Prohens alerta que el creixement poblacional amenaça "la identitat" de les Illes en l'acte del Dia de les Illes Balears

PalmaLa presidenta del Govern, Marga Prohens, ha alertat aquest dissabte que el creixement poblacional amenaça la "identitat" de les Illes, una asseveració que ha fet durant l'acte de la Diada de les Illes Balears, un esdeveniment institucional en què es lliuraven els premis Ramon Llull i la medalla d'or de la comunitat. "Hem vist amb nostàlgia com canviava la fesomia de les nostres ciutats i també dels nostres pobles. Com en aquest temps hem duplicat la població, un creixement poblacional que hem assumit com un repte davant el qual no podem mirar cap a una altra banda, davant un patró de creixement insostenible. Insostenible per al nostre territori, per als nostres serveis públics i també per a la nostra identitat", ha dit en començar el seu discurs. Però, uns quants paràgrafs després, Prohens ha assegurat que "la manera de ser dels balears" es manté inalterable: "Avui també celebram, precisament, que hi ha quelcom que no canvia, que hi ha quelcom que roman inalterable. (...) La nostra manera de ser".

A partir d'aquí, la presidenta ha fet com cada any i ha repetit el mateix motiu al llarg del discurs. En 2024 va ser "som"; en 2025, "l'orgull"; i enguany ha encapçalat els paràgrafs del seu parlament amb un "diuen que" (el lema ha estat "Una manera de ser"): "Diuen que sabem esperar", "diuen que som això que ara se'n diu resilients", "diuen que som terra d'autònoms", "diuen que ca nostra és sagrat", en són alguns exemples. Just després de referir-se a "ca nostra", la presidenta ha proclamat que "la propietat privada no es qüestiona a les Balears" i ha reclamat "seguretat jurídica", en referència a les ocupacions d'habitatges, un altre dels mantres de la dreta i l'extrema dreta, juntament amb la immigració. A més, ha lloat les mesures del Govern en matèria d'Habitatge, d'Educació i Medi ambient. La presidenta també ha fet referència al català, "una llengua que hem de preservar tot sent capaços d'enamorar i seduir, fugir de confrontacions o intents partidistes d'apropiar-se'n, i que conviu amb naturalitat amb una llengua comuna que ens connecta amb 500 milions de persones arreu del món [el castellà]".

Prohens també ha aprofitat la seva intervenció per criticar la reforma del sistema de finançament que ha proposat el govern espanyol: "Ens continua castigant, ens menysprea i no atén la nostra realitat. Ignora el nostre creixement poblacional, el cost de la vida, que lleva pes a la insularitat i que amenaça la nostra autonomia per poder abaixar imposts… I per aquí no passarem. Aquí ens hi trobaran davant", ha assegurat.

Els premis

El cantant Jaume Anglada, en procés de recuperació d'un greu accident de trànsit, ha agraït la seva tasca als treballadors sanitaris i d'emergències quan ha recollit de mans d'una emocionada Prohens la medalla d'or de les Illes Balears. Minuts abans ha cantat la seva companya artística, Carolina Cerezuela. Pel que fa als premis Ramon Llull, el galerista Joan Oliver 'Maneu' ha parlat en noms de tots els premiats, que són els següents: Associació d’Amics del Ferrocarril de les Illes Balears (AAFIB), Llevant en marxa, el catedràtic d'Economia Eugeni Aguiló (a títol pòstum), l'esportista Albert Torres, Margalida Jordà (projecte socioeducatiu Naüm), Banca March, Joan Oliver 'Maneu', la investigadora i metgessa Estella Matutes, Associació de Criadors del ca eivissenc (Podenco Ibicenco) d’Eivissa i Formentera, el capità de la Marina Mercant Juan Bautista Costa, la Federació de Futbol de les Illes Balears (FFIB), l'actriu Laura Pons, l'atleta Esperança Cladera, Maria Teresa Llull (Fundació Respiralia), i el fundador del Grupo Trablisa, Miquel Bordoy.