La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra diversos articles del Decret 44/2025, que regula l’activitat de lloguer de vaixells i embarcacions d’esbarjo a les Illes Balears. L’organisme alerta que algunes mesures en podrien limitar l’oferta, dificultar l’entrada de nous operadors i afectar la varietat i qualitat dels serveis disponibles per als consumidors.

El vicepresident primer del Govern i conseller d'Economia, Antoni Costa, ha assenyalat que el Decret de projectes estratègics "100% pactat amb Vox" possibilita jurídicament que pugui efectuar-se el trasllat de residus des d'Eivissa fins a Mallorca.

500 milions d’euros és el guany extra que obtindran els anys vinents els promotors propietaris dels terrenys urbanitzables de Palma gràcies al Decret llei d’habitatge que aquest dimarts convalidarà el Parlament amb el vot del PP i Vox. L’origen d’aquest volum de negoci no previst inicialment és el resultat dels dos paràmetres principals de la norma: a cada solar urbanitzable s’hi podran fer més pisos i tots els habitatges de protecció pública (HPP) ja no hauran de ser necessàriament de la categoria bàsica, sinó de preu limitat, un 30% més cars.

Ho diré pel broc gros: per a l’independentisme, a les darreres eleccions espanyoles hi havia un resultat encara pitjor que el de ser irrellevants a l’hora de formar govern: ser decisius. Que és el que va passar. Em refereixo, particularment, al cas de Junts. ERC ja fa temps que a Espanya se sent més còmoda fent el paperot d’esquerres que no el d’independentista, no fos cas que els de Rufián s’haguessin d’asseure amb Junts, a qui han convertit en el seu enemic principal identificant-los ara i adés com a afins a la dreta del PP i Vox.

Després d'una negociació a contrarellotge entre PSOE i Junts, el govern espanyol ha aconseguit encarrilar un nou decret amb un total de "29 mesures" socials i econòmiques. Amb la seva aprovació al consell de ministres d'aquest dimarts, farà el salt al Congrés dels Diputats, on veurà la llum verda definitiva. El nou paquet recull un grapat de les mesures de l'anterior decret, aprovat al desembre i que va descarrilar la setmana passada al Congrés dels Diputats, mentre que d'altres han quedat fora. Tot i que per conèixer amb precisió l'impacte de la negociació caldrà esperar a la publicació del text al Butlletí Oficial de l'Estat, segons el que ha avançat el govern espanyol el nou document queda així:

La notícia del dia hauria de ser que Catalunya ha assolit la xifra d’atur més baixa dels últims setze anys, que ha quedat per sota del 8%; concretament, al 7,8%. Si ho combinem amb les previsions de creixement d’Espanya per a aquest 2025, que estan clarament per sobre de la mitjana dels països desenvolupats, queda clar que milers de treballadors i empresaris han hagut de recórrer un camí llarg i dolorós fins a sortir d’aquelles xifres catastròfiques del 23% d’atur del 2013. Aleshores, els meus veïns americans em preguntaven si amb aturs com aquells al meu país la gent anava pel carrer trencant els vidres dels aparadors per poder subsistir. Per descomptat, sota les xifres macro hi ha la vida de la gent, que fa curt amb el seu poder adquisitiu, sobretot quan es tracta de llogar o comprar un pis, però ara les perspectives són bones, i caldria que la política en prengués nota, aprofités el vent de cua i no visqués tancada en la seva complicada lògica d’interessos de partit, que fa, per exemple, que no es vegin pressupostos a l’horitzó aquest any ni a Espanya, ni a Catalunya ni a Barcelona. 

El govern espanyol té garantit, aquest cop sí, salvar el decret de mesures socials i econòmiques que va aprovar al desembre i que Junts, el PP i Vox van tombar dimecres passat al Congrés dels Diputats. Així ho ha assegurat aquest dimarts el president espanyol, Pedro Sánchez, després d'arribar a un acord amb el partit de Carles Puigdemont. I també ho ha confirmat Míriam Nogueras, portaveu de Junts, posteriorment, en una roda de premsa. Ara bé, amb un advertiment que no és nou per part dels juntaires: "No estem aquí per aprovar el programa electoral del PSOE". De fet, Nogueras ha fet gala d'haver "aguantat la posició" amb el seu no de la setmana passada al decret òmnibus –"ja és història", ha assegurat– i s'ha refermat en el fet que a partir d'ara seguiran amb la mateixa dinàmica perquè no formen part de "cap bloc espanyol": "Anirem peça a peça".

