"D'aquí a cinc anys no hi haurà ni un ametler de secà" a les Balears, segons ha assegurat el cap del Servei d'Agricultura, Andreu Juan, en la seva compareixença a la Comissió del Canvi Climàtic sobre Agricultura, Ramaderia i Pesca del Parlament d'aquest dimecres. El 1995, a Mallorca –on es concentra el 95% de cultius d'ametllerar– hi havia 65.000 hectàrees d'ametlers de secà, mentre que ara només en queden 7.000, una xifra que demostra que actualment aquest cultiu "és deficitari".

Els ametlers de secà ja no colonitzen els paisatges de les Balears com ho feien anys enrere. El cultiu estàndard de les Illes, que antigament se sembrava perquè resistia la sequera, el clima mediterrani i no tenia un cost gaire alt de manteniment, desapareix a causa del canvi climàtic i de la Xylella. Davant d'aquesta situació, els agricultors de les Illes opten per sembrar ametlers de regadiu i també s’introdueixen varietats foranes híbrides i que tenen més estabilitat en la producció. Tot i això, el doctorand en Biologia Jaume Fornés considera que la productivitat "no és una qüestió de la procedència, sinó del comportament que els arbres puguin tenir davant els nous escenaris que es presenten".

Els ametlers de secà ja no colonitzen els paisatges de les Balears, com ho feien anys enrere. El cultiu estàndard de les Illes desapareix: “Els ametlers de secà que produïen el 99,9% de l’ametla de Mallorca ja no existeixen”, lamenta el president de la Cooperativa del Camp Mallorquí, Miquel Gual. Aquest arbre se sembrava a les Balears perquè resistia la sequera, el clima mediterrani i no tenia un cost molt alt de manteniment.

El garrover ha guanyat protagonisme a Mallorca els darrers anys, tant per la seva adaptació al clima mediterrani com pel preu que arribaren a assolir les garroves el 2022 –fins al punt que se’n va dir “l’or negre”–, i també per la davallada d’un altre arbre genuí, l’ametler, afectat per la Xylella fastidiosa.

El bacteri de la Xylella fastidiosa va arribar a Mallorca l'octubre de 2016 a uns vivers de Portocristo i des de llavors s'ha estès a gran part de Mallorca, però també a Eivissa i Menorca. Fins ara només se n'havien detectat a l'illa dues subespècies, la fastidiosa fastidiosa i la fastidiosa multiplex, que afecta especialment els ametlers i les vinyes. Avui el conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, ha confirmat que el passat mes de gener es va constatar la presència d'una subespècie nova, la fastidiosa pauca. "Concretament, es tracta de l'ST53, que és la mateixa varietat que hi ha Itàlia".

Hi ha varietats de vinya i d'ametller que mostren una major resistència a la Xylella fastidiosa, segons demostra un estudi fet per Bàrbara Maria Quetglas a la Universitat de les Illes Balears (UIB).

Un equip d'investigadors de la UIB ha identificat dues espècies d'insectes -Philaenus spumarius i Neophilaenus campestris-, com els vectors principals a les Illes Balears del bacteri Xylella fastidiosa, un patogen que ha causat una gran mortaldat d'oliveres, ametllers i vinyes, a més d'altres cultius. Aquest descobriment permetrà continuar treballant en el tractament per evitar i tractar aquesta patologia, que actualment no té cap cura.

La producció de l'ametla ha caigut un 37% els darrers cinc anys. L'efecte de la Xylella fastidiosa i el retard per pal·liar-lo han afectat greument el sector. Per això, la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació ha presentat aquest dijous el pla de reestructuració de la fruita seca, amb el qual es repartiran 2,3 milions d'euros. L'objectiu és augmentar el volum i la producció d'ametla i garrova, dos fruits que ara mateix estan en situacions totalment oposades.

El paisatge agrícola de les Balears canvia i la supervivència dels figuerals centenaris està en perill. El 80% estan en risc de desaparèixer, perquè els arbres es moren. Els assetja un triple còctel format per la xylella fastidiosa, el fong phomopsis cinearescens i la sequera, agreujada pel canvi climàtic, tal com expliquen l'agricultor expert en figueres i propietari de la finca Son Mut Nou, Montserrat Pons, i el president de l'Associació per a la Recuperació del Cultiu de la Figuera (Arcufi), Arnau Mateu. El cap de servei de la Conselleria d'Agricultura, Joan Andreu, diu que el departament de Sanitat Vegetal també ha detectat "certa degradació" en aquesta espècie d'arbre, però reconeix que per ara no hi ha cap iniciativa per aturar-la ni potenciar-ne el cultiu.

