El Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a nou anys d’inhabilitació imposada a Aurora Jhardi, exregidora de Podem a l’Ajuntament de Palma, per prevaricació administrativa. La resolució ratifica així la sentència dictada per l’Audiència Provincial i posteriorment avalada pel Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB).

L'advocat de l'empresari Ángel Ávila, i el lletrat del propietari de Sa Trobada, que exerceixen com a acusació particular en el judici del cas Cursach, han anunciat aquest dilluns que també retiren tots els càrrecs contra l'empresari mallorquí i set persones més acusades durant la instrucció i el judici. Aquesta decisió arriba tres dies després que el Ministeri Fiscal retiràs tota la seva acusació al cas Cursach.

Una treballadora de Sa Trobada, competència del Grup Cursach i que és alhora acusació particular en el judici, ha declarat com a testimoni aquest dilluns a l'Audiència de Palma. La dona ha assegurat que un policia local de la Patrulla Verda la va amenaçar durant una inspecció: "Calla; si no, et posaré una cosa a la bossa".

La vaga dels operaris contractats pel Ministeri de Justícia per proporcionar la senyal institucional del judici del cas Cursach a l'Audiència ha impedit que els mitjans acreditats poguessin seguir la sessió d'aquest dijous en línia. L'empresa proporciona els mitjans per retransmetre en streaming, a través de YouTube, el judici de la macrocausa, l'única manera que ha habilitat el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) per seguir el cas.

Nova jornada de declaracions en el judici del cas Cursach. Aquest divendres un agent de la Policia Local ha denunciat que va rebre amenaces del director general del Grup Cursach, Tolo Sbert, i l'excap de la Policia Local de Palma , Joan Miquel Mut, per canviar les dades d'una acta policial que pretenia precintar un local d'oci nocturn de l'empresari mallorquí.

Un testimoni del cas Cursach (que era agent de policia) ha denunciat que les denúncies contra els locals de l'empresari de l'oci nocturn mallorquí desapareixien quan arribaven a la caserna. Durant la seva declaració en la sessió del judici d'aquest dijous, ha assegurat que el subinspector Carlos Tomas –per al qual la Fiscalia demana sis anys i mig de presó– era el responsable de la suposada pèrdua de les denúncies contra els tiqueters del grup Cursach.

A mesura que avança el compte enrere per a l’inici del macrojudici més esperat de la dècada a Mallorca, les acusacions contra els principals implicats es van esmicolant. L’Audiència de Palma té previst donar el sus al cas Cursach aquest dilluns, 13 de juny, però a només uns dies d’aquesta data ja hi ha algunes parts personades que es plantegen demanar la suspensió del judici, que està assenyalat fins al 2023. En la darrera setmana, la llista d’acusats per la Fiscalia ha passat de 23 a 16, mentre que les penes de la resta dels processats han caigut a més de la meitat. Pel camí, a més, la causa ha perdut una de les cinc acusacions –la de l’Advocacia de la Comunitat Autònoma–, que no veu prou sòlida la prova que mantenia contra quatre de les persones involucrades. Mentrestant, per damunt aquesta reconfiguració de les acusacions, hi sobrevola una resolució del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) que veu indicis de delicte en una part de la investigació, fet que aviva encara més el foc.

Va passar d'aplegar pilotes al Mallorca Club de Tennis a tenir una discoteca amb capacitat per a 5.000 persones amb les seves inicials, BCM. El magnat mallorquí Bartomeu Cursach Mas va aixecar un imperi empresarial que va començar els anys setanta amb l'hotel Riu Palace de l'Arenal. A finals dels vuitanta va crear BCM, a Magaluf; entrats els noranta va comprar l'emblemàtica discoteca Tito's, a Palma, i amb el nou mil·lenni va obrir el temple alemany a Mallorca: el Megapark. Però l'oci nocturn no li bastava i es llançà a obrir restaurants, com Asadito, i un gimnàs exclusiu, el MegaSport Centre. La seva xarxa empresarial, en el moment més àlgid, va arribar a tenir prop de 1.700 treballadors i un milió i mig de clients l'any. També va ser el màxim accionista del Reial Mallorca, amb un 43% del club els anys 2000, i propietari de l'Atlètic Balears, el 2011. Fins i tot va arribar a fundar una aerolínia, BCM Airlines, dedicada als vols xàrter turístics. Però només operà durant un any, el 1997, abans de fracassar.

La Direcció General de la Policia Nacional de les Balears ja ha lliurat el seu darrer informe, el número vuit, sobre la instrucció del jutge Manuel Penalva i el fiscal Miguel Ángel Subirán del cas Cursach al magistrat que s'encarrega d'investigar-la, Carlos Gómez. Aquest document se centra en la Policia Local de Palma, concretament en la Patrulla Verda, i alguns treballadors de l'Ajuntament. Ho fa a partir de tres testimonis, entre els quals es troba el fill de la coneguda com la Paca, el Ico.

El fill de Bartolomé Cursach, Bartolomé Cursach Hernández, ha declarat aquest dilluns al jutjat Penal número 6 de Palma per, presumptament, haver suplantat la identitat d'un testimoni de la macrocausa en què està investigat el seu pare. Els fets varen ocórrer el novembre del 2018 quan presumptament el fill de l'empresari va publicar un comentari a un diari digital en una notícia relacionada amb el cas sota el nom i cognom d'una persona que anteriorment havia declarat contra Cursach durant la instrucció del jutge Manuel Penalva i l'exfiscal Miguel Ángel Subirán. El processat, però, ha negat haver-ho fet.