Escric aquestes línies a tomb de la forta polèmica que ha presidit la no aprovació de l’anomenat decret òmnibus del govern central, que incloïa l’actualització de les pensions i els ajuts al transport públic, entre altres qüestions rellevants. Més enllà del soroll i de l’enrenou creats, el primer missatge que cal enviar és que si el govern espanyol vol que aquestes mesures s’aprovin, es farà. Partits que han votat contra el decret ja han deixat clar que estan a favor de les mesures de més contingut social, i per tant la majoria està assegurada si es fan les coses bé.

Congelar les pensions no és sols una política típica de les pitjors dretes, sinó sobretot pròpia de mals polítics. No se sol esmentar, però un dels factors que van propiciar, l'any 2018, la caiguda del govern de Mariano Rajoy (o el que és el mateix: l'èxit de la moció de censura presentada per Pedro Sánchez) va ser la seva gasiva gestió de les pensions. Com que és un dels polítics amb la cara més dura que ha donat la política espanyola en els darrers vint anys, i ja és dir, Rajoy solia afirmar que les apujaven cada any, però la realitat era que les tenien congelades i les actualitzaven el mínim a què estaven obligats per llei. Això va fer néixer un moviment de pensionistes que sortien als carrers a protestar, i que solien rebre Rajoy amb manifestacions i pancartes allà on anés del territori espanyol. La dreta els va batejar com a iaioflautes, per enfotre-se'n, però ells es van apropiar l'insult, el van capgirar i el van fer seu. Van resistir i van contribuir decisivament a fer caure un govern basat en l'abús de poder i l'atropellament de drets i llibertats.

El Govern ha aprovat aquest divendres el decret llei que prohibeix noves construccions i legalitzacions a les zones inundables en sòl rústic. A més, el nou text no permet que s'habilitin nous sòls urbanitzables en zones de risc d'inundació. Aquesta norma deixa sense efecte les mesures de la llei de Simplificació administrativa en aquest aspecte –que sí que permetia legalitzar en sòl inundable i fer-hi nous habitatges. El que no ha canviat és que els propietaris d'habitatges fora d'ordenació sí que podran fer-hi obres, sempre que siguin per incrementar la seguretat.

Donar facilitats per construir a costa d'eliminar traves administratives i, quan calgui, implicant-hi la iniciativa privada. És l'objectiu al qual responen les principals mesures del decret de simplificació administrativa del Govern. La norma, l'esborrany de la qual s'ha presentat aquest dilluns, és la primera pedra d'un complex procés de desburocratització de l'administració que ha impulsat el vicepresident i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa. Aquestes són algunes de les claus del decret, que veurà la llum d'aquí a unes setmanes, segons els càlculs de Costa. Una mesura que afectarà més de 50 lleis i decrets del territori.

L'entitat de defensa patrimonial ARCA ha emès un comunicat en què assegura que el Decret d'habitatge no es pot aplicar als centres històrics dels municipis de Mallorca ni tampoc a moltes barriades de Palma. Des de l'entitat asseguren que aplicar aquesta normativa suposarà modificacions de volums no aprovades pel Consell de Mallorca i, per tant, demana als ajuntaments de l'illa que tampoc no permetin l'aplicació d'aquest decret als "conjunts tradicionals no declarats conjunts històrics", per evitar que afecti significativament el paisatge urbà. En aquest cas, asseguren que el volum i les alçades dels nous habitatges serien un dels principals problemes, així com consideren "una pèrdua irreparable la compartimentació de casals".

