La carretera general de Menorca està en obres des de fa deu anys. El Consell s’hi ha gastat més de 40 milions d’euros dels 63 que va rebre de Madrid a través del conveni de carreteres signat el 2007, però només ha aconseguit enllestir un dels tres trams previstos: el de Ciutadella a Ferreries. Quasi 20 milions s’han perdut pel camí, al bell mig d’una lluita política i social que ha tingut aturades les obres durant vuit anys en el tram entre Maó i Alaior, abandonat a una situació de perillosa temporalitat.

Menorca té importants reptes damunt la taula que el pròxim govern espanyol ha de resoldre amb caràcter d’urgència. Són principalment qüestions relatives a infraestructures, com per exemple recuperar el conveni de carreteres amb el Consell de Menorca amb l’objectiu de garantir el finançament de les millores i el manteniment de la principal xarxa viària de l’illa.

La remodelació del Camí dels Reis, una reivindicació històrica dels veïns de Son Rapinya, està un pas més a prop de fer-se realitat. L'Ajuntament de Palma ha aprovat aquest dimecres la licitació d'obres, per un valor de 2,6 milions d'euros. El projecte consisteix bàsicament a dotar la via de doble sentit de circulació, incorporar un carril bici, ampliar les voreres (que seran d'uns 2,8 metres) i fer un pas de vianants. A més, també s'incrementaran els espais verds amb un centenar d'arbres i arbustos, es millorarà l'enllumenat amb 90 columnes de llum tipus cilíndric i es col·locaran 15 bancs per seure.

Més de 1.500 empresaris i agents socials s'han reunit aquest dijous a Barcelona per una reivindicació ja històrica: el Corredor Mediterrani. Una infraestructura estratègica per a Catalunya, Espanya i tot Europa, però que no acaba de fer-se realitat. De fet, així ho ha criticat en l'acte el mateix president de l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), Vicente Boluda, que ha afirmat que és "impossible" que el Corredor Mediterrani a Espanya estigui acabat el 2026, "ni l'any 2035", l'última data que planteja el govern espanyol per a la finalització d'aquesta infraestructura. 

Iván Sevillano va assumir el 2019 la carpeta de Mobilitat i Infraestructures del Consell de Mallorca amb el repte de conjugar el Departament de Carreteres amb la protecció al territori, un dels pilars del seu partit (Podem). Durant els darrers tres anys, però, no ha estat exempt de polèmiques, com la que ha envoltat la inauguració de la carretera de Campos. Ara, a un any d'acabar la legislatura, encara no ha complert tots els objectius, com aconseguir les competències sobre el transport públic.

El Tribunal Administratiu Central de Recursos Contractuals (TACRC) ha suspès la licitació d'obra i servei per als nou centres de salut de Mallorca després d'admetre el recurs de la Federació de la Petita i Mitjana Empresa (PIMEM), segons ha informat Europa Press. El recurs el va presentar a final de gener el president de PIMEM, Jordi Mora, perquè considerava que la concessió en un únic lot deixa sense oportunitats les petites i mitjanes empreses illenques.

La Conselleria de Salut està negociant amb PIMEM millores en les condicions que consten als plens de la licitació dels nou centres de Salut. Així ho ha assegurat la consellera Patricia Gómez al Parlament balear, quan el diputat del grup popular José Manuel Lafuente li ha demanat explicacions per la fórmula escollida per a aquestes noves infraestructures. Lafuente ha defensat que un sol contracte per a la construcció i la gestió "és una decisió política que va en contra de les petites i mitjanes empreses".

Aena comença a aixecar el vol però no prou per recuperar els nivells d'activitat previs a la pandèmia. Els aeroports del gestor aeroportuari van tancar el 2021 amb un total de 119,5 milions de passatgers. Això es tradueix en un 57,7% més de passatgers en comparació amb el 2020 –quan la pandèmia va deixar en hibernació la mobilitat internacional–, però també en un 56% menys del trànsit que es va registrar el 2019, és a dir, abans de la crisi sanitària, segons dades publicades aquest dimarts per l'empresa.

"Potser mai hi havia hagut un clima tan favorable al Corredor Mediterrani", reflexiona Josep Vicent Boira, professor de geografia de la Universitat de València i des del 2018 coordinador del govern espanyol per a la realització de les obres d'aquesta infraestructura. Empresaris, entre els quals les cares més visibles de l'Íbex-35, part de la societat civil, però també partits polítics d'un color i d'un altre defensen la posada en marxa "urgent" del corredor. Ara bé, tot i la multitud de proclames i actes, les incerteses al voltant del seu funcionament persegueixen la infraestructura. Per què si a priori tothom la vol, sembla inacabable?

Tots estem veient, i gairebé tots estem patint d’una manera o altra, aquest present ple de forats i d'incerteses. Hem anat prenent consciència que el sotrac actual no és una cosa que hàgim de superar per tornar a una situació tranquil·la, sinó que significarà una forta transformació del nostre model de vida, de consum i d’organització social. Em plau veure com cada vegada més s’enfoca el debat deixant d’enyorar la normalitat, i plantejant com construir el futur utilitzant de manera adequada els recursos que, tant a nivell estatal com sobretot a nivell de la UE, tindrem al nostre abast. Voldria sumar-me a les moltes propostes que sento o llegeixo aquests dies amb tres consideracions específiques que se m’acuden, i que són fruit de convenciments personals o d’experiències anteriors.