Política 03/03/2021

Jordi Matas: “Si tornem a rebre un encàrrec del Parlament, l’acceptarem”

3 min
Jordi Matas: “Si tornem a rebre un encàrrec del Parlament, l’acceptarem”
Disponible en:

BarcelonaJordi Matas és catedràtic de Ciència Política de la Universitat de Barcelona i un dels cinc membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O que aquest dimecres s’asseurà al banc dels acusats pels delictes de desobediència i usurpació de funcions.

Quin paper havia de tenir la Sindicatura Electoral de l'1-O?

— La llei del referèndum preveia que havia de ser un òrgan neutral i independent que havia de vetllar per la transparència i l’objectivitat del referèndum.

Quan van rebre l’encàrrec, temien que podia acabar als jutjats?

— No pensem què pot fer l’estat espanyol, sinó quina és la nostra responsabilitat com a acadèmics i no podem limitar la llibertat acadèmica. No vam considerar si ens reprimirien o ens imputarien delictes o ens perseguirien pel carrer, sinó simplement que als països democràtics aquests càrrecs s’accepten i no passa absolutament res.

El Govern els demana que abandonin quan el TC amenaça amb multes. ¿Si no els hi haguessin demanat, haurien continuat?

— Vam abandonar a desgrat. Teníem una responsabilitat i compromís i estàvem exercint la nostra funció com a acadèmics. No va ser un dia feliç, però ens ho van demanar.

¿Malgrat les multes, no haurien abandonat?

— Quan tens tants actors que et demanen que ho deixis córrer (implicats en el referèndum, no tots de l’altra banda), tens poques alternatives.

Quina va ser la raó que els van donar per abandonar?

— La repressió econòmica, judicial i la possibilitat de tenir presó preventiva. La repressió econòmica podia incrementar-se i en aquell moment ja pujava més de dos milions d’euros. Sense nosaltres, ens van dir que activarien l’administració electoral i que comptarien amb els observadors internacionals i acadèmics que analitzarien els resultats.

¿Tornarien a acceptar el mateix encàrrec?

— Sí. Vam ser valorats i triats com a acadèmics independents per formar part d’un òrgan independent. Els acadèmics tenim una triple funció: fem docència, recerca i transferència de coneixement. Per molt que la Fiscalia s’entesti en reprimir-nos, no podem deixar la responsabilitat i dignitat acadèmica. Per tant, com que seguim sent acadèmics, si tornem a rebre un encàrrec del Parlament, el tornarem a acceptar.

La CUP proposa un referèndum abans del 2025. Quin paper hi hauria de jugar la Sindicatura?

— Hi ha molts interrogants per prendre una decisió així. Un referèndum pactat amb el govern espanyol no el veig, de manera que hauríem de fer un altre referèndum unilateral. L’actual context no és el mateix que el del setembre del 2017, perquè hi ha partits independentistes que no són gaire partidaris de fer referèndums unilaterals. És més, el fet de veure com alguns líders de partits independentistes han semienterrat l’1-O no fa ser gaire optimista per tornar a repetir-lo. Tampoc no té sentit anar-los repetint.

¿Sense Sindicatura Electoral, l’1-O va perdre legitimitat?

— No. Soc un ferm defensor del que va passar l’1-O. Tenint en compte les circumstàncies adverses i la salvatge repressió policial, que hi participessin més de dos milions de persones és absolutament legítim i significatiu. No podem posar en el calaix dels records el que va passar l’1-O. Al contrari, hauria de ser molt present en aquells que lideren els partits i els que tenen responsabilitats parlamentàries i governamentals. La legitimitat és popular i el poble va respondre.

¿Però sense Sindicatura creu que es van perdre garanties perquè fos considerat com a vàlid?

— La Sindicatura era un element més d’aquestes garanties i estàndards. L’Estat va fulminar la Sindicatura Electoral, que, com va dir el TC, era l’òrgan nuclear del referèndum. Si ho era i al mateix temps l’Estat s’encarrega de desmantellar-lo, els observadors internacionals van considerar que hi havia alguna cosa que no quadrava.

¿La seva defensa demanarà l’absolució? Hi confien?

— Ens sorprendria extraordinàriament que fóssim condemnats. Quan un no ha comès cap delicte, el que espera de la justícia és que t’absolguin. La Fiscalia té una actitud repressora, però esperem que la jutge apliqui criteris jurídics i, si ho fa, segur que no veurà ni desobediència ni usurpació de funcions.

stats