El calendari laboral d'enguany recull un total de 12 dies festius, nou dels quals se celebraran de manera conjunta a tot Espanya. A aquests 12 dies se sumen dos festius locals fixats per cada ajuntament, fins a un total de 14 dies festius.

Les Balears tancaran el 2024 amb els preus de l'habitatge amb xifres de rècord. La crisi de l'habitatge a les Illes, lluny d'encaminar-se cap a una possible treva, s'aprofundeix cada vegada més.

Els ajuntaments de Campos, Porreres i Manacor podran accedir a les línies d'ajudes econòmiques ordinàries per a pal·liar els danys ocasionats per la DANA. La inclusió de les Balears a la declaració de zones afectades per una emergència de Protecció Civil, segons l'acord del Consell de Ministres del dimarts passat, habilita aquests tres municipis a iniciar els corresponents tràmits de sol·licitud al Ministeri de l'Interior de les ajudes previstes habitualment per l'Estat.

La intel·ligència col·lectiva s'està convertint en un eslògan destinat a captar l'essència de l'economia del coneixement, en què multituds de persones col·laboren en reptes difícils, aportant cadascuna una cosa diferent. El resultat és l'experimentació i la innovació contínues, cosa que condueix a grans descobriments. I amb la proliferació de la intel·ligència artificial, els participants en aquest procés fins i tot poden no ser humans. No és una idea feliç?

Els habitants de les Balears són els segons de tota Espanya que menys a gust estan amb el seu físic i els campions a fer dieta. Així ho constata el VI Estudi de Salut i Vida 2023 elaborat pel Grupo Análisis e Investigación. Un 41,9% dels illencs diu que ha regulat la seva alimentació durant els darrers 12 mesos i un 25,7% va expressar malestar amb la seva imatge. Aquestes dades no sorprenen la psicòloga i nutricionista Nieves Pérez, que ho atribueix a l’estil de vida. “A Mallorca l’etapa estival dura sis mesos durant els quals s’exposa el físic, es va a la platja i la roba que duim ens fa anar mig despullats”, comenta. “Aquesta situació fa que molta gent se senti interpel·lada a tenir un cos estèticament acceptable”, exposa. Per altra banda, posa el focus en la cuina tradicional mallorquina. Tota la rebosteria es fa amb saïm, que provoca “una sensació gustativa extremadament satisfactòria al paladar, però és una bomba calòrica de primer nivell”, avisa.

Una trentena de persones s'ha manifestat avui davant la Delegació del govern espanyol a Palma en defensa del sistema pública de pensions. La Coordinadora Balear per la Defensa de les Pensions Públiques ha convocat aquesta protesta contra la privatització dels plans de pensions en els convenis col·lectius sectorials i reclama una pensió mínima suficient amb, almenys, un 60% del salari mitjà. A més, demana la fi de la bretxa de gènere i que es dugui a terme una auditoria de comptes de la Seguretat Social. Segons ha assenyalat el portaveu de la Coordinadora, Pep Juárez, la concentració s'ha emmarcat en una convocatòria organitzada en l'àmbit estatal. 

El món contenia la respiració davant l’avanç sense aturador de la covid ara fa quatre anys. En unes poques setmanes, un patogen minúscul va causar l’emergència sanitària més devastadora de l’època moderna i va evidenciar, d’una banda, que els científics que alertaven de l’arribada d’una pandèmia tenien raó; de l’altra, que els països més desenvolupats van ignorar aquestes advertències i no van preparar prou els seus sistemes sanitaris per a una eventual amenaça de salut pública. Cada país va actuar en solitari i seguint l’estratègia de la prova-error; per desconeixement, però també per falta de previsió. 

La barriada de Jesús, situada al municipi de Santa Eulària des Riu; Cas Català - Illetes, a Calvià; Marina Botafoc - Platja de Talamanca, a Eivissa, i Sant Nicolau, a Palma, se situen entre les 20 barriades més cares per comprar un habitatge a l'estat espanyol, segons Fotocasa. Així es desprèn de les dades de l'anàlisi de les barriades feta pel portal immobiliari, que constata que aquestes quatre zones de les Illes superen els 7.000 euros per metre quadrat (euros/m²).

La població no atura de crèixer a les Balears: 85.587 habitants més la darrera dècada, 100.000 des de 2009 i prop de 300.000 més en 20 anys (un increment de més del 30%). És una de les tres comunitats que han suportat un increment proporcional de població més gran i ha hagut de fer front a una forta pressió de població sobre els principals serveis públics, com són la salut i l'educació. Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) recollides per l'agència Europa Press, Madrid, Catalunya, les Balears, Andalusia i el País Valencià han guanyat 1,1 milions d'habitants des de 2013, mentre que altres territoris, com les dues castelles, Aragó, Galícia, Astúries i Cantàbria perden habitants.

L'acord entre el PSOE i ERC per fer possible la investidura de Pedro Sánchez inclou la cancel·lació de part del deute que les Balears i la resta de comunitats autònomes tenen amb el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), segons recull el document que han signat ambdós partits. "Amb l’objectiu de sanejar la situació financera de la Generalitat i facilitar la tornada al finançament als mercats de deute, es tramitarà una modificació legal d'abast general per a totes les comunitats autònomes (...), que permeti l’assumpció per part de l’Estat de part del deute autonòmic amb aquest, originat per l’impacte negatiu del cicle econòmic", diu l'acord, que també fa referència a la cancel·lació del deute amb entitats diferents de l'Estat.