L'Audiència Nacional de Palma ha comunicat a Tolo Cursach que li aixequen les mesures cautelars que li van posar l'abril de 2018, segons ha avançat el diari Última Hora i ha confirmat l'ARA Balears. Fonts properes a la defensa del polèmic empresari afirmen que el tribunal ja ho ha comunicat per telèfon, però n'esperen la notificació oficial.

L'exdirectora general de Turisme, Pilar Carbonell, investigada en el cas Cursach, recorre a l'Audiència per evitar ser jutjada per prevaricació. Ho fa després que el jutge Florit confirmàs que seuria al banc dels acusats en el marc de la peça que investiga presumptes suborns de l'empresari Tolo Cursach a càrrecs públics, com ha avançat 'Diario de Mallorca' i ha pogut confirmar aquest diari. Carbonell insisteix que res no demostra que afavorí els negocis de Cursach i que mai no signà una resolució injusta "a consciència" per fer desaparèixer multes que afectaven l'empresari quan treballava a l'Ajuntament de Calvià.

El número dos de Tolo Cursach, Tolo Sbert, ha sortit aquest dilluns al vespre de la presó de Palma, on es trobava des del passat 3 de març, després de consignar la fiança de mig milió d'euros que el jutge Manuel Penalva li imposà com a condició per quedar en llibertat. La setmana passada, l'Audiència de Palma confirmà la decisió del magistrat, davant la petició de la defensa de Sbert per rebaixar la fiança a 50.000 euros, argumentant que persistien el risc de fugida i la necessitat d'evitar la intimidació de testimonis.

"La independència judicial no és un privilegi dels jutges, sinó el dret dels ciutadans que qualsevol assumpte dels tribunals sigui resolt sense ingerències indegudes". Les associacions judicials Asociación Profesional de la Magistratura Francisco de Vitoria i Jueces para la Democracia han emès un comunicat aquest dilluns per mostrar el seu rebuig davant la manifestació convocada per al migdia davant els jutjats en protesta per la instrucció del cas Cursach.

L'endemà de conèixer que l'Audiència de Palma qualificava d'arbitrari el trasllat de Tolo Cursach a la presó de València, el jutge Manuel Penalva, que instrueix el cas de la Policia Local, detalla en una interlocutòria de 95 pàgines els motius pels quals considera que cal mantenir empresonat el màxim beneficiari d'una presumpta organització criminal amb tentacles a les administracions públiques o als diferents cossos policials, que va ser privat de llibertat el 3 de març d'enguany.

El jutge del cas Cursach, Manuel Penalva, ha fet cas de la petició de la Fiscalia Anticorrupció i ha fixat una fiança de mig milió d'euros per a Tolo Sbert, la mà dreta del líder d'una presumpta organització criminal que ha batejat una de les causes judicials més mediàtiques de l'actualitat mallorquina. D'aquesta manera, Sbert podria sortir de la presó tan aviat com aboni aquesta quantitat.

Els policies que encapçalen la investigació del cas Cursach localitzaren l'abril de l'any passat una carpeta amb la inscripció 'confidencial' a la Regidoria de Seguretat Ciutadana de Palma. Contenia documents antics, amb data dels anys vuitanta, alguns dels quals recollien les actuacions indiciàriament il·legals d'un policia municipal que seguia les ordres de Tolo Cursach. Aquells documents revelaren que, avui fa més de trenta anys, alguns treballadors estrangers d'establiments de la competència de Cursach eren apallissats per alguns policies a qui pagava uns doblers. L'empresari actuava també amb la connivència de policies locals, policies nacionals d'Estrangeria i de gent que tenia "comprada" al Ministeri de Treball i a la Delegació del Govern, que s'encarregava de tramitar les expulsions dels estrangers.

Si la causa judicial resultant de l'operació Sancus va ser batejada com el cas de la Policia Local', les escoltes telefòniques que s'han fet públiques aquesta setmana revelen que alguns agents de la Benemèrita també haurien estat implicats en la presumpta xarxa corrupta liderada per Tolo Cursach. És al municipi de Calvià on els investigadors haurien corroborat amb més claredat el suposat tracte de favor.

Diversos testimonis del cas Cursach asseguren que Tolo Cursach –el magnat de la nit tancat a la presó des del passat mes de febrer com una peça fonamental de la macrocausa que investiga la corrupció de la Policia Local de Palma– podia defraudar a Hisenda "quatre o cinc milions d'euros mensuals". Segons les explicacions d'aquestes persones, conegudes gràcies al segon aixecament parcial del secret de sumari del cas, l'empresari utilitzava viatges d'estudis i grups de turistes holandesos per "generar doblers negres" i sobreocupar els seus locals.

El magnat de l'oci nocturn Tolo Cursach doblava el sou de policies comprats a canvi del fet que apallissassin 'tiqueters' estrangers de la competència i, a través del grup d'estrangeria, fossin posteriorment detinguts i expulsats del país. Ho declaren un dels testimonis del cas de corrupció que envolta l'empresari, detingut des del passat mes de febrer i investigat per més de 15 delictes, i desenes de policies i funcionaris de l'Ajuntament de Palma i el de Calvià.