L'Ajuntament de Palma, amb els vots favorables del PP i Vox, ha fet una passa més per atorgar la màxima protecció al monòlit de la Feixina. La Comissió d'Urbanisme i Medi Ambient ha debatut aquest divendres l'aprovació definitiva del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) per incloure el monument dins el Catàleg d'edificis i elements protegits de la ciutat. La mesura, que ja va ser aprovada inicialment per la Gerència d'Urbanisme l'any passat, afronta ara el penúltim tràmit abans de la validació definitiva. La votació final està prevista per al pròxim ple municipal, que es farà la setmana que ve.

La secretària d’Estat de Seguretat, Aina Calvo, ha defensat la necessitat d’una major cooperació de Frontex als països d’origen com a eina clau per controlar els fluxos migratoris. “Hem vist, provat i comprovat que el més important és evitar que les embarcacions arribin al nostre país. Creim que aquesta seria una tasca molt més útil i ens permetria atacar el problema d’arrel”, ha assegurat. Calvo ha fet aquest plantejament durant la seva visita al vaixell oceanogràfic de la Guàrdia Civil Duque de Ahumada, fondejat a l’estació naval de Portopí, i que, entre altes funcions, té la de controlar la immigració irregular i lluitar contra les organitzacions que trafiquen amb persones. Calvo ha explicat que “la capacitat operativa en origen té molt a veure amb el descens del 40% dels fluxos migratoris a Espanya en els darrers tres anys”, tot i que també ha fet menció de la "forta i constant" pressió migratòria que reben les Balears.

Davant el rebuig del Govern d'acollir menors migrants sol·licitants d'asil que ara són a les Canàries, la secretària d'Estat de Seguretat, Aina Calvo, ha recalcat que les responsabilitats de les administracions estan "molt definides" en els marcs competencials i ha advertit que " qui decideix fer-ne cas omís haurà d'assumir-ne les responsabilitats".

La nova secretària d'Estat de Seguretat, Aina Calvo, ha defensat durant la seva presa de possessió aquest dijous millorar les mesures que garanteixin la seguretat de les dones i "una vida sense violència". Calvo no ha volgut oblidar-se del lloc que ara deixa, la secretaria d'Estat d'Igualtat, després de prendre possessió del càrrec acompanyada per la presidenta del Congrés, Francina Armengol, i per la cúpula d'Interior i comandaments policials amb els quals va coincidir a les Balears quan va ser delegada del Govern.

L'actual secretària d'Estat d'Igualtat i contra la Violència de Gènere, Aina Calvo, passarà a ser la nova secretària d'Estat de Seguretat, en substitució de Rafael Pérez, fins ara número dos del ministre d'Interior, Fernando Grande-Marlaska.

Les socialistes Aina Calvo i Yolanda Garví es van conèixer al bus escolar de Son Rullan quan tenien 13 i 12 anys. Calvo, que va néixer a Palma el 1969, acabava d’arribar de Saragossa, on va créixer. Va tornar a Ciutat perquè hi havien destinat son pare, que era militar. “En aquella barriada, quan arribava algú nou, era tot un esdeveniment”, recorda Garví: “Quan va arribar n’Aina ens van cridar molt l’atenció els seus cabells exageradament arrissats i el seu carisma”.

Un total de 828.129 ciutadans podran votar aquest diumenge, 32.273 dels quals ho faran per primera vegada. Són dades que ha donat aquest divendres la consellera de Presidència i Funció Pública, Mercedes Garrido, en roda de premsa per informar sobre l'organització i el seguiment de la jornada electoral d'aquest diumenge, 28 de maig. La consellera ha explicat que hi haurà 3.733 urnes repartides en 1.247 meses arreu del territori. N'hi haurà tres a cada mesa de Mallorca, Menorca i Eivissa, mentre que a Formentera seran dues. A Mallorca, la mesa de l'entitat local de Palmanyola disposarà d'una urna més, per tal d'elegir el batle pedani i els vocals de la junta veïnal.

La Coordinadora balear en defensa de les pensions públiques ha traslladat a la delegada del govern espanyol a les Balears, Aina Calvo, les raons que els fan rebutjar la reforma de les pensions perquè suposa "una nova retallada". "Ens oposam a una reforma que significarà passar dels 25 anys de període de còmput als 30, fet que retrotreu la gent als pitjors anys de cotització", ha assenyalat aquest dijous el representant de la plataforma, Pep Juárez, en les declaracions davant de la Delegació del govern espanyol a les Balears recollides per Europa Press.

La plataforma 'Les Balears Acollim' ha reclamat al president del govern, Pedro Sánchez, "canvis urgents i significatius en polítiques migratòries", després de l'informe del Defensor del Poble, que conclou que al salt a la tanca de Melilla del 24 de juny, que va acabar amb una vintena de persones mortes al costat marroquí, es va produir un rebuig a la frontera a 470 persones. A més, ha demanat reunir-se amb la delegada del govern a les Balears, Aina Calvo, per traslladar-li les preocupacions.

L'Estat destinarà a les Balears en els pressupostos generals (PGE) de 2023 un total de 3.971 milions d'euros, una xifra un 17% major que la del 2019. Aquesta quantitat inclou, per una banda, els 3.350 milions provinents del sistema de finançament autonòmic –caducat des del 2014, i lluny de reformar-se–, cosa que suposa un increment del 25% en comparació amb l'any passat.