El Decret llei de mesures urgents en matèria d'habitatge ja s'ha publicat al Butlletí Oficial de les Illes Balears i entrarà en vigor demà dimecres, després que ahir l'aprovàs el Consell de Govern. Tal com s'havia anunciat, inclou un paquet de mesures que pretenen facilitar l'accés a l'habitatge als ciutadans de les Illes Balears, com són la divisió dels pisos, l'increment de les alçades dels edificis o la conversió dels locals comercials en habitatges. A més, es crea la figura d'habitatge dotacional, per tal de poder oferir allotjament a preu assequible, prioritzant els treballadors públics de sectors com el sanitari o l'educatiu. Podeu llegir aquí el contingut complet del decret.

El Consell de Govern ha aprovat aquest dilluns el decret pel qual es designen les zones vulnerables per la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries de les Illes Balears i el Programa de Seguiment i Control del Domini Públic Hidràulic. Aquesta normativa revisa i actualitza l’anterior, de 2010, i dona compliment a la Directiva 91/676/CEE, de 12 de desembre, relativa a la protecció de les aigües davant la contaminació produïda per nitrats d’origen agrícola.

Tots els partits de l'oposició han carregat aquest dilluns contra el Decret llei de mesures urgents en matèria urbanística que convalidarà el Parlament balear en el ple de demà i que posa un límit al creixement urbanístic dels municipis. En concret, els prohibeix crear nous sòls urbanitzables si en tenen de disponibles que resolguin les necessitats reals de creixement de població. Tant el Partit Popular, Ciutadans i Vox com els regionalistes d'El Pi han acusat el Pacte de "prohibicionisme" i d'atacar contra el dret a la propietat privada.

El Pacte va tirar endavant deu decrets llei al llarg del 2022, un més que l’any anterior, quan els efectes de la pandèmia centraven gran part de l’activitat legislativa. L’esclat de la guerra a Ucraïna, i la crisi econòmica i l’alta inflació que se n’han derivat, han comportat l’aprovació de dos plans de xoc mitjançant decrets. La presidenta del Govern, Francina Armengol, va anunciar el primer el 29 de març, amb mesures per valor de 106 milions d’euros, i l’altre el 4 d’octubre, en el transcurs del Debat de Política General, amb 25 mesures que arribaven als 200 milions.

El Congrés ha convalidat aquest dijous el decret d'estalvi energètic amb 187 vots a favor, 161 en contra i una abstenció. Encara que la votació en contra del PP no ha sorprès, la presidenta del Govern, Francina Armengol, ha lamentat la seva posició i, a través de les xarxes, ha demanat que el partit "recapaciti, que pensi en la gent".

El Pi ha registrat una iniciativa aquest dimarts en el Parlament reclamant que el Govern emeti un informe jurídic sobre la constitucionalitat del decret llei d'estalvi energètic aprovat recentment pel Consell de Ministres. La formació regionalista considera que hi podria haver una invasió competencial en matèria de medi ambient, energia i comerç, principalment. En la mateixa línia, la líder de Ciutadans a les Illes, Patricia Guasp, ha declarat que "no només hi ha aspectes d'inconstitucionalitat, sinó també precedents".

El ple del Parlament ha validat aquest dimarts, amb el vot en contra del PP, El Pi i Vox, el decret llei que modifica la Llei de salut pública de les Balears, i ha acordat per unanimitat tramitar-lo com a projecte de llei perquè els grups puguin fer-hi esmenes. Els partits que hi han votat en contra han considerat inconstitucional el text proposat pel Govern quant a les restriccions de drets fonamentals en situació de pandèmia. Per part seva, Ciutadans i Més per Menorca s'hi han abstingut, segons ha informat Europa Press. El Consell de Govern el va aprovar el 7 de maig amb l'objectiu de donar un marc legal per adoptar mesures de control de la pandèmia a partir del 9 de maig, quan va acabar l'estat d'alarma. Concretament, el decret recull normes com els confinaments perimetrals, els controls a ports i aeroports, el toc de queda, les limitacions de les reunions socials i l'aforament als llocs de culte. Les Balears varen prorrogar el toc de queda i les limitacions de les reunions socials, mesures que el Tribunal Suprem va anul·lar dijous perquè va considerar que no eren proporcionades a la seva situació epidemiològica. A més, el decret també fixa en 75 euros el preu màxim de les proves PCR i en 30 euros les d'antígens.