Fins fa només uns anys, es podia viatjar de Barcelona a Andalusia o a Galícia en un tren nocturn. O de Madrid a Lisboa. I fa una dècada Barcelona estava connectada ferroviàriament amb grans ciutats europees com Zuric, Milà i París, també de nit. El servei de trens nocturns a Espanya (que Renfe operava amb el nom de Trenhotel) va funcionar des de 1991 i va arribar a tenir diverses línies estatals i internacionals, però a partir del 2010, a mesura que creixien les inversions i el desplegament de l'alta velocitat, l'opció de viatjar de nit es va anar deixant de banda. I no només a l'Estat, sinó a tot Europa. Es van reduir moltes línies, però Espanya va anar un pas més enllà i el servei de trens nocturns va arribar a desaparèixer totalment el 2020 quan, amb la pandèmia, Renfe va decidir clausurar les poques línies que encara quedaven. Des d'aleshores no hi ha cap tren nocturn a Catalunya ni Espanya, ni tampoc hi ha previsió de programar-ne de nous a curt o mitjà termini, segons confirma l'operadora.

Almenys 288 persones han mort i més de 900 han resultat ferides en un accident de tres trens a l'estat d'Odisha, a l'est de l'Índia, en el que suposaria l'accident ferroviari amb més víctimes al país en més de 20 anys. Durant tota la matinada d'aquest dissabte, i ja amb la llum del dia, els equips d'emergència han lluitat per rescatar uns 200 passatgers més que se sospitava que podrien continuar atrapats entre la ferralla. A mig matí les tasques s'han donat per acabades, però es tem que la xifra de morts i ferits continuï en augment. Amb tot, les autoritats locals situen el balanç de víctimes mortals en 288. El govern ha anunciat de manera immediata una indemnització de 12.500 dòlars (poc més d'11.600 euros) per als familiars de les víctimes mortals i 2.500 (2.350 euros) per als ferits.

Com es pot afrontar un increment considerable de viatgers en un mitjà de transport públic sense augmentar el nombre de treballadors ni tenir a disposició més recursos materials? Aquesta és la senzilla pregunta que es pot fer sobre el servei de tren a Mallorca, que és gratuït des de l’1 de setembre del 2022 i que ha vist agreujats els problemes que arrossega des de fa anys per aquest motiu. Segons les dades de la Conselleria de Mobilitat i Habitatge, elServei Ferroviari de Mallorca (SFM) va transportar 5.858.510 passatgers durant el 2019 –darrer any abans de la pandèmia–, mentre que el 2022 s’hi va sumar un milió, fins a arribar als 6.860.132, un 17,1% més –aquesta xifra és fins al 22 de desembre. Dit això, el nombre de treballadors ha augmentat un 0%, perquè no se n’hi incorporen de nous des del 2007, i el nombre de trens nous per evitar vagons massificats és zero, perquè no se n’han adquirit des de l’any 2011.

L'Associació d'Usuàries i Usuaris del Tren ha expressat el seu malestar arran de la manca de transport nocturn els dies assenyalats de Nadal, 24, 25, 31 de desembre i el primer de gener. Segons l'Associació d'Usuaris, es tracta d'una manca de "planificació" per part de la Conselleria de Mobilitat.

El director general de Transports i Mobilitat Terrestre, Jaume Mateu, ha assegurat que les cancel·lacions dels serveis de tren a les hores punta del matí ja s'han donat per finalitzades i que aquest dijous es recuperarà la normalitat després d'arreglar els problemes operatius que els han obligat a suspendre aquests trajectes. En aquest sentit, Mateu ha detallat que dues incidències tècniques i problemes de cobertura de torns per qüestió d'organització de l'empresa han estat les causants de les cancel·lacions, però ha remarcat que ja s'han resolt.

Els usuaris del tren han augmentat un 33% des de l'entrada en vigor de la gratuïtat del servei, en comparació amb les dades del mateix període del 2019. Al servei de metro, des de dia 1 de setembre, els passatgers s'han incrementat un 7,47%.

El Govern anticiparà ajuts directes als consells insulars d'Eivissa, Formentera i Menorca per fer front a les bonificacions al transport públic per carretera d'aquestes tres illes. En el cas de Mallorca, la titularitat del sector, a més del transport ferroviari, ja és del mateix Executiu illenc. Així, el Govern vol facilitar la reducció de les tarifes que es començarà a aplicar a partir del pròxim 1 de setembre, i fins al 31 de desembre, a l'espera de signar un protocol i un conveni amb el govern estatal per concretar les quanties que rebran les Illes per implantar les bonificacions.

El Govern balear espera que l'Estat compensi les Illes per la bonificació del 100% dels abonaments de diversos viatges per a Rodalies i trens de mitja distància operats per Renfe. Així ho ha expressat aquest dimecres, en una roda de premsa, el conseller de Mobilitat i Habitatge, Josep Marí, després de ser demanat per aquest anunci fet pel president del govern, Pedro Sánchez, durant el debat sobre l'estat de la nació.

El president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dimarts –durant el Debat de l'Estat de la Nació– que ampliarà les bonificacions sobre el transport ferroviari al 100%. Però aquesta mesura, per ara, no es podrà aplicar a les Balears, ja que fa referència al transport públic de titularitat Estatal, de Renfe. En el cas de Mallorca, el transport ferroviari és titularitat de la Conselleria de Mobilitat i Habitatge, i en el cas de Menorca, Eivissa i Formentera, és dels consells insulars. Així, els illencs hauran de continuar pagant el mateix import per viatjar en tren.

La presidenta del Govern ha reconegut aquest dimarts al Parlament "un retard" en transport públic a Mallorca i en el projecte del tren de Llevant, ja que "es venia de molt enrere". La presidenta, però, ha defensat els estudis tècnics acabats d'encarregar pel Govern per ampliar la xarxa ferroviària d'aquesta comarca, ja que "s'ha d'anar passa per passa", ha dit. Cal recordar que la Plataforma pel Tren de Llevant va qualificar de "burla" aquest anunci, després d'anys de peticions.

El 2019, i en marc de la cimera pel clima que havia de tenir lloc a Xile i finalment es va celebrar a Madrid, la iniciativa es va anomenar Sail to the COP (Navega cap a la COP). Aquest 2021, i després d'un any en blanc per la pandèmia, el projecte equivalent per a la trobada que comença a Glasgow aquest diumenge es diu Rail to the COP (En tren cap a la COP). Totes dues operacions han sigut promogudes per l'entitat Joves per a un Viatge Sostenible (YFST, en les sigles en anglès), amb seu als Països Baixos, i tenen com a objectiu encoratjar desplaçaments que malmetin el medi ambient com menys millor.