La comarca del Llevant de Mallorca és una de les zones de l'illa a la qual afecten especialment les inundacions. Basta recordar la tragèdia de Sant Llorenç, de la qual s'han complert ara sis anys: les 13 víctimes mortals no només varen provocar molta tristor i consternació, sinó que varen deixar una pregunta sobre la taula que encara continua vigent: per què s'ha deixat construir durant tants anys a zones inundables?

El Govern prepara una bateria de lleis per arribar al final de la legislatura “amb els deures fets”. Després d’una pandèmia que ha focalitzat l’activitat parlamentària en la salut i l’economia, l’Executiu vol arribar a les eleccions de maig del 2023 amb la motxilla legislativa pendent buida. Pert aquest motiu, s’ha pitjat l’accelerador al Parlament: a petició del Pacte, s’han habilitat els mesos de juny, juliol i la primera setmana de setembre per avançar en les ponències i comissions, i agilitar així l’aprovació d’iniciatives per part de la Cambra. “Podem augurar un estiu intens, volem avançar el que tenim pendent i complir el calendari de totes les lleis dels Acords de Bellver”, va asseverar aquest dilluns el portaveu parlamentari de MÉS per Mallorca, Miquel Ensenyat.

El conseller de Turisme, Iago Neguerula, ha utilitzat la negociació de la llei turística amb l’objectiu de fons d’aïllar el PP amb Vox: donar espai als socis del Pacte en algunes qüestions reivindicatives, moderar la llei per incloure-hi El Pi i la patronal hotelera mallorquina, i aconseguir la ja famosa fotografia de dimarts passat al Parlament. Aquest camí, però, no ha estat exempt de tensions dintre del mateix Pacte, sobretot entre el bàndol socialista i el d’Unides Podem, tot i que fonts internes asseguren que les discrepàncies evidenciades no posen en perill les futures relacions entre els partits del Govern. “El turisme és el sector en què més diferències podem tenir, s’ha de marcar perfil”, argumenten aquestes veus. Comparat amb la situació que viuen els dos partits en l’àmbit estatal, amb fortes disputes i acusacions contínues, a les Balears hi ha una major tranquil·litat, però que en certa manera s’ha trencat amb aquesta llei.

El portaveu del Govern i conseller de Model Econòmic, Iago Negueruela, ha assegurat aquest dilluns al Consell de Govern que "no hi ha cap problema ni discussió interna" amb els partits del Pacte amb relació a la llei turística. Negueruela ha explicat que es presentaran esmenes de manera conjunta per "millorar la llei i el model econòmic".

La decisió de Més per Menorca de dimitir en bloc del Consell continua creant rebombori. Ara, el portaveu del Govern, Iago Negueruela, ha assegurat que l'Executiu es dona suport a la decisió de la presidenta del Consell, Susana Mora, d'ajornar el ple en què s'havia d'aprovar l'avantprojecte de la llei Reserva de la Biosfera, perquè "s'extralimita en competències jurídiques que no té ni el Govern".

El sisme que va causar el decret llei turístic podria tenir alguna rèplica més en el Parlament. La nova norma es va presentar amb la sorpresa de la moratòria que congela l’adquisició de places turístiques, tant hoteleres com d’allotjament vacacional, durant un màxim de quatre anys si els consells no decidexen el contrari. A més a més, si les existents es donen de baixa, queden extingides. Ara, després d’un mes i mig d’haver entrat en vigor, i en tramitació parlamentària, els grups polítics cerquen vies per tal d’afegir excepcions a la moratòria i esmenar situacions que no es preveien en el punt 4 de la disposició addicional primera. Algunes d’elles, amb coordenades al mapa.

"Des del Govern de les Illes Balears, i en el meu cas personalment, sempre he tingut molt clar que la política s'ha de fer debatent amb aquells que pensen diferent", ha afirmat aquest dijous la cap de l'Executiu illenc, Francina Armengol, en la presentació del llibre El activismo tranquilo (Ariel, 2022), del politòleg Nacho Corredor. També hi ha participat la directora de l'ARA Balears, Maria Eugènia Quetglas, i hi han assistit distints membres del Govern i el president del Parlament, Vicenç Thomàs. Tal com ha explicat Corredor, la hipòtesi del llibre tracta precisament la importància dels pactes entre els que pensen diferent. "S'ha d'animar a fer l'esforç d'entendre qui pensa diferent, i animar a entendre, interioritzar que la democràcia és una excepció en la història", ha destacat l'autor.

La candidatura dels socis de govern per renovar Andreu Manresa com a director general d'IB3 no ha obtingut la majoria preceptiva de tres cinquenes parts del Parlament, i per això es repetirà la votació d'aquí a un mes, quan serà necessària la majoria absoluta per aprovar la renovació, segons ha informat Europa Press. La candidatura de Manresa ha aconseguit 31 vots favorables i 27 en blanc, per la qual cosa es preveu que superi sense problemes la pròxima votació.

