Damià Coll (es Mercadal, 1964) és, als seus 59 anys, el faroner més jove dels tres que queden a Menorca. Introvertit i tranquil, és amant dels escacs, del seu poble –on va ser regidor– i de la bellesa que envolta els fars menorquins. El seu pare també va ser faroner, més de 40 anys, així que la vocació li ve de família i li ha permès gaudir d’una posició privilegiada per contemplar l’evolució de la seva illa.

Les entitats, administracions i particulars de Mallorca podran participar en la creació de la Ruta dels Fars a partir d'aquest dissabte, 6 d'agost, després de la publicació del BOIB, ja que s'obrirà el període de 45 dies hàbils per fer al·legacions de proposta, petició o modificacions del traçat. La consellera de Sostenibilitat i Medi Ambient del Consell de Mallorca, Aurora Ribot, ha dit que l'objectiu és "fer una ruta oberta, transparent i sobretot participativa per obrir camins a la ciutadania", a més de crear "consciència ambiental".

La nova ruta senderista 'Ruta dels Fars' s'ha presentat aquest dijous a la sala de premsa del Consell de Mallorca. Es tracta d'una opció que complementarà les dues altres rutes, la de Pedra en Sec i la que va d'Artà a Lluc. Mentre aquestes més consolidades exploren les muntanyes o les parts agrícoles i interiors de l'illa, la nova proposta aportarà el que mancava: un recorregut marítim i costaner.

Cada país costaner té un far de la fi del món. El de la famosa novel·la de Jules Verne és el que es localitza al nord-est de l’illa de los Estados, a la província de la Terra del Foc, Antàrtida i les illes de l’Atlàntic Sud, al sud de la Patagònia argentina. És el més antic del país i el primer que es va edificar en terres australs. Transcorria el 1884. Jules Verne es va inspirar en aquesta construcció per escriure la narració 'El far de la fi del món', publicada el 1905, pocs mesos després de la seva mort als 77 anys, raó per la qual va ser editat i revisat pel seu fill.

Han sobreviscut tempestes, llamps i trons, han salvat navegants del naufragi i, sobretot, han il·luminat el camí de molts vaixells i barques. N’hi ha que pensen que ja només hi són com a testimonis de la història i que estan deshabitats, però el cert és que continuen ben vius. També n’hi ha que en tenen una idea romàntica, però “la vida quotidiana dels faroners ho era tot menys romàntica”, explica David Moré, historiador dels fars i familiar d’una nissaga de 14 faroners. El que sí que és cert és que normalment se situen en entorns envejables i tenen estructures singulars que enamoren tots els visitants. Però per sobre de tot, i contràriament al que pensen molts, aquests punts de llum encara són imprescindibles per a la navegació. “Als fars més importants del país s’hi han instal·lat dispositius de senyals radioelèctrics avançats, els DGPS, que corregeixen la navegació”, explica el David. Hem parlat amb ell, amb Remei Camps i amb Cesc Puig, responsables del blog Racó del far, per elaborar una ruta pels fars més singulars de Catalunya i les Balears. Us proposem un recorregut farcit d’història, anècdotes i dades per descobrir-ho tot dels llums que guien.

Mantenir els fars, balises i boies del litoral de les Balears. Aquest és l'objectiu de la licitació d'un contracte de dos anys -prorrogable a dos més- que ha anunciat l'Autoritat Portuària de Balears (APB). L'anunci de licitació va ser publicat al BOE el 16 de desembre i el termini per a la presentació de propostes acaba el 2 de febrer a les 14 h.

L'any 1992 la Llei de ports va declarar 'a extingir' l'ofici de tècnic en senyals marítimes, el de faroner. A partir d'aquell moment, no s'incorporarien més joves faroners a la tasca, per la qual cosa amb el pas dels anys, i de manera inexorable, un dels oficis imprescindibles per a la navegació i el comerç marítim desapareixeria. No només s'enfonsaria en l'oblit el record de les persones que donaren vida als fars, sinó també tot un coneixement i una manera de viure impossible de recuperar.

El grup municipal del Partit Popular a Maó valora "positivament" els dos projectes que l'equip de govern té damunt la taula i que, en un principi, es realitzaran en els pròxims mesos. El primer és la intenció de la galeria internacional d'art contemporani i modern Hauser & Wirth d'instal·lar-se en una part de l'illa del Rei.