La delegada del govern a les Illes Balears, Aina Calvo, ha assegurat que actualment no hi ha cap possibilitat ni es planteja ni a curt ni a llarg termini que l'Arxipèlag tingui un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) tot i l'augment de migrants i pasteres registrat els darrers anys. Durant una entrevista al programa Al Dia d'IB3 Ràdio, la delegada ha reconegut que els darrers anys la tendència va en augment, tot i que assegura que tenen totes les instal·lacions i protocols necessaris per atendre i tramitar el retorn dels migrants il·legals que arriben amb pastera a l'Arxipèlag.

Les Balears han rebut 1.020 milions d'euros provinents dels fons europeus Next Generation a través del govern espanyol, una xifra que quadruplica els doblers assignats l'any 2021, que varen ser 288 milions d'euros. D'aquests, uns 676 milions d'euros són de gestió directa per part de la Comunitat Autònoma i uns altres 45 milions els executa l'Estat directament, a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, mentre que 299 milions d'euros procedeixen dels fons React-EU.

El govern estatal ha donat llum verda aquesta setmana a un dels majors paquets d'inversions per a les Balears aprovat en Consell de Ministres al llarg d'aquest 2022. En total, són quatre partides que sumen un total de 259 milions d'euros, 50 dels quals, provinents dels fons europeus, es destinaran a la competitivitat turística de les Illes, per adaptar l'economia a l'impacte de situacions imprevistes com la succeïda amb la pandèmia i la consegüent pèrdua de la temporada turística.

La delegada del govern espanyol a les Illes Balears, Aina Calvo, ha demanat aquest dimecres "responsabilitat" a aquelles persones i entitats que per compte propi decideixin desplaçar refugiats de la guerra a Ucraïna a Mallorca. Calvo ha advertit a les persones i entitats que no es puguin responsabilitzar dels refugiats que desplacen fins a les Illes que demanin cita als centres de recepció de la Península. "Les ONG que tinguin intenció de dur refugiats a les Balears han de saber que no tenim places perquè som un territori fràgil", ha manifestat.

Impulsat pel vent a favor que vivia el govern de Zapatero a Espanya, el 2007 tornava a l’Ajuntament un govern d’esquerres amb el suport d’UM, liderat per Aina Calvo, una persona poc coneguda en el món de la política. Ella mateixa no es podia creure que pogués ser candidata pel PSOE quan es feia la llista electoral. Per ser batlessa, UM va propiciar un pacte a totes les institucions importants, de manera que Maria Antònia Munar seria nomenada presidenta del Parlament; Francesc Antich, president del Govern, i Francina Armengol, presidenta del Consell de Mallorca. Més endavant, UM seria destituït dels seus càrrecs a totes les institucions, el febrer del 2010, quan es confirmava un altre cas de corrupció en el qual estava implicat Miquel Nadal, tinent de batle a Cort, mentre era conseller de Turisme.

Les empreses d'entre 10 i 49 empleats de les Balears podran demanar una ajuda de fins a 12.000 euros per digitalitzar-se. És a partir del programa Kit Digital, del Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital, finançat pels fons europeus Next Generation. Això sí, el termini comença dimarts de la setmana vinent, dia 15 de març.

Fins a 50 ucraïnesos que ja residien a les Illes abans que comencés la guerra han demanat asil d'ençà que va començar la invasió de Rússia a Ucraïna. Ho ha explicat la delegada del govern de l'Estat, Aina Calvo, qui també ha aprofitat per demanar a la població que ajudin Ucraïna a través de donacions a organitzacions.

Aina Calvo (Palma, 1969) va assumir el càrrec de delegada del govern espanyol a les Balears fa gairebé dos anys. En aquesta entrevista, repassa els reptes que ha hagut d’afrontar amb la pandèmia –i que han marcat el seu dia a dia–, la gestió en l’arribada de pasteres, les relacions entre l’Estat i les Illes, i la perspectiva en la seva carrera política.

La delegada del govern espanyol a les Illes Balears, Aina Calvo, ha defensat aquest dilluns que l'aeroport de Son Sant Joan és "segur" i que l'incident de divendres "ha ocorregut a Palma, però podria haver passat a qualsevol altre aeròdrom", segons ha informat Europa Press. En declaracions als mitjans, Calvo ha assenyalat que l'episodi que divendres va obligar a tancar l'aeroport de Palma "marca un abans i un després" i que "ningú podia preveure que ens podríem veure en aquesta situació".

Encara queden moltes incògnites per desxifrar, però a poc a poc es van sabent més detalls dels fets ocorreguts durant el capvespre de divendres a l'aeroport de Palma quan fins a 21 persones es van llançar a les pistes de l'aeròdrom, després de l'aterratge de l'avió en què viatjaven per l'emergència mèdica d'un passatger. Aquest dissabte ha fet declaracions la delegada del govern espanyol, Aina Calvo, que ha qualificat la situació "d'inèdita, mai abans vista en cap punt aeroportuari espanyol". A més, una de les coses que falten per saber és si els fets estaven planejats o si van ser aïllats.