L’escultura en homenatge d'Aurora Picornell, ubicada en el passeig del Molinar, ha estat vandalitzada de nou amb pintades nazis. Així ho ha denunciat l’Associació Memòria de Mallorca, entitat que té entre els seus objectius vetllar pels drets, la dignitat i la memòria de les víctimes del franquisme a Mallorca.

L'associació Memòria de Mallorca ha enviat una carta al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per alertar-lo de les mancances en els currículums educatius sobre la II República, la Guerra Civil, la dictadura franquista i la Transició. La missiva vol instar-lo a impulsar una llei estatal d’àmbit educatiu que garanteixi la inclusió obligatòria, als currículums d’ESO i Batxillerat de totes les comunitats autònomes, dels períodes històrics compresos entre la proclamació de la II República i la Transició democràtica. 

L'associació Memòria de Mallorca exposarà entre divendres i dimarts que ve a Ca n'Oleo (Palma) les fotografies de víctimes de desaparicions forçoses durant la Guerra Civil espanyola. La mostra, sota el títol 'Sense Oblit', s'ha programat amb motiu del Dia internacional de les desaparicions forçoses, que tindrà lloc dissabte que ve. Estarà oberta al públic els pròxims divendres, dissabte i dilluns de 9 a 20 h i dimarts de 9 a 13 h.

Pau Ferrer Madariaga, militar republicà assassinat el 1936, ha estat homenatjat aquest dissabte a Inca en un acte organitzat per l'Ajuntament, en col·laboració amb Memòria de Mallorca, dins la programació del cicle Inca té memòria. Familiars, entitats memorialistes, nombroses autoritats i membres de la societat civil han participat en aquest esdeveniment que ha culminat amb la col·locació d'una pedra de la memòria –una Stolpersteine platejada– a les portes de la caserna General Luque.

El president del Parlament, Gabriel Le Senne, ha declarat aquest divendres davant el Jutjat d'Instrucció 1 de Palma com a investigat per delicte d'odi per esquinçar una foto de les Roges del Molinar durant una sessió del Ple del Parlament. Poc després de la seva declaració, davant els mitjans de comunicació, el representant de Vox s'ha mostrat "content" de poder declarar i ha dit que "no tindria sentit" que la denúncia no s'acabàs arxivant: "Vaig trencar accidentalment un foli i això és tot. Tots ho van veure. Ja vaig demanar disculpes perquè va ser inadequat". Segons ha transcendit posteriorment, durant l'interrogatori ha contestat a la Fiscalia que hauria actuat de la mateixa manera si la foto hagués estat del dictador Francisco Franco.

L'associació Memòria de Mallorca ha sol·licitat a l'Ajuntament de Palma aquest dimecres, coincidint amb l'aniversari del seu assassinat, el 18 de setembre de 1936, que declari filla il·lustre de la ciutat Pilar Sánchez Llabrés (Palma, 1903- Sencelles, 18 de setembre de 1936), que fou una destacada militant socialista i feminista que defensava els drets de la classe treballadora de l'època que li va tocar viure. Nascuda a Palma, vivia al barri de la Soledat i treballava com a venedora en el mercat de la plaça Major. Estava casada amb el socialista Miquel Borel i tenia quatre fills.

L'Associació Memòria de Mallorca ha carregat aquest dimarts contra el PP, després de conèixer-se la notícia que aquesta formació votarà a favor de derogar la Llei balear de memòria democràtica, tot i la ruptura amb Vox. Per a aquesta entitat, el PP continua amb el seu vincle amb l'extrema dreta "quan manté la derogació d'una llei que la societat balear ha valorat positivament i ha estat la normativa per aplicar polítiques de memòria alabades, fins i tot pel relator especial de drets humans de l'ONU". A més, critiquen que amb la derogació d'aquesta normativa "es vulneren drets fonamentals dels i de les ciutadanes de les Illes Balears".

La plataforma per la Memòria Democràtica ha retret aquest dimecres al PP que no hagi tingut "el coratge suficient" per fer fora Gabriel Le Senne de la presidència del Parlament ni per trencar la seva "vinculació" amb Vox. Després que l'abstenció del PP fes decaure aquest dimarts la iniciativa per destituir Le Senne per esqueixar una foto de republicanes assassinades a la Guerra Civil, l'organització memorialista ha emès un comunicat en què reitera la repulsa davant l'"indigne comportament" del president de la Cambra legislativa autonòmica.

Primeres reaccions a la votació en què s'ha decidit que Gabriel Le Senne (Vox) continuï presidint el Parlament. "En aquests moments, és com si continuàs ofenent les víctimes perquè continua ocupant el càrrec i digués 'Jo he fet això perquè som qui som i ho puc tornar a fer si vull'", critica l'Associació Memòria de Mallorca. El col·lectiu ha recordat que Le Senne continuarà ocupant "un càrrec molt important" quan ha humiliat unes víctimes que varen sofrir greus violacions contra els drets humans.