L’Ajuntament de Maó té la intenció de revitalitzar un dels indrets paisatgístics més espectaculars de Menorca, especialment els dies que fa mal temps. Diversos representants de l’equip de govern del Consistori i personal tècnic van visitar les instal·lacions del far de Favàritx. L’objectiu d’aquesta visita era conèixer en primera persona les actuacions necessàries per adequar el far i obrir-lo al públic.

El Consell de Formentera va aprovar aquest divendres el conveni de col·laboració amb l’Autoritat Portuària de les Balears (APB) per tal de formalitzar la cessió del far de la Mola per destinar-lo a equipament públic cultural. D’aquesta manera, una de les icones de l’illa serà rehabilitat per acollir un museu, un centre d’interpretació i un espai polivalent on es podran dur a terme tot tipus d’actes. “És un projecte molt important per a nosaltres”, destaca Susanna Labrador, vicepresidenta primera del Consell i responsable d’Educació, Cultura i Patrimoni. “Formentera ha tingut un dèficit històric en matèria d’equipaments culturals. Quan vam posar en marxa el Consell, es va posar molt d’èmfasi a aconseguir aquest tipus d’espais”, afegeix.

Agustí Aguirrebengoa és la cara visible de l’Associació d’Amics dels Fars que es posà en marxa l’any 1998, quan s’intentà privatitzar els fars per convertir-los en recintes turístics. Va ser la primera vegada que l’Estat considerava la possibilitat d’explotar-los de cara al turisme. “Aquesta fou la primera etapa que visqué l’Associació”, conta Aguirrebengoa. El projecte de tranformació dels fars quedà aturat pràcticament fins l’any 2000, assegura el líder dels Amics dels Fars.

Paco Montañés viu a 42 metres d’altura damunt el nivell de la mar en el far de Portocolom. El faroner va agafar el relleu de Pere Ferrando fa 26 anys. La torre de retxes negres i blanques, damunt d’una casa blanca amb el terrat vermell sempre ha estat la insígnia d’‘Es Port’, nom amb què designen l’indret costaner els felanitxers. L’anterior faroner pujava dalt d’aquest far cada nit a encendre el quiqué de petroli i vigilava que no quedàs sense llum. De llavors ençà els mecanismes interns dels fars illencs han canviat molt amb els avenços tecnològics. “Hi ha equips electrònics i telemàtics que empren la informàtica; sistemes d’il·luminació amb bombetes de leds o d’halogenurs metàl·lics, motros de rotació de baixa tensió...”, explica Montañés. Però el faroner de Portocolom assegura que “per sort, els fars conserven l’essència gràcies a les òptiques, llanternes i torres de més d’un segle d’edat”.

Els fars s’han convertit amb el pas dels anys en monuments d’ubicació privilegiada, estèticament atractius i que simbolitzen el mirador a la mar. El final de la terra o el principi de la llibertat. Però no sempre ha estat així. Actualment a Menorca hi ha tres faroners que s’encarreguen del manteniment dels sets fars que hi ha repartits per tota l’illa. Un d’ells, Sebastià Pons, es jubila aquest mes de desembre, i ho fa “orgullós de la feina”, però “decebut perquè la professió es perd a passes agegantades”.

Diuen que des de Sant Antoni es veuen les millors postes de sol del món. Com a mínim, el municipi s’ha sabut guanyar aquesta fama. Bona part de la culpa d’aconseguir aquest efecte és que l’astre rei s’amaga darrere un illot que presideix la badia de Portmany: sa Conillera. Però, i com ha de ser la posta de sol de sa Conillera? Potser és aquesta la pregunta que es va fer Matutes quan va demanar a Ports de l’Estat permisos per convertir un far instal·lat en una illa de la seva propietat en un petit establiment hoteler.

No hi ha dubtes sobre el valor patrimonial i cultural dels fars, i així mateix també hi ha consens sobre el deteriorament que pateixen durant els darrers anys alguns dels que estan en desús.

La vida de Julià Vidal va ser una "vida de compromís" amb el far del cap de Salines (Mallorca), que va cuidar durant 23 anys. El va acompanyar en tot aquest temps la seva dona, Sebastiana Maimó, que l'ajudava en les tasques de manteniment o a posar la sirena que avisava de boira. “Per mi, el pitjor és si hi ha una avaria i el far s'apaga. Et sents molt responsable per la gent que necessita els senyals marítims”. Al far celebraren les bodes de plata i s'hi estimaren molt.