Crisi institucional

El president del Suprem suspèn una reunió amb Bolaños per les crítiques de Junts als jutges

Marín Castán i el ministre de Justícia parlen per telèfon i reagenden la trobada per a dimarts vinent

3 min
El magistrat del Tribunal Suprem Francisco Marín

MadridNova crisi entre la justícia i el govern espanyol. El president del Tribunal Suprem, Francisco Marín Castán, ha cancel·lat aquest matí una reunió que tenia programada amb el ministre de Justícia, Félix Bolaños. La versió oficial són "motius sobrevinguts", però fonts de l'alt tribunal apunten que hi ha tingut a veure el "context" de crítiques a jutges que s'han fet en les últimes hores. Les més destacades són les que va pronunciar aquest dimarts la portaveu de Junts, Míriam Nogueras, que va acusar d'"indecents" magistrats com Manuel Marchena, Carlos Lesmes, Carmen Lamela o Concepción Espejel. Després d'una conversa telefònica entre tots dos aquest migdia, Marín i Bolaños han acordat reagendar la trobada per a dimarts vinent.

En un comunicat, Marín ha destacat que "l'atac no té precedents i no es correspon amb els requisits mínims de la separació de poders". Fa només uns dies, al debat d'investidura de Pedro Sánchez, era el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, qui manifestava que negar que el jutge Manuel García Castellón fa "guerra judicial és com negar que el sol surt i es pon cada dia". Aquest dimarts, a més, va haver-hi acusacions de lawfare des de Podem després de l'arxivament del cas Neurona, i del PP contra José Ricardo de Prada, el jutge que va redactar la sentència de la Gürtel i va assenyalar la responsabilitat de la formació que llavors dirigia Mariano Rajoy.

Des de l'entorn de Bolaños puntualitzen que aquest dimarts el ministre va fer una defensa tancada dels jutges en resposta a diverses preguntes durant la sessió de control al Senat. "Els jutges actuen amb independència", va respondre al portaveu de Junts a la cambra alta, Josep Lluís Cleries, quan li va recriminar l'actuació dels tribunals en causes com Tsunami Democràtic. També el PP li va demanar que aclarís si creia que hi havia jutges que havien practicat el lawfare en sentències vinculades al Procés, i va ser taxatiu: "La resposta és no".

Aquest dimecres s'hi ha reafirmat. "Defensaré els jutges sempre perquè facin la seva feina amb independència. Els defensaré dels atacs i desqualificacions dels independentistes, però també de la llarguíssima mà que té el PP, que intenta influir sempre en el poder judicial. La meva tasca és que puguin actuar amb independència, sense ingerències i amb mitjans suficients. A això em dedicaré", ha afirmat en declaracions als mitjans.

"Indecents"

En la sessió d'aquest dimarts a la cambra baixa, la presidenta Francina Armengol es va negar a retirar del diari de sessions les desqualificacions de Nogueras, a petició del PP. La diputada independentista es va referir als "togats franquistes" i els va titllar d'"indecents". Aquest dimecres, Cayetana Álvarez de Toledo s'ha referit a Armengol com a "presumpta presidenta" i diversos portaveus de la dreta han recriminat al govern espanyol que toleri les expressions dels seus aliats d'investidura. El president del Consell General del Poder Judicial en funcions, Vicente Guilarte, ha declarat que "l'assenyalament" de magistrats és "inadmissible", els ha garantit la seva "més ferma oposició" i ha promès "les mesures necessàries previstes per protegir la seva independència".

Aquest dimarts el jutge Juan José Escalonilla va arxivar, després de tres anys d'investigació, una causa sobre una suposada apropiació indeguda de fons i d'un delicte electoral contra Podem per un contracte amb una consultora mexicana de l'any 2019. Es tracta d'un cas que s'anava desinflant davant la falta d'indicis d'irregularitats però que s'ha mantingut obert durant molts mesos. El partit lila denuncia que va estar viva només per l'afany de perseguir aquesta formació i "desprestigiar-la". El ministre de Transports, Óscar Puente, s'hi abonava a través de X recorrent a una expressió gallega: "Non creo nas meigas, mais habelas, hainas".

El PP també denuncia 'lawfare'

A aquestes altures, a banda i banda es reconeix l'existència del lawfare, tot i que han posat el crit al cel amb el concepte que Junts va aconseguir incloure en el pacte amb el PSOE per votar favorablement la candidatura de Sánchez. No ha provocat la indignació de l'estament judicial, però el PP també creu que hi ha lawfare a Espanya. No fa servir aquesta paraula, però en la sessió de control al Senat d'aquest dimarts, l'expresident d'Extremadura José Antonio Monago va assegurar que l'episodi de guerra bruta judicial "més gran" ha sigut el que, segons ell, va protagonitzar el magistrat José Ricardo de Prada amb el "paràgraf" de la sentència de la Gürtel de l'Audiència Nacional que considerava acreditada l'existència d'una caixa B al PP. Un fragment que, posteriorment, va esmenar el Tribunal Suprem.

stats