L'Ajuntament de Palma no sap quantes de les 8.000 noves places d'aparcament es reservaran per als residents. El batle de Palma, Jaime Martínez, ha anunciat que Cort farà 26 pàrquings amb una inversió de 240 milions d'euros fins a 2035. "Tot està enlaire", asseguren des del Consistori. "Primer s'ha de fer la casa i, després, es decideix qui hi entra a viure", diuen sense concretar tampoc quins seran els requisits per optar a les 4.000 places que construiran només en aquesta legislatura ni quin serà el procediment per a la seva adjudicació.

La nova consellera d'Habitatge, Territori i Mobilitat, Marta Vidal, ja ha allunyat la possibilitat que les Balears intentin, a través de la Unió Europea, limitar la compra d'habitatges als no residents. Així ho ha anunciat durant el tradicional traspàs de carteres entre els consellers del Govern sortint (Josep Marí) i el nou Executiu, assenyalant que és una opció que, a hores d'ara, no es preveu.

MÉS per Mallorca vol que a la llei estatal d'habitatge es limiti d'alguna manera la compra de residències per part d'estrangers no residents. Aquesta norma passarà pel Senat dia 17 de maig i, en cas que hi hagi modificacions, haurà de tornar al Congrés. Els ecosobiranistes volen aprofitar la figura dels habitatges assequibles incentivats, que inicialment es va pensar per a l'Espanya buidada, perquè s'apliqui a les zones tensades, com les Balears, i de facto suposi una limitació per als no residents.

Només les Balears i el País Valencià han creat una deducció fiscal autonòmica, en la campanya de la renda que s'ha iniciat aquest dimarts, per compensar la pujada dels interessos de les hipoteques el 2022 en comparació amb l'any anterior, tot i que en el cas illenc, amb un màxim de 250 euros, la quantitat és major. Són dues comunitats que, a banda de tenir la mateixa fórmula de govern –un tripartit entre el PSOE, Unides Podem i un partit de caràcter sobiranista com són Compromís i MÉS per Mallorca–, també comparteixen la problemàtica de l'accés a l'habitatge, tant en règim de compra com de lloguer.

El vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, i la coordinadora autonòmica de Podem, Antònia Jover, han sol·licitat una reunió amb els comissaris de Drets Socials i Habitatge de la Comissió Europea, Nicolas Schmit i Andreas Carlson, respectivament, per traslladar a Brussel·les "la necessitat" d'establir una excepció balear que permeti limitar la compra d'habitatges a no residents. "És molt greu que es construeixin més habitatges de luxe que per als treballadors, el mercat està al servei d'actors d'alt poder adquisitiu", ha exposat Jover.

La Comissió Europea ha advertit que no es pot limitar la compra d'habitatges per part de no residents a les Balears, segons ha manifestat la comissària Mairead McGuinness en una resposta a l'eurodiputada del PP Rosa Estaràs. Segons ha explicat McGuinness, l'article 63 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (TFUE) prohibeix les restriccions als moviments de capitals relacionats amb l'adquisició de béns immobles, inclosos els habitatges, per part de ciutadans no residents de la UE.

La líder de Podem i actual ministra de Drets Socials, Ione Belarra, s'ha compromès aquest dissabte a "pressionar" la part socialista del govern espanyol perquè "les Balears i les Canàries puguin legislar la restricció de compra d'habitatges a no residents". En un vídeo publicat a les xarxes socials, la secretària general del partit morat ha assegurat que volen una "llei estatal que impedeixi que les illes siguin un resort de luxe per a uns pocs".

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha reclamat aquest dimecres a la Unió Europea (UE) que, en el marc normatiu comunitari, s'estableixin "diferenciacions" per a les illes del continent per donar solució a "la problemàtica d'accés a l'habitatge per als residents". A la pràctica, la petició es tradueix en la voluntat del Govern de limitar la compra d'habitatges per part de no residents, que requereix un acord previ amb l'Estat i Europa.

Unides Podem ha criticat aquest dimecres el vot en contra de MÉS per Mallorca i el PSIB per reduir de deu a cinc els immobles necessaris per ser considerat un gran tenidor, segons la Llei d'habitatge autonòmica. "S'ha de ser valent en les propostes d'habitatge, i crida l'atenció que en un punt amb el qual inicialment el Govern deia que estava a favor, hi votassin en contra", ha retret el portaveu de la formació morada, Alejandro López, en una roda de premsa al Parlament.