En un marge màxim de tres mesos, el Govern de les Illes Balears haurà d'estudiar fórmules i propostes que permetin limitar la compra de segones residències per part d'estrangers. Aquest ha estat el resultat de la moció presentada per Més per Menorca aquest dimecres en el ple del Parlament, i que ha sortit aprovada amb els vots dels partits del Pacte i del partit menorquí.

"Al marge de l’acord, jo em penedesc de no haver parlat abans amb el senyor Costa. Em sap molt de greu, em vaig equivocar". Amb aquesta frase el conseller d'Educació, Martí March, demanava disculpes al portaveu del PP, Antoni Costa, pel que succeí dilluns passat, quan, en plena roda de premsa, Costa va adonar-se que el Pacte havia fet marxa enrere en l'acord arribat amb els populars sobre el model lingüístic, de manera que es retornava al compromís adquirit en el Consell de Govern.

La història ja és coneguda. Aquest dimarts el Parlament va aprovar la primera llei educativa autonòmica amb una majoria formada pels partits del Pacte i El Pi. El PP, principal partit de l'oposició, es va despenjar dilluns de la votació favorable o l'abstenció, després que el portaveu popular, Antoni Costa, s'assabentàs en una roda de premsa que el Pacte feia marxa enrere en els acords en matèria de llengua, i tornava al compromís arribat al Consell de Govern: Decret de mínims i Llei de normalització lingüística. Per tant, el català com a llengua vehicular.

Els distints governs estatals han aprovat un total de vuit lleis orgàniques que han modificat el marc educatiu des dels inicis de la democràcia fins avui. Aquests continus canvis de la regulació han provocat multitud de protestes en l'àmbit de l'ensenyament, per la manca d'un consens en la matèria entre els grups parlamentaris que permeti una certa estabilitat. A les Balears, aquest dimarts s'aprovarà la primera llei educativa, i el "gran consens" anhelat pel Govern i demanat per bona part de la comunitat educativa no s'aconseguirà finalment per un dels punts més importants: el model lingüístic.

Ciutadans ha registrat aquest divendres la sol·licitud perquè la directora en funcions de l'Oficina Anticorrupció de les Illes Balears (OAIB), María Belén Méndez, comparegui d'urgència desrpés d'arxivar les investigacions contra la vacunació irregular de càrrecs públics del Govern i del Consell de Mallorca. El tancament de la investigació, però, no s'ha produït pel resultat de les indagacions, sinó perquè s'han incomplert els terminis per tramitar el procediment.

Els partits del Pacte, PSIB, Unides Podem i MÉS per Mallorca, s'han posicionat en contra de la proposició de llei presentada per Més per Menorca, la qual proposa que el Consell Consultiu emeti informes també en la tramitació dels decrets llei, així com fa en els projectes de llei, segons ha informat Europa Press. D'altra banda, tota l'oposició, menys Vox que s'ha abstingut, ha donat suport a la iniciativa defensada pel portaveu del partit menorquí, Josep Castells.

El polèmic plus de 22.000 euros que cobren quinze alts càrrecs del Govern -comptant-n'hi sis de designats per Podem- continua provocant una forta divisió dins el Pacte d'esquerres. Aquest dilluns MÉS per Mallorca ha anunciat que no votarà l'esmena in voce de Podem, que proposa reduir de 22.000 a 12.000 aquest complement. La raó del vot negatiu de MÉS per Mallorca a aquesta reducció és que també afectaria els alts càrrecs que tenen la residència a Menorca, Eivissa i Formentera.

La llei d’habitatge prohibirà destinar a lloguer turístic cases o pisos que hagin estat reformats o rehabilitats gràcies a ajudes i subvencions públiques. En cas de voler llogar l’immoble a turistes, la persona que hagi rebut aquesta ajuda estarà obligada a tornar-la a l’Administració. Aquesta restricció, que tindrà una durada de 15 anys, té com a objectiu “limitar l’impacte del turisme en el dret a l’habitatge” i és una de les esmenes que els partits del Pacte han presentat al text.

El GOB no assistirà a la reunió convocada aquest dilluns per MÉS per Mallorca per constituir una plataforma cívica per plantar cara a AENA-Enaire i el seu projecte d'augmentar l’operativitat de l’aeroport de Son Sant Joan en temporada alta.

El PP balear diu que mostra "respecte" cap a les decisions que prengui Mariano Rajoy, però no acaba de veure clar que Madrid s'oblidi dels interessos de Balears. Així ho ha donat a entendre aquest dilluns la diputada popular Núria Riera en roda de premsa.

El diputat balear de Podem Aitor Morrás ha destacat aquest dimecres que el PSOE ha de fer "la passa definitiva" per "fer realitat un govern de progrés", ja que, segons diu, "no sembla que s'esforci a cercar un acord d'investidura". "Pedro Sánchez s’ha de decidir d’una vegada per totes a formar un govern de canvi", ha dit.