L'Estat vol rectificar 14 articles de la Llei de la Reserva de la Biosfera
Madrid ha aturat l'aplicació del bessó competencial que atorgava poders al Consell de Menorca que extralimiten les seves atribucions
PalmaLa Llei de la Reserva de la Biosfera està molt lluny de ser aplicable tal com va sortir del Parlament de les Illes Balears, perquè l'Estat ha aturat de cop 14 articles de la norma, i en concret alguns de fonamentals que atorgaven plenes competències al Consell de Menorca en el control i l'aplicació d'aquesta normativa. Tal com sol passar cada vegada que l'administració central discrepa de normatives autonòmiques, el Ministeri de Política Territorial, i en el seu nom la seva titular, Isabel Rodríguez, han decretat la creació d'una comissió bilateral per "iniciar negociacions per resoldre les discrepàncies suscitades". En el cas que no hi hagi acord en aquesta negociació, tal com preveu la llei, el tema acabaria en el Tribunal Constitucional.
L'Estat ja ha fet saber al Govern balear que els articles 4, 11, 12, 13, 14, 15, 16, 17, 42, 47, 54, 55, 57 i 64 de la llei aprovada el febrer d'enguany inclouen matèries i competències que no poden ser gestionades de la manera que planteja la norma, i per tant obligarà l'Executiu a revisar-ne la redacció, i a trobar una fórmula que consideri més ajustada a les competències de cada institució.
D'entrada, l'administració central ja discrepa de l'àmbit de la llei, que és l'article 4, i que estableix que pot afectar tota l'illa de Menorca i les 12 primeres milles, considerades aigües territorials. Igualment, Madrid tampoc està d'acord amb la manera com s'han inclòs la part marina del Parc Natural de S'albufera, i la reserva Marina del nord de Menorca, les zones de la Xarxa Natura 2000, i alguns espais com el port de Maó i el dic de Son Blanc de Ciutadella, així com "les seves àrees d'influència".
En la mateixa linia, el qüestionament de l'article 11 de la norma d'àmbit autonòmic suposa el traspàs o delegació de les funcions executives al Consell de Menorca perquè pugui fer el control dels monts, aprofitaments forestals, vies pecuàries i pastures, així com els recursos i aprofitaments hidràulics, els canals, regadius, i el règim general d'aigües. Madrid discrepa d'aquest traspàs, i obligarà el Govern a trobar una altra fórmula sota l'amenaça que el Constitucional acabi decidint.
La llista de competències i funcions que la llei atorga al Consell de Menorca és molt significativa, i en aquest sentit l'Estat s'oposa frontalment a la fórmula. Així, l'article 12, que permet que sigui la institució insular qui gestioni el registre de gestors de biomassa, o pugui declarar cotos de caça o monts d'utilitat pública, és també a la llista de greuges elaborada pel Ministeri i que se sotmetrà a un acord de rectificació.
El projecte de llei que es va elaborar per aprovar al Parlament va generar la major crisi política a Menorca dels darrers quatre anys, amb amenaça de ruptura del pacte i tot. Finalment, es va arribar a un acord i Més per Menorca va retirar l'amenaça de sortir del Consell, on amb el seu suport es conformava la majoria d'esquerres. La norma era molt ambiciosa, i segons fonts jurídiques consultades, "extralimita les previsions que fa la normativa vigent sobre les competències d'un consell insular. A vegades costa d'entendre que hi ha unes limitacions, i es tendeix a voler fer veure als menorquins que això és un caprici mallorquí. Ara, la negociació amb l'Estat segurament posarà les coses al seu lloc".
Entre els articles que Madrid vol rectificar, hi ha també el que fa referència a la gestió per part de Menorca de manera directa de tot el règim hidràulic, recollida a l'article 13. Tampoc aquesta redacció superarà el filtre, i s'establiran noves fórmules.
Llarga llista de rectificacions
L'Estat du una llarga llista de rectificacions normatives els darrers mesos pel que fa les Balears. En concret, Madrid va fer rectificar els termes de la redacció d'una norma molt important sobre els requisits de català en el procés d'estabilització. El Govern volia donar dos anys i després retirar la plaça a aquelles persones que no acreditassin els coneixements pel lloc específic, i l'Estat va obligar a mantenir la plaça pública, senzillament atorgant-li la condició de 'no definitiva' fins que el funcionari aconsegueixi demostrar els seus coneixements, però sense cap risc de pèrdua del lloc de treball.
També la llei de règim jurídic i de procediment de les activitats subjectes a autorització ambiental integrada ha rebut un qüestionament estatal. El seu article novè, que és de gran importància perque regula l'inici de l'activitat i la mateixa activitat que ha estat objecte d'autorització ambiental, no ha agradat al Ministeri de política territorial, que ha obligat també a la creació d'una nova comissió mitxa per trobar un altre enfocament.
