Ja n’hem tingut prou. Prou de clean look, de metxes baby lights, de trad wives, de la tornada al misticisme i al recolliment, als beixos i al blanc Cloud Dancer. Prou de matxa lattes, de barre, de playlists Pop Pilates Princess. Prou d’aquest tuf conservador que ho impregna tot i s’escampa com un gas inodor, que ens adorm, a poc a poc. Prou d’aquesta evangelització dels bons costums, de la introspecció, de les rutines saludables, silencioses i sense ressaca.

Llegeixo la carta que publica Quim Morales desmentint del tot la humorista Carlota Palà (Charlie Pee) a Crític (que el va acusar d’abusos sexuals i laborals). Ella diu, sobre el tracte laboral, que a l’inici de la temporada es va “adonar” que a un altre col·laborador li pagaven més per la mateixa feina. Morales aclareix que, “els mesos que Joel Díaz va reduir la seva participació en el programa, els 600 € mensuals en què es va reduir la seva remuneració es van repartir igualitàriament entre els tres col·laboradors del programa, a raó de 200 € mensuals. De manera que, encara que la Sra. Palà cobrava més que un d’aquests companys (50.000 € per dues temporades), la seva remuneració es va incrementar en la mateixa quantitat que els altres col·laboradors, el Sr. Xavier Pérez Esquerdo i el Sr. Jordi Ramoneda”.

En un món cada cop més interconnectat, el concepte d’intel·ligència col·lectiva ha guanyat rellevància, ja sigui per la seva creixent necessitat en la presa de decisions complexes o per la seva preocupant absència en alguns àmbits polítics, econòmics i socials. Segons el MIT Center for Collective Intelligence, fa referència a la capacitat d’un grup per resoldre problemes i generar coneixement de manera més eficient que els seus membres per separat, i igual que succeeix amb les intel·ligències individuals, també pot ser objecte de mesura. Els estudis sobre el quocient d’intel·ligència col·lectiva (CIQ) han identificat diverses variables que influeixen en la capacitat d’un grup per resoldre problemes de manera eficient. Entre aquestes variables hi ha el nivell de col·laboració i comunicació entre els membres, la diversitat cognitiva, la sensibilitat social i el grau d’inclusió i igualtat en la participació de les persones dins del grup. Aquests mateixos estudis han demostrat que la presència de dones augmenta significativament el CIQ, ja que afavoreix, entre d’altres, la sensibilitat social i la cooperació, factors clau per a una presa de decisions grupal més eficient.

L’hereva de BASF, Marlene Engelhorn, de 31 anys, considera que ella no ha fet res per tenir els 25 milions d’euros que ha rebut de la seva àvia, i per això els vol repartir. Es queixa que l’estat austríac no li fa pagar impostos. Engelhorn pertany a un moviment que defensa una fiscalitat més justa per combatre la desigualtat i 50 persones empadronades a Àustria decidiran què s'ha de fer amb el 90% d’aquests diners. Les herències, efectivament, sostenen la desigualtat. Posicionen les persones en un lloc més privilegiat d’entrada. No cal que siguin grans fortunes. Les oportunitats varien en funció del país i de la família on has nascut. Això no vol dir que excepcionalment no es pugui trencar aquesta cadena, però la realitat és que la sort econòmica va passant de generació en generació i, com el cas de Marlene Engelhorn, no s’ha fet res per merèixer-la, a part de l’atzar del naixement. Ella i alguns altres milionaris són una minoria de privilegiats incòmodes amb la seva fortuna i conscients del mal repartiment de la riquesa al món. Però no fa la sensació que els seus exemples arribin a estendre’s massa lluny. Encara menys pels governs. Llàstima. 

Llegeixo a l’ARA que el 44,1% d’homes espanyols “consideren que la igualtat entre gèneres «ha anat massa lluny», fins al punt que ara són ells els que estan discriminats”. És una enquesta del CIS que també pregunta sobre les “floretes”, que, com recorda l’ARA, és “una conducta d'assetjament que penalitza expressament la nova llei integral de garantia de llibertat sexual o llei del només sí és sí”. "La meitat dels homes afirmen que rebre comentaris no demanats sobre el físic és agradable, un percentatge que baixa al 35,7% entre les dones consultades”.

Islàndia va ser el primer país del món que va escollir una dona presidenta, Vigdís Finnbogadóttir. Va ser el 1980, cinc anys després de la primera vaga de dones al país. Durant "el dia lliure de les dones", o en islandès, kvennafrí, 25.000 dones de Reykjavík no van anar a treballar i no van fer les tasques de la llar per unir-se a la vaga que reivindicava la igualtat de les dones, posant l'accent en la feina indispensable socialment i econòmicament que exercien i que alhora estava extremadament infravalorada. Aquest dimarts, 48 anys després, dones i persones d'identitat no binària es van unir en una altra vaga històrica per fer evident l'encara existent bretxa salarial i denunciar l'alarmant augment de la violència de gènere.

Un total de 181 empreses de les Balears han presentat plans d'igualtat d'acord amb la normativa, fet que representa al voltant d'un 30% de les corporacions obligades a tenir-ne un, a les Balears, enfront d'un 70% que encara no els ha implantat, tot i que ho estableix el Reial Decret 901/2020. Malgrat que són moltes les empreses que encara no han implantat els plans, només en un any s'han multiplicat per sis les que ho han fet, ja que l'any passat només eren 34 el total de negocis que complien el Reial Decret.