El Servei de Sanitat Forestal ha editat la Guia visual de símptomes de la 'Xylella fastidiosa' en espècies forestals de les Illes Balears, perquè els ciutadans puguin reconèixer aquesta plaga i col·laborar a detenir-la. Aquesta guia ofereix les eines necessàries per poder conèixer els efectes que provoca aquest bacteri en les plantes, informa el Govern en una nota.

El Govern destinarà 28 milions d'euros, entre 2021 i 2027, al Pla de Reestructuració del sector dels Fruits Secs. L'objectiu principal és augmentar la superfície i el valor de la producció l'ametla i la garrova per la "importància estratègica" que tenen dins el sector primari de les Illes.

Un grup d'investigadors de les Illes Balears participen en una investigació per trobar la cura a la Xylella. Juntament amb altres científics valencians, andalusos, catalans i madrilenys, els illencs fa tres anys que cerquen solucions per erradicar aquesta plaga agrícola que afecta els cultius agrícoles del Mediterrani.

El bacteri Xylella fastidiosa, que actualment afecta un 79,5% dels ametlers de Mallorca, va arribar el 1993 a través d'arbres importats de Califòrnia, segons un estudi fet per un equip multidisciplinari de la Universitat de les Illes Balears (UIB), el Govern i el Consell Superior d'Investigacions Científiques, segons ha informat la Universitat en un comunicat. Durant anys els efectes del bacteri s'havien atribuït a malalties causades per fongs, que s'havien agreujat per altres factors com ara les sequeres prolongades i l'edat dels arbres afectats.

Un estudi demostra que algunes varietats d'ametller són resistents als efectes de la Xylella fastidiosa, el bacteri que afecta una part molt important dels cultius de les Balears. La primera fase de la investigació és la que ha demostrat la resistència de l'ametller davant el bacteri. Aquest projecte, finançat amb l'Impost de Turisme Sostenible i que ha costat 1.035.167 euros, l'han desenvolupat la Fundació Universitat-Empresa de les Illes Balears, l'Institut d'Agricultura Sostenible del CSIC i l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries.

El Servei de Millora Agrària i Pesquera del Govern balear ha iniciat el subministrament de productes fitosanitaris per combatre el vector que propaga el bacteri 'Xylella a 192 plantacions d'oliveres, vinyes i ametllers.

La Convenció Internacional de Protecció Fitosanitària reunida aquesta setmana a Roma ha aprovat noves normes per a la diagnosi de sis plagues, entre les quals hi ha la 'Xylella fastidiosa', el bacteri que està causant greus danys als camps illencs, especialment als ametlers. El tècnic de la trobada, Mirko Montuori, ha explicat a l'agència Efe que s'han adoptat protocols que descriuen els procediments perquè els països puguin identificar correctament les plagues. "Els reguladors i inspectors tindran elements per reconèixer el tipus de plaga detectada, de manera que es podran realitzar mesures de contenció adequades", ha explicat.

Les mesures per contenir l'expansió de la 'Xylella fastidiosa' han requerit arrabassar més de 8.800 arbres i plantes de les Balears, tot i que a Formentera no hi ha arribat. Tant Asaja com Unió de Pagesos valoren positivament la tasca duita a terme per la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca, el representant de la qual, Vicenç Vidal, ha assegurat que s'està treballant per desenvolupar un decret que reguli la problemàtica.

El Consell de Govern ha autoritzat aquest divendres una despesa d'1.050.000 euros, provinents de la recaptació de l'Impost de Turisme Sostenible, per a un projecte per estudiar la 'Xylella fastidiosa' i dissenyar estratègies de control d'aquest bacteri, que està afectant alguns cultius de les Illes. El projecte es desenvoluparà entre el 2019 i el 2022.

El Govern balear ha identificat les varietats d'ametlers i vinya més resistents a la 'Xylella fastidiosa' en el centre d'experimentació del Servei de Millora Agrària i Pesquera (Semilla), de manera que podrà recomanar als empresaris del sector accions de replantament a mesura que les unitats afectades es vagin morint. Així ho ha explicat aquest dimecres el conseller de Medi Ambient, Vicenç Vidal, en el transcurs d'una visita amb els mitjans de comunicació als hivernacles experimentals de l'esmentada empresa pública.