El titular del Jutjat d'Instrucció 1 de Palma, Juan Manuel Sobrino, ha demanat al Parlament les imatges, l'enregistrament d'àudio i l'acta de la sessió en què el president de la cambra, Gabriel Le Senne (Vox), va esquinçar una fotografia de tres republicanes afusellades per franquistes el 1937, Aurora Picornell i les germanes Antònia i Maria Pascual. El jutge instructor ha registrat aquest dimarts al Parlament un escrit en què notifica la relació de denúncies per delicte d'odi presentades contra Le Senne, entre d'altres les plantejades per l'associació Memòria de Mallorca i per descendents de diverses de les represaliades. Aquesta actuació està estretament relacionada amb el fet que aquest dimarts el jutge ha decidit admetre a tràmit tant la querella presentada pel col·lectiu Estimada Aurora com la presentada per l'associació Memòria de Mallorca, totes dues per delicte d'odi.

Els familiars d'Aurora Picornell i de les germanes Antònia i Maria Pascual han acudit aquest dijous, a les 11.30 h, al Jutjat d'Instrucció número 1 per ratificar la denúncia per un delicte d'odi contra el president del Parlament, Gabriel Le Senne, per esquinçar una foto d'Aurora Picornell. "Tots els gests tenen un significat i el de dia 18 de juny per part de Le Senne ens va produir dolor, tristesa i indignació", ha dit a la sortida dels jutjats Carlos Fernández, familiar de les germanes Pascual.

Memòria de Mallorca ha publicat un cens amb un total de 5.947 víctimes de processos judicials franquistes a les Balears. Segons el document de l'entitat, es tracta de víctimes encausades arran del cop d'estat militar extretes d'expedients oberts per repressors, la majoria contra civils, des del juliol del 1936 fins a l'abril del 1939 i part del 1940.

El trencament de manera unilateral per part de Vox de l'acord de governabilitat amb l'Executiu Prohens ja ha provocat les primeres reaccions de la societat cívica. Per començar, Memòria de Mallorca ha demanat la retirada urgent del suport a la proposició de llei de Vox per la derogació de la Llei de memòria i reconeixements democràtics. L'OCB, a més a més, exigeix la retirada del Pla de segregació lingüística i la revocació de totes les mesures regressives contra la llengua catalana d’aquest primer any de legislatura. L'STEI Intersindical, per part seva, també reclama al Govern que retiri tots els acords subscrits amb Vox, incloent-hi l’Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística.

El jutjat ha citat l'Associació Memòria de Mallorca que va interposar, a finals de juny, juntament amb les famílies d'Aurora Picornell i d'Antònia i Maria Pascual, una denúncia per delicte d'odi contra el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), qui va esqueixar una fotografia d'Aurora Picornell i de les germanes Pascual, republicanes assassinades pel franquisme i conegudes popularment com les Roges del Molinar. Els fets van tenir lloc el 19 de juny durant un ple del Parlament balear i varen provocar un terratrèmol mediàtic a les Illes que fins i tot va arribar a la premsa de l'àmbit estatal.

L'Associació Memòria de Mallorca, conjuntament amb les famílies d'Aurora Picornell i d'Antònia i Maria Pascual, han interposat una denúncia penal per delicte d'odi contra el president del Parlament balear, Gabriel Le Senne, que, durant un ple al Parlament, va trencar una fotografia d'Aurora Picornell i de les germanes Antònia i Maria Pascual, exhibida a la part posterior de l'ordinador portàtil de la diputada Mercedes Garrido. En declaracions a l'ARA Balears, la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, ha qualificat els fets com "lamentables i dolorosos, especialment per als familiars de les víctimes", que s'han volgut sumar de manera individual a la denúncia, que ha estat presentada al jutjat de guàrdia.

L'Associació Memòria de Mallorca ha condemnat els fets que han tingut lloc aquest dimarts en el Parlament en el marc del debat de la presa en consideració de la derogació de la Llei de memòria democràtica, que ha considerat "indignant". En aquest sentit, l'entitat s'ha referit a l'actitud del president del Parlament com una actitud "intolerable", ja que ha esquinçat una imatge de tres dones afusellades pel franquisme.

Memòria de Mallorca ha assegurat aquest divendres que l'ONU no es refereix a les Balears en el seu informe sobre les lleis de concòrdia perquè la denúncia estatal amb relació als casos del País Valencià, l'Aragó i Castella i Lleó va ser anterior a l'inici de la tramitació de la derogació, a instàncies de Vox, de la llei de memòria de l'Arxipèlag.

Memòria de Mallorca ha presentat aquest dimecres una demanda a la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques per a la suspensió de la derogació de Llei de memòria i reconeixements democràtics. Aquest és un pas previ a la presentació de recursos administratius i judicials, si escau. Segons han anunciat, davant la possible derogació d'aquesta llei, han començat a "escalfar motors" per posar en marxa possibles procediments i actuacions per "defensar els drets de les víctimes i de la ciutadania en general".

El Tribunal Suprem va comunicar divendres, dia 7 d'octubre, que no admetia a tràmit el recurs de cassació de Memòria de Mallorca contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears sobre la protecció del monument feixista, ubicat a la plaça de la Feixina. La sentència condemna l'entitat a pagar-ne els costos, per valor de 2.000 euros.

La mort de l'artista i professor Joan Lacomba aquest dissabte a 87 anys ha provocat multitud de reaccions a les xarxes socials del món de la política i la cultura. La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha afirmat que "deim adeu a un home compromès amb la cultura, l'art i l'educació, a una persona que amb el seu compromís i bonhomia va fer millor la nostra societat".