La protesta contra Aena a Eivissa retrata el PP i el PSOE
La mobilització posa damunt la taula el debat sobre el futur de l’aeroport, el model turístic i la capacitat dels residents per decidir sobre el territori
EivissaAena és avui el dolent de la pel·lícula. Pitjor encara: és aquell secundari de pel·lícula de gàngsters, amb un trau a la cara i mirada desafiant, que ningú vol tenir devora. Ara mateix, cap polític eivissenc en bon seny es voldria fer una foto amb un representant d’Aena al costat. La veritat és que l’operador aeroportuari s’ho ha guanyat a pols: terminal venuda a les discoteques, reiterats abocaments contaminants a ses Salines i una avarícia sense límits. És així que Aena s’ha convertit en el catalitzador de la indignació popular per tota una diversitat de problemes, des dels preus de l’habitatge fins a la saturació turística; a la manifestació del 20-S a Eivissa –cinc mil persones segons la Delegació del govern–, el cartell de protesta més abundant era la silueta de cartó d’un avió. Sí: una simple silueta d’un aeroplà s’ha convertit en el símbol de la protesta. Amb això és suficient, no fa falta cap eslògan: com ens arriben els turistes, si no és en avió?
El problema que tenen tant el PP com el PSOE és que, no sortir a la foto amb Aena serà molt complicat. Cinc mil manifestants no són ni molts ni pocs. Però són suficients per situar el problema dalt de la taula de manera ineludible. Suficients per mantenir la qüestió viva almenys fins a les pròximes eleccions locals i autonòmiques, d’aquí a vuit mesos. La presidenta de Joves d’Eivissa, l’associació organitzadora, va deixar clar al manifest que allò “només era l’inici”.
A Joves són conscients d’on resideix la seva força: a mantenir la credibilitat i la independència; és improbable que es deixin utilitzar per part de cap tendència política, almenys a curt termini. I defensen arguments més que raonables, que quasi qualsevol eivissenc –d’esquerres o de dretes– podria subscriure. Com, per exemple, que no pot ser que els residents no tinguem cap poder de decisió en política turística. És un canvi de perspectiva notable. Fins ara, pareixia que havíem d’assumir amb el cap baix que el model turístic era cosa dels grans, un tema que es manegaven entre un parell de grans empreses, el partit polític de torn i algun organisme com Aena o Autoritat Portuària. Ja els agradaria, al PP i al PSOE, que Aena s’hagués guardat el DORA III fins després de maig del 27.
“Modernització” de l’aeroport
Però no ha estat així. El PP –en el Govern, en el Consell i a tots els ajuntaments eivissencs– pareix que encara no ha decidit què farà; la posició del president del Consell, Vicent Marí, ha presentat vacil·lacions importants segons el caràcter que agafava el tema en l’opinió pública. Dilluns 21, després de reunir-se amb els organitzadors de la manifestació, es va pronunciar rotundament en contra d’una “ampliació” i a favor d’una “modernització” de l’aeroport del Codolar. El malestar amb el model turístic a Eivissa és transversal, no només és cosa de l’esquerra. Al PP ho saben i per això ja fa temps que ens tenen avesats als jocs conceptuals: creixement no, però sí en qualitat; ampliació no, però sí si és modernització... És una tècnica eficaç fins a un cert punt; de tant jugar-hi, les paraules acaben buidant-se i significant qualsevol cosa, i ja no funcionen ni en aquest sentit ni en aquell altre. Com escriure ‘sostenible’, que ja sona més a greenwashing que no a res altre; tot és sostenible: el detergent, els hotels i les patates xips amb gust de pernil. Una bona part dels electors ja no creu gaire en aquestes coses. Es creuran que la modernització de l’aeroport no obre la porta a un increment de passatgers?
La situació del PSOE eivissenc és pitjor. Davant d’una dreta que amenaça de desbordar-los en les pròximes eleccions, els socialistes es veuen obligats a executar una complicada dansa, un fabulós equilibri entre la seva oposició al projecte d’Aena i la seva adscripció política: Aena és una empresa controlada al 51% pel govern d’Espanya; és a dir, pel partit de torn; és a dir, ara mateix, per Perro Sanxe. Escric ‘Perro Sanxe’ per remarcar com de fàcil serà devaluar l’oposició dels socialistes al projecte d’ampliació del Codolar. Ja es poden cercar una bona estratègia. La darrera enquesta electoral coneguda sobre el Consell d’Eivissa la publicava Periódico de Ibiza el 14 de juny passat i atorgava nou consellers al PP, tres al PSOE, un a Vox i cap a Unides Podem. Si es compleix, una autèntica destrossa. Potser quedaran sense escons, però podran demanar feina al Cirque Du Soleil com a equilibristes. En realitat, als socialistes els suposa més poder de pressió damunt el govern d’Espanya que no a un petit consell insular governat per l’etern rival. Té realment cap capacitat de pressió el PSIB, damunt del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible? (Ui, quina sorpresa: aquests també són sostenibles!).
Silenci d’Aena
Mentrestant, Aena guarda silenci. Almenys així ho va fer fins dijous passat, que és el dia que es va lliurar aquest article. Cinc mil manifestants no són suficients. I per què hauria de dir res, Aena? El silenci és el que més li convé; si la cosa es posàs molt peluda, encara els quedaria recórrer a l’argument de la seguretat; la seguretat, o l’adaptació a segons quina norma, és el cavall de Troia de manual per justificar ampliacions, desdoblaments i crescudes de tota índole; així va passar amb el desdoblament de les carreteres de Sant Antoni i l’aeroport l’any 2005. La gent protesta al carrer, però Aena fa com que no és el seu problema. I, efectivament, no ho és. La política turística eivissenca, pitiüsa o balear no són competència de l’operador aeroportuari; ells mateixos s’han ocupat de remarcar-ho en alguna ocasió. Són competència dels nostres representants polítics. Així que la protesta els interpel·la en realitat a ells. Tal vegada és un bon moment per demostrar que tenen, si no una ferma capacitat executora, almenys la possibilitat d’influir. I, si no, per a què els votam a les eleccions?