La UE tornarà a discutir sobre l'oficialitat del català el 18 de juliol

Brussel·lesNou impuls d'Espanya per a l'oficialitat del català a la Unió Europea. El govern espanyol ha demanat tornar a discutir sobre el reconeixement de la llengua pròpia de Catalunya a les institucions europees i, segons informen fonts diplomàtiques de l'ARA, el Consell de la Unió Europea ha acceptat incloure-ho en l'agenda del pròxim Consell d'Afers Generals (GAC) del 18 de juliol. Aquest nou intent del govern espanyol arriba després que diversos estats membres s'oposessin obertament a la iniciativa el 27 de maig.

Fonts de la Moncloa asseguren que el ministre d'Exteriors espanyol, José Manuel Albares, ha fet la petició al govern de Dinamarca, que ostenta la presidència de torn del Consell de la UE durant aquest segon semestre. De fet, precisament aquest dilluns, l'ambaixador danès davant de la UE, Carsten Gronbech-Jensen, assegurava que l'executiu espanyol encara no s'havia posat en contacte amb el danès sobre l'oficialitat del català, el gallec i l'euskera a la UE, que és una petició de Junts a canvi d'haver investit Pedro Sánchez.

Tot i això, almenys alguns dels països que van rebutjar la iniciativa presentada per Espanya en l'última trobada ministerial encara s'hi mostren en contra. Un d'aquests estats membres és el més gran i influent del club comunitari, Alemanya. De fet, en el Consell d'Afers Generals del 27 de maig, el representant germànic va ser el primer a demanar la paraula de la reunió i va assegurar que si els seus homòlegs decidien votar la proposta del govern espanyol hi votarien en contra; és a dir, estava disposat a vetar-la. En aquest sentit, cal recordar que és una mesura que s'ha d'aprovar per unanimitat i, per tant, si tan sols un soci europeu s'hi oposa, ja no es pot tirar endavant.

En aquest sentit, després de l'intent fallit de la trobada del 27 de maig, Espanya va descartar demanar que es discutís en el Consell d'Afers Generals següent, el que es va fer per Sant Joan. De fet, diplomàtics de diversos estats membres van assegurar a l'ARA que trobaven prematur que es tornés a incloure en l'agenda d'una trobada ministerial si no hi havia hagut cap avenç en la iniciativa.

El mateix Albares va admetre que set estats membres havien fet explícites les seves reticències i fonts diplomàtiques van concretar en aquest diari que es tractava d'Alemanya, Itàlia, Croàcia, Àustria, Suècia, Finlàndia i Txèquia. Pel que fa a França, el seu posicionament va ser tan ambigu que algunes fonts consideren que s'hi va mostrar a favor i d'altres en contra.

En tot cas, els dubtes dels socis europeus continuen sent els mateixos: temen que s'hagin de canviar els tractats per fer oficial el català, veuen legalment complicat que sigui Espanya qui en pagui els costos de traducció i interpretació, i sobretot tenen por que revifi reivindicacions de comunitats lingüístiques minoritzades en els seus respectius territoris.