Madrid / BarcelonaL'estratègia orquestrada per la dreta política i judicial per torpedinar l'amnistia ha marcat el primer any de vida de l'amnistia i els seus fruits es veuran en la primera sentència que dictamini el Tribunal Constitucional. La ponència que elabora la vicepresidenta de l'organisme, la progressista Inmaculada Montalbán, avala la constitucionalitat de la llei, però no entra a valorar l'aplicació al delicte de malversació, que és el que afecta Carles Puigdemont i la resta de líders del Procés. En el text de gairebé 200 pàgines que aquest dilluns ha fet arribar a la resta d'integrants del tribunal, no entra en el conflicte obert al Tribunal Suprem amb els dirigents independentistes perquè al recurs del PP, que és el que ara es resol, no se'n feia cap menció.
"El PP va fer una molt bona estratègia [de dilació], que és no dir res de la malversació. S'ha cuidat molt de no entrar-hi. I si no diu res de la malversació, nosaltres no podem fer cap reflexió sobre la malversació, ni tan sols ficant la poteta dient que s'ha d'interpretar això o allò altre", destaca un membre del TC. La ponència de Montalbán no ha fet sinó confirmar una circumstància que ja era previsible, tal com apuntava l'advocat de Puigdemont, Gonzalo Boye, aquest cap de setmana en una entrevista a l'ARA. L'únic que pertoca abordar a l'hora de respondre recursos i qüestions d'inconstitucionalitat és, precisament, si la norma té encaix en la carta magna i el plantejament de Montalbán és que sí, cosa que és un primer pas, si bé no té una incidència directa en la causa per malversació al Suprem.
El magistrat instructor, Pablo Llarena, té intenció de no moure fitxa digui el que digui el TC. La llei d'amnistia preveu que les mesures cautelars –ordres de detenció o d'ingrés a la presó– s'han d'aixecar mentre no es decideixi si s'arxiva una causa que pot quedar emparada en la norma i, fins i tot, mentre el TC o el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en dirimeixin la legalitat. Aquesta era l'escletxa que buscava Puigdemont per tornar sense ser detingut un cop s'aprovés l'amnistia al Congrés, però el PP va impugnar-ho en el seu recurs qüestionant que es redueixi el marge d'actuació dels jutges.
La ponència de Montalbán, però, avala també aquest precepte: "S'ha de concloure que l'immediat aixecament de les mesures cautelars no és un mandat ope legis ni de bon tros una suplantació o ingerència directa del legislador en la tasca jurisdiccional, atès que el mateix precepte reclama de manera explícita la mediació judicial". Així, Llarena ho ha esquivat interpretant que la causa de l'1-O no és amnistiable perquè la malversació en queda exclosa segons el redactat de la norma i, per tant, l'aixecament de les mesures cautelars obligatori no el vincula. El TC no podrà entrar en el debat sobre la malversació fins que resolgui els recursos d'empara dels mateixos afectats.
No és un indult general
Més enllà d'això, la ponència de Montalbán avala el gruix de la llei i desmunta la gran majoria d'arguments del PP. "El legislador pot fer tot el que la Constitució no prohibeixi explícitament o implícitament", planteja la ponència, que deixa clar que l'amnistia i l'indult general –aquest sí, vetat a la carta magna– són "institucions diferents". Una altra de les crítiques de la dreta és que la motivació de fons de l'amnistia era una "transacció política per assegurar la investidura del president del govern espanyol", però la magistrada assegura que els pactes polítics són "irrellevants constitucionalment" i que l'important és el que digui la norma: "El procés polític de creació d'un pretès estat català independent ha suposat una de les majors crisis a què s'ha hagut d'enfrontar la nostra democràcia, tant des de la perspectiva social com institucional. Aquest procés i la fractura social a què va donar lloc poden considerar-se esdeveniments extraordinaris en els quals trobar justificació a l'atorgament d'una amnistia".
La ponència només estima tres motius menors d'inconstitucionalitat dels esgrimits pel PP en el seu recurs. La principal esmena té a veure amb l'àmbit d'aplicació de la llei i estableix que l'amnistia ha d'incloure no només els encausats per manifestar-se a favor de la independència, sinó també qui s'hi manifestés en contra. Sobre l'abast temporal de la llei, Montalbán modifica el punt que estipula que es poden amnistiar fets que van finalitzar la seva execució després de la data límit del 13 de novembre del 2023, dia en què la norma es va registrar al Congrés dels Diputats. Segons la ponència, aquesta indefinició pot ser inconstitucional i, per tant, només es poden amnistiar els fets compresos entre l'1 de novembre del 2011 i el 13 de novembre del 2023. En tercer lloc, també corregeix una qüestió processal i força el Tribunal de Comptes a donar audiència a les acusacions populars abans d'arxivar les causes comptables.
Satisfacció a Moncloa
La decisió definitiva es prendrà al ple del tribunal fixat per als dies 24, 25 i 26 de juny. Amb la ponència sobre la taula, el govern espanyol ha beneït aquests primers detalls. "Espero, confio i desitjo que la sentència sigui positiva, però màxim respecte", ha afirmat el ministre de Transformació Digital i Funció Pública, Óscar López, a la vegada que ha defensat que l'oblit judicial del Procés "ja ha tingut efectes positius" i ha servit, segons ell, per "normalitzar la vida política a Catalunya". Digui el que digui el TC, per al PP l'amnistia continua sent "immoral" i un "pagament polític" del PSOE a canvi dels set vots de Junts. "És corrupció política", ha dit en roda de premsa el portaveu de la formació, Borja Sémper.
El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha piulat a X que aquest és "un pas més en un camí que sempre és massa llarg". "Quan un tribunal converteix els innocents en culpables, cal fer tot el possible per restaurar la justícia", ha escrit. En canvi, el portaveu de Junts, Josep Rius, s'ha limitat a dir en roda de premsa que és una "filtració" i que no faran "cap valoració" fins que es conegui "el text exacte". Així, ha avisat que "el problema de l'amnistia no és la seva constitucionalitat, sinó la rebel·lia del Suprem". Per la seva banda, el portaveu de Comuns al Parlament, David Cid, ha dit que "el que el PP i Vox no van guanyar a les urnes no ho guanyaran al TC".
L’advocat general del TJUE es pronunciarà el 26 de juny sobre la retirada de la immunitat a Puigdemont com a europarlamentari
L’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Maciej Szpunar, es pronunciarà el 26 de juny sobre la retirada de la immunitat a l'expresident Carles Puigdemont com a parlamentari a l'Eurocambra. Es tracta d'un dictamen no vinculant, però que sol marcar el camí de la sentència final.
L'advocat general opinarà, doncs, sobre la decisió del Parlament Europeu el març del 2021 de retirar a Carles Puigdemont, Toni Comín (que no pot recollir l'acta d'eurodiputat) i Clara Ponsatí la protecció parlamentària a petició del Tribunal Suprem, que els volia jutjar per sedició, malversació i desobediència en el cas de l'1-O. Tots tres ho van impugnar a la justícia europea i van al·legar diverses irregularitats procedimentals. Puigdemont i Ponsatí ja no són eurodiputats.