El 8 de març del 2010 hi va haver una gran nevada a Barcelona, tot va quedar col·lapsat i aquell dia va néixer la meva neta Carlota, sense que poguéssim ni tan sols desplaçar-nos a l'hospital. Des de llavors, cada 8 de març li dedico un article. Avui també m'agradaria fer-ho, i no només a ella, sinó també a les meves altres netes, la Gabriela, la Valentina, la Juli i la Valeria, que d'alguna manera representen les dones del futur.

Les assignatures relacionades amb les STEM són les més interessants per als infants, i com més petits són més els agraden aquest tipus de matèries, però a mesura que van creixent hi van perdent interès. Ara bé, les diferències no només es troben en l'edat, sinó també entre sexes. Aquesta és una de les conclusions de l'estudi Influències en els interessos per les matèries STEM, amb perspectiva de gènere, a les Illes Balears, elaborat per la Fundació Bit en col·laboració amb el Grup de Recerca d'Educació i Ciutadania de la Universitat de les Illes Balears.

Antònia Font, Doctor Prats, Marc Seguí, Mikel Erentxun, The Gramophone Allstar Big Band, Cris Juanico, Sedaç i Ballugall. Aquests són els grups i solistes que l'Ajuntament de Palma ha anunciat, de moment, que actuaran a les festes de Sant Sebastià. Segons aquest avançament que ha fet Cort a través de les xarxes socials, es pot dir que ara com ara no hi ha cap dona que figuri com a músic o cantant principal en la programació.

Viure en la pobresa, la prostitució, la manca d'accés a la protecció social, la tristesa i pitjors condicions de salut. Aquest és un petit resum de com han viscut les dones migrants la pandèmia del covid-19 a les Balears. Una investigació de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha reunit 20 dones migrants en situació irregular per denunciar que la crisi del coronavirus n'ha agreujat les condicions de vida, que ja eren precàries abans. El resultat: un mapa corporal de cada una d'elles amb les experiències i aprenentatges d'aquests dos anys.

L’exercici és senzill: quan el professor digui una determinada paraula, els alumnes –tots homes, dins la cinquantena– han d’escriure allò que els passi pel cap. El primer concepte que pronuncia és ‘home’ i el segon, ‘dona’. Com si es tractàs del blanc i el negre, la majoria, en sentir ‘home’, escriuen ‘dona’ i en sentir ‘dona’, escriuen ‘home’. Tan sols aquestes respostes ja revelen un primer estereotip de gènere: el binarisme, un model que assumeix que només hi ha dos gèneres i dos sexes amb unes manifestacions molt ben diferenciades i intransferibles. Aquesta és una de les lliçons que imparteix Miquel Far, el docent del curs ‘Detecció de biaixos de gènere’, als assistents de la seva formació: una dotzena d’inspectors i subinspectors de la Policia Local de Palma. Així, Far els ajuda a desconstruir la seva masculinitat hegemònica, és a dir, la manera acceptada d’expressar-se com a homes, “valents i omnipotents”.

Catalina Borràs, Analia Tognetti, Cristina Llecha i Araceli Iranzo són quatre de les 25 dones que ja han iniciat els seus propis projectes amb la transformació social per bandera i els ajuts del Consell de Mallorca com a empenta. La "sostenibilitat", la transparència o simplement "connectar amb el que som" són algunes de les claus que vertebren les seves empreses, que van des d'una clínica veterinària fins a una escola d'artesania.

Aquest mes de març, la lluita per la igualtat de gènere s’ha fet una mica més efectiva, almenys sobre el paper. Des d’aquest dilluns, dia 7, totes les empreses de més de 50 treballadors de l’Estat estan obligades a tenir registrat un pla d’igualtat. Aquestes se sumen ara a les de més de 100, més de 150 i més de 250 empleats, per a les quals aquest termini va acabar el 2021, el 2020 i el 2007, respectivament. Així ho va establir la Llei Orgànica 3/2007, en el cas de les empreses més grans, i el Reial Decret Llei 6/2019, en el cas de les dues tipologies més petites. Tot i que els objectius es varen marcar amb temps de marge, només un 5,1% de les companyies illenques que estan afectades per aquestes directives han registrat ja un pla d’igualtat.

L'Agència Catalana del Consum començarà a inspeccionar els comerços de moda per garantir que compleixen la normativa europea sobre les talles, que estableixen uns centímetres per a cadascuna per evitar que cada marca fixi el seu propi patronatge. La iniciativa sorgeix arran d'una denúncia contra una cadena multinacional que només ofereix les talles més petites, la X i XS, i contra qui s'ha obert una investigació que, en cas que es tanqués amb una sanció, podria ser considerada una infracció greu, i pot comportar una multa que oscil·la entre 10.001 i 40.000 euros. El Govern no ha concretat quin és l'establiment investigat, però ha explicat que ven roba amb un tallatge per a un cos de nenes tot i adreçar-se a un públic general, a banda que exhibeix peces sexualitzades per a menors.