera del compositor anglès i la primera amb la seva llengua, ve acompanyada d’una addenda, considerada com a la seva obra coral més important, la cantata del mateix Purcell, Oda al dia de Santa Cecília. Aquesta arriba, en primer lloc, com un joc entre els integrants d’un cor que van decidint en cada moment quin serà el solista encarregat de cada lloc als diferents instruments i amb la que ja queda clar el talent del britànic, com també el de Pierre Luigi Pizzi, director artístic de la funció i artífex de la iniciativa d’ajuntar ambdues composicions. Composicions entre les quals no existeix cap element complementari digne de menció. És tan sols una bona manera d’allargar la història, que en el cas que tan sols s’interpretàs l’òpera tindria una durada de poc més o menys seixanta minuts.

El teatre Principal de Palma estrenarà la setmana que ve l'òpera Dido and Aeneas d'Henry Purcell, la que serà la primera coproducció lírica internacional. Les funcions del que serà el segon títol de la 39a edició de la temporada d'Òpera tindran lloc els pròxims dimecres 12 i divendres, 14 de febrer, a les 20.00 h i dissabte 16, a les 18.00 h.

Teatre, comèdia, música nadalenca i espectacles familiars conformen el gruix de la programació nadalenca del teatre Principal de Palma. El sus als esdeveniments culturals programats per aquestes festes serà els pròxims 11 i 12 de desembre amb el Concert de Nadal dels cors. Les quatre formacions corals –petitons, infantil, juvenil i titular– oferiran aquest concert, en dues funcions. En la presentació de la programació han detallat que la recaptació d’aquests dos dies es destinarà íntegrament als damnificats per la DANA de València.

Miquel Martorell enceta nova etapa com a director gerent del teatre Principal de Palma, després d’haver estat cap de Producció i Coros. Assegura que el sector ha rebut positivament el seu projecte i posa sobre la taula una novetat per al 2025: que la sarsuela torni a l’escenari de referència de les Balears.

El teatre Principal de Palma tancarà la 38a temporada d'òpera amb Roméo et Juliette, de Charles Gounod, una òpera que s'estrenarà dimecres 22 de maig, a les 20 hores. A més, en la presentació de l'arribada de l'obra a Ciutat han detallat que els interessats també la podran veure divendres 24, a les 20 hores, i diumenge 26, a les 18 hores. A través d'un comunicat han explicat que es tracta d'una producció de l'Opèra Comique de París, que disposa d'escenografia de la Comédie-Française.

Una setmana després del nomenament de Miquel Martorell com a nou director del teatre Principal de Palma, aquest centre rebrà un important increment del seu pressupost. Serà amb una aportació extraordinària de 500.000 euros provinents del romanent del Consell de Mallorca, que s'aprovarà al ple d’aquest dijous. La Fundació Teatre Principal disposava de 5.533.919 euros als pressupostos de 2024 aprovats per la institució insular el passat mes de desembre.  

El PSIB ha retret al Consell de Mallorca la "falta de transparència" en el procés per triar el nou director del teatre Principal, Miquel Martorell, que va ser ratificat aquest dijous pel Patronat de la fundació de la sala pública.

Poc després de produir-se el nomenament de Miquel Martorell com a nou director del teatre Principal de Palma, han arribat les primeres crítiques entorn del procés per a la seva selecció. La consellera i portaveu d’El Pi al Patronat de la Fundació Teatre Principal, Magdalena Vives, ha manifestat que “des de l’equip de Cultura no han tingut en compte el Patronat i ho hem sabut tot per la premsa, cosa que demostra la falta de transparència de l’equip de Govern”. 

El pròxim director gerent de la Fundació Teatre Principal de Palma serà Miquel Martorell, el seu actual cap de Producció, segons han confirmat fonts de la mateixa fundació a l'ARA Balears. És el candidat que ha obtingut major puntuació en el procés de selecció obert el passat mes de desembre i serà la proposta que haurà de validar el Patronat a la reunió que es farà el pròxim 4 d'abril i que s'ha convocat aquest dimarts de manera extraordinària i urgent.

Diu l’escriptora Aina Fullana que quan s’adapta una novel·la de vegades hi ha certes pors, per part de l’autor, que es perdin matisos, però que, en el seu cas, amb la versió teatral d’Els dies bons, la història n’ha guanyat. “De la mateixa manera que un llibre i una obra no han de menester els mateixos estímuls, les persones tenim també cadascú el seu llenguatge, i amb el de Joan Fullana –el director de la peça– hem aconseguit que aquest conjunt de moments extrets de la novel·la mantinguin la perspectiva dels tres protagonistes i s’ha transformat en una altra cosa, diferent del que jo vaig escriure”. 

Quasi mig any després que la consellera de Cultura del Consell de Mallorca, Antònia Roca, assumís temporalment la gerència del teatre Principal de Palma, s’acosta el moment de conèixer qui en serà el nou director. A final de setmana es farà la primera reunió de la comissió avaluadora, de majoria política, els membres de la qual es donaran a conèixer demà. Pel que fa a les persones que opten a dirigir-lo, són un total de sis candidatures les que s’han presentat al concurs obert a final d'any passat. Totes seran examinades en un procés que s’espera que trigui “aproximadament un mes”, segons ha explicat la consellera, que no ha donat més detalls ni sobre els candidats ni sobre els integrants del jurat. 

Diu Josep Maria Flotats que ell no és cap doctor en Voltaire o Rousseau ni tampoc cap catedràtic d’universitat i que, per tant, no és cap expert en aquests dos personatges que protagonitzen l’obra amb què passarà aquest diumenge pel teatre Principal de Palma. Tanmateix, el fet de dirigir la peça i interpretar un d'aquests personatges fa que s’hi acosti molt, a la categoria d’expert en la matèria, com bé demostren les seves explicacions al voltant de l’actualitat de les reflexions pronunciades sobre l’escenari, malgrat fossin enunciades fa un grapat de segles. “És d’una actualitat salvatge”, sintetitza Flotats, que acaba de complir 84 anys, “perquè parlen dels drets i de les llibertats de les persones”. 

El teatre Principal de Palma ha estat elegit la millor iniciativa cultural de les Illes Balears per l'Observatorio de la Cultura 2023, de manera que relleva Es Baluard Museu, qui va ocupar aquest mateix lloc l'any passat. Així, el Principal recupera la primera posició del rànquing després d'un any, ja que el 2021 també va liderar les insígnies culturals de l'Arxipèlag. El resultat d'aquest rànquing es determina mitjançant centenars d'enquestes a professorals del sector cultural d'arreu de l'Estat i l'organitza la Fundación Contemporánea.

El Grup Socialista del Consell de Mallorca ha demanat la retirada de les bases de la convocatòria de la plaça de director-gerent de la Fundació Teatre Principal pels seus "greus incompliments legals" per haver-se tramitat "d'esquena al Patronat de la Fundació Teatre Principal", el qual aglutina representants del sector i dels partits de l'oposició a la institució insular. El PSOE ha reclamat que es facin unes bases noves, aquesta vegada consensuades amb el sector de les arts escèniques de Mallorca i amb tots els integrants del Patronat, "màxim òrgan rector del recinte escènic de Palma".

Associacions de les arts escèniques de les Balears han expressat malestar per la publicació de les bases per a la direcció del teatre Principal de Palma i han criticat la manca de consens amb el sector. "La participació del sector es va limitar a reunions prèvies en què es varen escoltar les nostres propostes, però en cap moment s'ha pogut veure, malgrat que s'ha demanat, l'esborrany de la convocatòria per fer les esmenes pertinents abans de la publicació en el BOIB", han manifestat en un comunicat.