Finalment no hi haurà divisió en el Pacte per la limitació a la compra d'habitatges a no residents. Aquest dimarts es debat una Proposició No de Llei (PNL) d'Unides Podem, amb un dels 15 punts que, inicialment, instava a aprovar una llei autonòmica que recollís la limitació. El PSIB havia anunciat que hi votaria en contra, però finalment ha negociat incloure una esmena perquè la normativa tingui el vistiplau inicial de l'Estat i la Unió Europea (UE), per habilitar les Balears en aquest sentit.

"No és un no". Així de contundent s'ha mostrat aquest dimarts la consellera de Presidència, Mercedes Garrido, després de la resposta del govern espanyol a una pregunta escrita de Podem, replicant que la lliure circulació de capitals de la Unió Europea (UE) dificultava enormement la possibilitat de limitar la compravenda d'habitatges a no residents. "L'important és tenir informes tècnics per replantejar-ho i fer una bona negociació amb l'Estat i la UE", ha subratllat.

El govern espanyol rebutja la voluntat de l'Executiu balear de limitar la compra d'habitatges als no residents. En una resposta a una pregunta de les diputades illenques de Podem, Antònia Jover i Lucía Muñoz, del passat 1 de febrer, el govern s'empara en la normativa europea per mostrar la seva contrarietat.

Una "excepció balear" perquè les Illes puguin limitar la compra d'habitatges als no residents, per abaratir-ne el preu, tindria un encaix jurídic amb la legislació de la Unió Europea (UE). Així ho ha anunciat aquest dimecres la coordinadora autonòmica de la formació morada, Antònia Jover, en una roda de premsa conjunta amb l'Observatori per a la Defensa dels Drets Econòmics, Socials i Ambientals (DESC).

Una "excepció balear" perquè el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) accepti la limitació de compra d'habitatges a les Illes per part dels no residents. Aquesta és la proposta que ha llançat aquest dimecres el vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Memòria Democràtica i Sectors Productius, Juan Pedro Yllanes, en un acte a Madrid a preguntes d'Europa Press.

La compravenda d'habitatge per part d'estrangers, tant residents com no residents, va caure a les Balears un 13,9% el tercer trimestre del 2022, fins a les 1.731 operacions, 566 de les quals varen ser d'estrangers residents i la resta, 1.165, de no residents, segons les dades de transaccions immobiliàries del Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, consultades per Europa Press.

La limitació de la compra d'habitatges als no residents va provocar aquest dimecres estira-i-arronses entre els socis minoritaris del Pacte. Tot sorgeix de la notícia que el Canadà ha prohibit l'adquisició d'habitatges als estrangers que no resideixen en el país, per poder controlar així els preus i donar solució a la falta d'oferta.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha deixat caure aquest dimarts que la intenció de l'Executiu és aprofitar la presidència espanyola de la Unió Europea (UE), en el segon semestre del 2023, per obrir el debat en l'àmbit comunitari perquè les Illes puguin limitar la compra d'habitatges als no residents, que principalment són europeus, tot i que la normativa actual no ho permet. En aquest sentit, ha explicat que es treballa amb el Ministeri d'Exteriors per plantejar un estudi d'illes poblades que permeti "trobar singularitats específiques" per diferenciar la legislació en l'àmbit balear. "Encara no tenim els estudis tancats ni la informació precisa", ha assenyalat.

Els partits del Pacte no es plategen a hores d'ara posar en marxa iniciatives concretes per frenar la compra d'habitatges a les Balears per part d'estrangers no residents a les Illes i en el cas del PSIB, els socialistes no veuen que aturar aquesta font d'especulació sigui possible. La portaveu del Grup Parlamentari Socialista, Pilar Costa, ha assegurat que el PSIB és conscient des de fa temps "del greu problema de l'habitatge a les Illes Balears" i ha comentat que "estudia i valora totes les propostes que estiguin damunt la taula". "Ens centram en les solucions que són factibles a dia d'avui", ha continuat. Però, pel que fa a la limitació de la compra d'habitatge per part d'estrangers no residents, la portaveu socialista ha apuntat que hi ha limitacions "pel que diuen les lleis". "A hores d'ara, aquesta és una mesura molt complexa i que no es pot dur a terme", ha assegurat Costa, que només obre la porta a "estudiar-ne" la possibilitat.