L'acord entre el PSOE i Sumar per reeditar el govern de coalició a l'Estat inclou una referència a les Illes Balears perquè la UE reconegui de manera efectiva la insularitat. "Treballarem en col·laboració amb les institucions de Brussel·les perquè es produeixi el reconeixement efectiu de la insularitat de les Illes Balears per part de la Unió Europea", diu un dels punts del document que han signat aquest dimarts Pedro Sánchez i Yolanda Díaz.

Pedro Sánchez amb Yolanda Díaz, o Alberto Núñez Feijóo amb Santiago Abascal. Aquestes són les dues possibles combinacions que aconseguiran la majoria a les eleccions generals del 23 de juliol –caldrà veure si cap d’ells ha de menester altres forces–, que Sánchez va convocar un dia després de la desfeta electoral dels socialistes a les autonòmiques. Tot indica que el PSOE no podrà assumir una majoria sense Sumar, i, si guanya la dreta, és ben probable que Abascal reclami a Feijóo formar part del Consell de Ministres, en la mateixa línia de les exigències de Vox d’entrar en els governs autonòmics, com passa a les Balears. Així, sobre la taula hi ha dos models de governar, amb unes Balears que tenen moltes qüestions pendents que depenen de decisions estatals. Aquí n’analitzam algunes.

La Llei de la Reserva de la Biosfera està molt lluny de ser aplicable tal com va sortir del Parlament de les Illes Balears, perquè l'Estat ha aturat de cop 14 articles de la norma, i en concret alguns de fonamentals que atorgaven plenes competències al Consell de Menorca en el control i l'aplicació d'aquesta normativa. Tal com sol passar cada vegada que l'administració central discrepa de normatives autonòmiques, el Ministeri de Política Territorial, i en el seu nom la seva titular, Isabel Rodríguez, han decretat la creació d'una comissió bilateral per "iniciar negociacions per resoldre les discrepàncies suscitades". En el cas que no hi hagi acord en aquesta negociació, tal com preveu la llei, el tema acabaria en el Tribunal Constitucional.

Aquests últims anys, McKinsey & Company (una de les "tres grans" empreses de consultoria) ha estat en boca de tothom, però no per bé. La seva feina per a grans corporacions i governs ha estat font d'escàndols i intrigues a tot el món. Als Estats Units, per exemple, McKinsey va acceptar pagar gairebé 600 milions de dòlars per la seva participació en la mortal epidèmia d'opioides: se la va acusar d'haver assessorat Purdue Pharma sobre com "potenciar" les vendes d'OxyContin. A Austràlia, la seva aportació a l'estratègia del govern anterior per a la descarbonització va ser considerada un intent evident de protegir la indústria australiana dels combustibles fòssils. I una investigació del New York Times va trobar que a Puerto Rico, la seva filial d'inversions (MIO Partners) estava posicionada per obtenir guanys amb els mateixos títols de deute que els seus consultors estaven ajudant a reestructurar.

40 anys després de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i 16 anys després de la reforma més important que s’hi ha fet –i que va donar peu, entre altres coses, a la creació del Consell de Formentera–, l’esquerra –i el mateix president del Parlament– ha encetat el debat d’impulsar-ne una nova actualització. Això no obstant, encara manquen competències que l’Estat ha de traspassar a les Balears, però també ho ha de fer el mateix Govern als consells, principalment el de Mallorca.

L'Estat destinarà a les Balears en els pressupostos generals (PGE) de 2023 un total de 3.971 milions d'euros, una xifra un 17% major que la del 2019. Aquesta quantitat inclou, per una banda, els 3.350 milions provinents del sistema de finançament autonòmic –caducat des del 2014, i lluny de reformar-se–, cosa que suposa un increment del 25% en comparació amb l'any passat.

Les inversions del govern espanyol a les Balears, previstes en els pressupostos generals de l'Estat (PGE) del 2023, seran de 186,29 milions d'euros, un 1,38% del total. Aquesta quantitat situa les Illes com la tercera comunitat amb menys inversió estatal, només per davant Navarra i la Rioja, a banda de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

El Govern anticiparà ajuts directes als consells insulars d'Eivissa, Formentera i Menorca per fer front a les bonificacions al transport públic per carretera d'aquestes tres illes. En el cas de Mallorca, la titularitat del sector, a més del transport ferroviari, ja és del mateix Executiu illenc. Així, el Govern vol facilitar la reducció de les tarifes que es començarà a aplicar a partir del pròxim 1 de setembre, i fins al 31 de desembre, a l'espera de signar un protocol i un conveni amb el govern estatal per concretar les quanties que rebran les Illes per implantar les bonificacions.

Les Balears han rebut 1.020 milions d'euros provinents dels fons europeus Next Generation a través del govern espanyol, una xifra que quadruplica els doblers assignats l'any 2021, que varen ser 288 milions d'euros. D'aquests, uns 676 milions d'euros són de gestió directa per part de la Comunitat Autònoma i uns altres 45 milions els executa l'Estat directament, a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència, mentre que 299 milions d'euros procedeixen dels fons React-EU.